Durant més de sis segles, els gitanos i gitanes han format part de la història de Catalunya. Han viscut les transformacions del país, han participat en la seva vida econòmica, social i cultural i han contribuït a configurar-ne la identitat. Tanmateix, la seva història sovint ha estat explicada des de fora, marcada per estereotips i prejudicis, i amb poc espai per a les seves pròpies experiències.
Ara, el documental Amaro Drom. Veus i memòria del poble gitano proposa canviar aquesta perspectiva. Produït pel Museu d’Història de Catalunya (MHC) i dirigit per Guillermo Cruz, el film dona la paraula als seus protagonistes perquè siguin ells mateixos els qui expliquin d’on venen, com han viscut i com veuen el futur.
Estrenat el 6 d’octubre al Cinema Girona de Barcelona, el documental té una durada de 77 minuts i reuneix més d’un centenar de testimonis de gitanos i gitanes de diferents edats, procedències i trajectòries vitals. El títol, Amaro Drom, significa “el nostre camí” en romanó, una expressió que resumeix l’esperit de la producció: explicar una història col·lectiva a partir de les experiències individuals.
Més de cent històries per entendre una realitat diversa
El documental aborda episodis històrics com les persecucions contra el poble gitano, les polítiques d’assimilació i les diferents formes de discriminació que han patit al llarg dels segles. Però també parla de la vida quotidiana, de les famílies, del treball, de l’escola, de la música, de les dones i dels canvis que han experimentat les comunitats gitanes.Els records dels més grans conviuen amb les reflexions de les generacions joves, que plantegen qüestions sobre la identitat, l’educació, les oportunitats i el futur. El resultat és una mirada plural que s’allunya de les visions simplificades i mostra una realitat molt més rica i diversa del que sovint reflecteixen els discursos públics.
Una de les particularitats d’Amaro Drom és que no hi ha una veu narradora que expliqui la història. Són els mateixos entrevistats els qui condueixen el relat, comparteixen records, expressen opinions i, de vegades, ofereixen punts de vista diferents sobre una mateixa qüestió. Aquesta aposta narrativa és un dels elements centrals del treball de Guillermo Cruz, responsable de la direcció i el muntatge del documental. A partir d’un extens material d’entrevistes, Cruz ha construït una història coral que connecta vivències personals amb episodis del passat i reflexions sobre el present.
La seva feina ha estat essencial per transformar hores de testimonis en una obra audiovisual amb ritme i coherència, sense perdre la singularitat de cadascuna de les veus. El documental no pretén oferir una única resposta sobre què significa ser gitano o gitana, sinó mostrar la diversitat d’experiències que conviuen dins d’una mateixa comunitat.
Records que no apareixen als llibres d’història
Amaro Drom és fruit d’un llarg procés de recerca impulsat pel Museu d’Història de Catalunya amb motiu de l’exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura. Durant la preparació de la mostra, l’equip va recollir prop de 160 testimonis de gitanos i gitanes d’arreu del territori. Moltes de les entrevistes van permetre recuperar records familiars, experiències laborals i vivències personals que difícilment es poden trobar en els arxius o en els llibres d’història.
Raquel Castellà, conservadora del Museu d’Història de Catalunya i responsable de la coordinació i la recerca del projecte, explica que la riquesa d’aquest material va ser determinant per impulsar el documental. «Durant la preparació de la mostra vam recollir més d’un centenar de testimonis. Era un material d’una riquesa enorme que no podia quedar limitat a una sala d’exposicions. Amaro Drom neix d’aquí: de la voluntat de conservar aquestes veus i donar-los més espai perquè siguin els mateixos gitanos i gitanes els qui ens expliquin la seva història, el seu present i com miren cap al futur».
La recerca també va posar de manifest la importància de recuperar els records de les generacions més grans, que conserven experiències d’un món que s’ha transformat profundament en poques dècades. «Hem tingut l’oportunitat d’escoltar persones grans que conserven records i coneixements que difícilment trobarem als arxius. Algunes d’aquestes experiències no s’havien explicat mai fora de l’àmbit familiar. Poder-les documentar i preservar és una de les aportacions més valuoses del projecte», destaca Castellà.
