Va causar un impacte sensacional en els ambients que freqüento assabentar-nos que l’alcalde Hereu ha donat un càrrec municipal a la senyora Telma Ortiz, germana de la princesa Letícia. S’ocuparà dels vincles de la capital catalana amb la zona Àsia-Pacífic.
“Es veu bona noia, discreta”, em va dir una senyora amiga en el moment d’ennovar-la en un còctel sobre aquest esdeveniment. “Diuen que parla català i és molt humana. I elegant…aquella pamela que duia en el casament de la seva germana! Quin goig que feia!”.
Ja veuen que és un encert aquest decret del batlle barceloní. Hereu vol escampar arreu, sobretot en terres llunyanes, una bona imatge de la ciutat. Bé que ho necessita el cap i casal de Catalunya. Les coses que hem vist aquest estiu pel carrer no eren gens edificants: pixums arreu; robatoris a desdir des de les parts baixes de la Rambla fins a les altes d’Illa Diagonal; joves sense samarreta asseguts a les terrasses suant cervesa a dojo. L’estètica urbana ha perdut molt aquest estiu.
No tota la culpa és dels forans. La gent de casa tampoc ens fa quedar bé. Fixem-nos en la moda de dur pantalons curts sempre, arreu i a tot hora, fins i tot al Liceu. Són senyors d’aquí i de certa edat sovint. Creuen que anar pel món en calça curta els fa joves. Però quin atemptat contra el bon gust! És d’agrair, és clar, que circulin cames tendres, brunes, polides i tibants com les de moltes joves turistes. Però fa feredat quan puges per les escales del metro o dels grans magatzems que et posin davant el nas cames solcades per varius, turmentades i rebregades com pergamins bíblics de la Mar Morta.
No tot és culpa de l’alcalde, tanmateix. La negligència dels catalans en el vestir ve de lluny. Fa 80 anys l’exquisit Carles Soldevila ho lamentava en el seu manual de civilitat: un obrer nord-americà de cert nivell té roba negra per sortir de nit; aquí, en canvi, abunden els senyors benestants que van al teatre vestits de qualsevol manera.
Barcelona, Hereu nostre, necessita una rentada d’imatge. Potser no calia començar posant dames interessants a l’Ajuntament. Però benvinguda sigui qualsevol iniciativa fina. Només per un moment ens ha assaltat un dubte. La senyora Telma Ortiz va querellar-se contra unes revistes que la fotografiaven. Es deixarà retratar ara que farà funció pública?
