Què hem de tenir en compte a l’hora de posar combustible al nostre vehicle? La resposta és més complexa del que sembla, i no la trobarem només mirant els preus exposats ben visibles als panells de les estacions de servei. Per començar, cal saber què determina que una gasolina sigui millor que una altra.
Tota la benzina, el gasoil i el gas que es comercialitzen a l’estat espanyol per als vehicles han de complir la normativa europea EN 228 i EN 590, respectivament, normatives que regulen diferents paràmetres tècnics relacionats amb el funcionament i la seguretat del motor. Amb aquesta normativa es controla l’índex d’octà, el número de cetà, el contingut de sofre, la densitat i la volatilitat i els paràmetres físics-químics, una sèrie d’elements que garanteixen una correcta combustió en motors gasolina, el funcionament eficient del dièsel, un menor impacte i més protecció mecànica, l’estabilitat i el rendiment del combustible i la seguretat i qualitat mínima del carburant, respectivament.
Tots els combustibles són iguals?
Per tant, tots els combustibles base distribuïts a l’estat espanyol han de complir els mateixos estàndards tècnics i normatives europees. Però després entren en joc altres aspectes que poden influir en el preu, però també en la qualitat i, per tant, en el funcionament i la llargada de la vida del vehicle.
Els additius que incorpora cada operador als seus carburants poden suposar una gran diferència. Aquests combustibles additivats tenen diversos beneficis, com ara una millora de la combustió, una menor generació de residus al sistema d’injecció, la protecció dels components mecànics del vehicle, una millor estabilitat del combustible i un millor manteniment del motor.
En el cas dels additius, si són els adequats, fan que la balança es decanti a favor de determinats operadors, encara que el producte base sigui el mateix. Però també són importants el manteniment de dipòsits, que ajuda a evitar residus i contaminació; els sistemes de microfiltratge, que milloren la neteja del combustible; la freqüència de reposició, que afavoreix la conservació del producte i el control de les instal·lacions, que garanteix un subministrament més segur. I el resultat és que tots els combustibles, en el format en què arriben al consumidor final, no són iguals. El preu de la gasolina, el gasoil o el gas, per tant, no varia per caprici del comercialitzador, sinó que hi tenen un paper important la resta d’aspectes.
El segell de qualitat: què és, qui el dona i per a què serveix
Capítol a part són les certificacions de qualitat verifiquen els processos i estàndards als quals ha estat sotmès el combustible. És el cas del segell de qualitat de SGS que té Nieves Energia, un certificat independent que garanteix que un combustible compleix amb les normes de qualitat més exigents del sector. Aquest segell, concedit per SGS, una de les empreses més importants a escala mundial en el camp de la verificació, la inspecció i els assajos, garanteix que el combustible ha passat per verificacions regulars i estrictes en el seu lloc d’origen i també en els punts de proveïment.
Omplir el dipòsit, una experiència en si mateixa
Posar combustible al vehicle no és només una acció mecànica, sinó que també pot és una experiència que pot ser desagradable, frustrant o tot el contrari, satisfactòria, si el servei de l’operador és el correcte. El consumidor ha d’exigir una atenció personalitzada durant el proveïment, i els millors operadors ofereixen qualitat del producte, però també programes de fidelització, promocions per als clients, una supervisió i manteniment de les instal·lacions o la presència de botigues i zones de descans. Són factors que poden ser la gran diferència entre un operador i un altre, també per als professionals del transport si poden gaudir de serveis adaptats a la seva activitat professional. L’acte d’omplir el dipòsit, doncs, és un equilibri complex entre el preu del litre la qualitat del combustible i el servei que se li ofereix a l’usuari.