El documental ha estat escrit per Guillermo Cruz i Raquel Castellà, amb la participació de Mercedes Porras en l’assessorament comunitari. Aquesta col·laboració entre la recerca històrica, el coneixement de la comunitat i el llenguatge cinematogràfic ha permès construir una obra que combina el rigor documental amb la proximitat dels testimonis personals.
D’una exposició de rècord a la pantalla gran
El documental arriba després de l’èxit de l’exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura, que es va poder visitar al Museu d’Història de Catalunya entre l’octubre de 2025 i el setembre de 2026. Amb 74.232 visitants, la mostra s’ha convertit en l’exposició temporal més visitada de la història del Museu, superant en un 95,3 % els visitants de Les presons de Franco, que fins ara ocupava la primera posició.
Per a Jordi Principal, director del Museu d’Història de Catalunya, aquest resultat té un significat especial: «Que l’exposició temporal més visitada de la història del Museu sigui una mostra dedicada a la història i la cultura del poble gitano és especialment significatiu. Ens confirma que incorporar al relat de la història de Catalunya veus i experiències tradicionalment poc representades no només és necessari, sinó que també és capaç de despertar un enorme interès social».
L’exposició va ser concebuda amb la participació de gitanos i gitanes de diferents territoris i generacions, una manera de treballar que també ha marcat el documental. «Aquesta exposició no s’ha construït només parlant del poble gitano, sinó treballant amb gitanos i gitanes, escoltant les seves veus i incorporant mirades molt diverses», subratlla Principal.
L’èxit de públic ha contribuït a posar de manifest l’interès per una part de la història de Catalunya que durant molt de temps ha tingut una presència limitada en els espais de divulgació històrica.
Amb Amaro Drom, aquest treball fa un pas més i trasllada a la pantalla les experiències de les persones que han participat en el projecte, ampliant-ne l’abast més enllà de les sales del Museu.
Un testimoni per a les generacions futures
Més enllà del seu valor com a documental, Amaro Drom deixa un conjunt de testimonis audiovisuals que constitueixen una font de gran interès per conèixer la història i la realitat contemporània del poble gitano a Catalunya.
Les entrevistes recollides durant el projecte permeten recuperar vivències personals i familiars, però també conèixer com els gitanos i gitanes interpreten la seva pròpia història i els canvis que han experimentat al llarg de les darreres generacions.
Raquel Castellà, responsable de la recerca i la coordinació del projecte, destaca la importància d’incorporar aquestes perspectives: «Durant molt de temps, la història del poble gitano s’ha explicat des de la mirada dels altres, sovint a través de documents que parlen de prohibicions, persecucions o discriminació. Amb aquest documental hem volgut anar més enllà i escoltar els gitanos i gitanes, conèixer les seves vivències i mostrar que la seva història també és una part imprescindible de la història de Catalunya».
La voluntat de donar continuïtat a aquest treball també es concreta en nous projectes. El Museu d’Història de Catalunya prepara la itinerància de l’exposició per acostar-la a altres municipis i territoris, així com una visita en línia que permetrà continuar descobrint-ne els continguts.
Però el valor d’Amaro Drom va més enllà de la continuïtat del projecte museístic. El documental convida a descobrir una història que forma part de la història de Catalunya i que no sempre ha rebut l’atenció que mereix.
A través de les paraules dels seus protagonistes, Guillermo Cruz construeix un recorregut que parla de persecució i resistència, però també de família, treball, cultura, transformacions socials i futur. Una història explicada, aquesta vegada, per aquells que l’han viscuda.
Fitxa del documental
- Títol: Amaro Drom. Veus i memòria del poble gitano
- Any: 2026
- Durada: 77 minuts
- Direcció i muntatge: Guillermo Cruz
- Guió: Guillermo Cruz i Raquel Castellà
- Producció executiva: Jordi Principal
- Coordinació, recerca i assessorament històric: Raquel Castellà
- Entrevistes: Raquel Castellà, Mercedes Porras
- Assessorament comunitari: Mercedes Porras
- Fotografia i càmera: Salvador Ventosa
- Postproducció de vídeo: Martín Costa
- Postproducció de so: Enrique G. Bermejo
- Disseny gràfic: Manuel Cuyàs
- Producció: Museu d’Història de Catalunya
