46/45

"El que diferencia l'independentisme català del nacionalisme espanyol, sobretot el de dretes, és que aquest últim no creu en el que diu defensar"

Fa una mica menys d'un any, a l'abril del 2016, Puigdemont es va presentar a La Moncloa amb un repertori de 46 qüestions pendents de tractar entre la Generalitat i el govern central, el doble de les que havia ofert negociar Artur Mas l'any anterior. Els dos presidents van rebre l'acostumat i arrogant "no" mesetari embolicat en la retòrica flamígera del caduc imperi a compte que una de les qüestions era el referèndum: no es pot negociar amb la sobirania del poble espanyol. 

 

Per ventura no coincideixen Rajoy i Felipe González en aquest punt fal·laç de la sobirania innegociable del poble espanyol? En aquest i en molts altres, però aquest és aquí decisiu perquè explica perquè el nacionalisme espanyol no es divideix entre esquerres i dretes. És sempre de dretes. El d'esquerres, també. 

 

Mesos més tard, al desembre del 2016, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría admetia que el govern podia parlar de 45 de les 46 peticions catalanes. Fora quedava la 46a, que no podia ni pronunciar-se: el referèndum. D'entestar-se amb això la part catalana, no hi hauria cap diàleg. I aquest és l'esperit que destil·la l'actitud actual del govern central: negociar sobre 45 de les 46 qüestions, deixant a part expressament el referèndum que és precisament la proposta que dóna sentit a la posició de la Generalitat i constitueix la seva fortalesa. Cosa, per cert, que podria haver ofert ja fa un any de ser menys lent i una mica més responsable. 

 

Al final, per tant, el govern s'asseu a negociar a contracor, amb un any de retard i amb imposicions, com sempre. Però ho fa. Els que no volien ni començar a parlar han acabat comprenent que escenifiquen alguna cosa o el full de ruta catalana, en la qual mai han cregut, va escombrar a ulls de l'opinió pública internacional. La mateixa espantada sospita dels socialistes que han passat a parlar de "plurinacionalitat" d'Espanya però tampoc volen sentir parlar de referèndum català. 

 

Per dissimular la seva insostenible posició, el govern ja ha aconseguit que el seu Tribunal Constitucional, l'òrgan que actua als seus dictats, hagi anul·lat la decisió del Parlament de convocar el referèndum. D'aquesta manera, se situa fora de la llei qualsevol mesura de les institucions catalanes en prossecució del full de ruta i es possibiliten més activitats repressives. De fet, el TC ja ha instat la Fiscalia a què afini una segona causa penal contra Carme Forcadell, presidenta del Parlament. 

 

En aquestes condicions l'oferta de diàleg i enteniment del govern espanyol és una farsa dins de la seva acostumada política d'amenaces. A l'efecte ha deixat anar també als seus portaveus, pregoners i intel·lectuals orgànics de tot l'espectre polític perquè exigeixin peremptòriament mesures contundents. Si fa una dates, Vidal Quadras recordava que, quan no es respecta l'Estat de dret (l'Estat de dret de la dreta espanyola que ni té dret ni, en el fons, és un Estat) les coses es resolen per la violència; el seu correligionari, Albiol, escenificava gràficament l'amenaça pintant un futur -que ell deia voler evitar- amb l'exèrcit de desfilada per la Diagonal. Menys bel·licosa l'esquerra prefereix espantar per la via administrativa i penal, i Guerra parla de suspendre l'autonomia amb l'article 155. El mateix article que invoca aquest aparatós prohom, intel·lectual orgànic de la transició, Juan Luis Cebrián. L'últim cadell del franquisme mediàtic, li afegeix un toc paramilitar parlant de la Guàrdia Civil, per tancar el cercle amb els escandalitzats prohoms de la dreta. 

 

En el fons, qui millor representa aquest esperit de nacionalisme espanyol per sobre dels seus tènues bàndols és José María Aznar, que considera pusil·lànime tota intenció dialogant del govern central amb la Generalitat. El mateix Aznar que va lliurar el 15% de l'IRPF a la Generalitat a canvi del vot de Pujol a la seva investidura. Una concessió que evidencia el fons real de la intenció del nacionalisme espanyol, especialment el de dretes: està disposat a trossejar Espanya a canvi del manteniment del seu privilegi sempitern de governar el que quedi d'ella. El que diferencia l'independentisme català del nacionalisme espanyol, sobretot el de dretes, és que aquest últim no creu en el que diu defensar.




Comentaris
Espectador
Si Catalunya posa les urnes, Espanya (Madrid, l'opinió dels altres espanyols no conta per res) te la batalla perduda .ja que nomès les podria retirar amb un acte de violencia i donaria l' argument definitiu per proclamar una DUI .En Cebriàn ,que es inteligent ho sap perfectament i es la raó per la que esta tan nerviós
0
La patoleia de pseudointel.lectuals:
Ansón, Gregorio Morán, el cunyat d'aquell de la Trinca, l'Assua i tutti quanti. Tot i que es queden en pseudo...
1
xup
com sempre ho clava
0
Les urnes sense el parlament
no serveixen de gran cosa. Intervindre el parlament es, de facto deixar les urnes a l'intemperie.
46
Carles Viñals Casado
Ningú no guanya mai jugant sempre a la defensiva. L'independentisme tampoc no ho farà limitant-se a denunciar els greuges rebuts d'un estat hostil o a demostrar el seu rebuig amb manifestacions d'un dia. S'acosta el moment en què Espanya ens posarà, volguem o no, en la disyuntiva d'acotar el cap un cop més i tornar a casa amb la cúa entre les cames o REVOLTAR-NOS, un día, el següent, l'altre i els que calguin per posar punt i final a aquesta insoportable vergonya. Preparem la revolta. ,
0
RHC
Penseu que passaría si a 30 de Juny de 2017, 2 milions de catalans, pel cap d'avall, no presentesim la declaració de la Renda?.................Ens vindrien a buscar, casa per casa?
0
Jepi
S,hi treuen les urnes, automàticament tancament de caixes, tots els impostos congelats tan el iva, trimestres, declaració Annual , i tots el que calguin.
0
Jo
RHC, pensa que l'estat ja s'encarrega de cobrar-nos d'antuvi els impostos, la inmensa majoria de declaracions de renda són a retornar.
0
No va d'esquinçarse les vestidures
si no de fet acomplit.
0
Narcís ( per què l'autor diu veritats com el puny i alhora llança ' frases made in no demòcrates o, directament, fatxes?) ( mai m'ho hagués pogut imaginar .. verament em crea un dubte sobre sa persona!)
No l'entès : facilitar aquell 15% .. n'és ' trossejar ' espanya i, a sobre, li afegeix ' el que quedi d'ella '? Renoi, quin sentit de l'Acord hi té vostè .. sembla ser que només poden acordar PSOE's entre sí, PP's entre sí, i ambdós entre ells! Per ventura ' autonomia ' no n'és també financera, sigui percentatge, perquè pugui jugar a leit motiv que no pas a només ' parar la mà '? Massa n'és la poca força que hi tenim en escons .. per ser via diputats ' provincials '!
3

envia el comentari