El fisioterapeuta Alejandro Huerta reivindica el poder d’una bona tècnica a l’hora de caminar i desmunta mites sobre l’activitat física quotidiana. El seu missatge és clar: moure’s amb consciència val més que competir sense sentit.
Huerta, reconegut pel seu treball clínic i enfocament preventiu, defensa que caminar correctament activa la musculatura profunda, millora la postura i protegeix les articulacions. A les seves sessions recorda que no es tracta de córrer més, sinó de moure’s millor. Una màxima que repeteix a pacients i esportistes: “La base de tot moviment saludable comença als peus.”
Caminar: el gest més natural (i més oblidat)
Durant milers d’anys, l’ésser humà va caminar com a forma de vida. No era un exercici, era supervivència. Avui, en canvi, moltes persones passen el dia assegudes, es desplacen en cotxe o utilitzen escales mecàniques. El cos, acostumat a moure’s, ha oblidat el seu propi llenguatge.
Per a Huerta, caminar és molt més que un gest quotidià: és una eina de salut global. “Caminar bé implica alinear el cos, respirar amb ritme i deixar que el moviment flueixi sense esforç”, explica a les seves classes de reeducació postural. No es tracta només de fer passes, sinó de reconnectar amb la manera com vam ser dissenyats per moure’ns.
El problema, afegeix, és que ningú ens ensenya a caminar bé. Creixem imitant els altres i repetim errors que es converteixen en hàbits. Amb el temps, aquests petits desajustos es tradueixen en molèsties cròniques, fatiga o dolors articulars.
Per què caminar bé prevé lesions
Caminar correctament activa músculs que solen romandre adormits en la rutina diària: glutis, abdomen profund i dorsals. Segons Huerta, una passa ben executada és un petit entrenament funcional. Permet millorar la coordinació, reforçar l’estabilitat i alliberar tensions acumulades.
“El cos és una cadena. Si un eslabó falla, tot el conjunt en pateix les conseqüències”, assenyala. Per això, quan algú camina arrossegant els peus o amb la mirada cap avall, l’impacte es multiplica als genolls, malucs i zona lumbar. En canvi, una passa ferma, amb suport complet i respiració acompassada, equilibra la postura i oxigena el cervell.
Els beneficis no són només físics. Diversos estudis demostren que caminar redueix l’estrès, millora la concentració i estimula la creativitat. “Caminar és el gimnàs més accessible que existeix”, resumeix Huerta. “I el millor: és gratuït.”
Errors habituals en caminar i com corregir-los
Sembla obvi, però la majoria de persones caminen malament. Algunes fan passes massa curtes; d’altres, massa ràpides o tenses. Sovint el cap va per davant del cos i les espatlles es tanquen. Huerta ho explica amb senzillesa: “Si el cos va en una direcció i la ment en una altra, apareix el dolor.”
Entre els errors més freqüents, el fisioterapeuta destaca l’ús de calçat inadequat. Talons, soles dures o sabates massa planes alteren el patró natural de la trepitjada. “Invertir en un bon calçat és invertir en salut,” aconsella. També recomana caminar amb la mirada al front, els braços relaxats i respiració nasal rítmica.
Petits canvis, com trepitjar des del taló fins a la punta o mantenir l’abdomen actiu, poden transformar l’experiència. “Caminar bé és un art que s’entrena”, diu. I afegeix amb humor: “No cal fer el Camí de Sant Jaume; n’hi ha prou amb fer bé el camí de casa a la feina.”
Més enllà de l’esport: moure’s amb propòsit
En temps de rutines fitness, rellotges intel·ligents i desafiaments virals, Huerta recorda que no tot el moviment s’ha de mesurar en calories o velocitat. Caminar, ben fet, és un acte d’autocura. “Caminar bé és millor que fer malament qualsevol altre esport,” resumeix. Una frase que sintetitza la seva filosofia: la qualitat del moviment importa més que la quantitat.
Molts pacients arriben a la seva consulta amb lesions provocades per entrenaments excessius, sense tècnica ni descans. Ell proposa tornar a allò bàsic: caminar, respirar, escoltar el cos. “L’esport ha de millorar la teva vida, no esgotar-la”, afirma. La clau no és competir, sinó aprendre a moure’s amb consciència i plaer.
Per a aquells que tot just comencen, recomana caminar 30 minuts al dia, en terreny variat i amb un ritme constant. “La constància és més poderosa que la intensitat,” diu. El que importa no és quantes passes fas, sinó com les fas.
La filosofia d’Alejandro Huerta: cos, equilibri i calma
Fisioterapeuta amb trajectòria en rehabilitació i fisioteràpia esportiva, Huerta ha treballat amb pacients de tota mena, des d’atletes fins a persones grans que volen tornar a moure’s sense dolor. A la seva consulta de Madrid combina tècniques manuals amb educació postural i exercicis funcionals.
El seu enfocament és integral: cos, ment i moviment han d’estar alineats. Per això insisteix tant en la idea d’educar el cos abans de forçar-lo. “No es tracta només de curar una lesió, sinó d’ensenyar el cos a no repetir-la”, afirma. Aquesta pedagogia del moviment és la base del seu mètode.
Fora de la consulta, Huerta comparteix consells pràctics a les xarxes socials, on promou un missatge de benestar sostenible: moure’s sense pressa, amb intenció i cuidant cada pas. “Caminar et retorna al present. Cada pas és una oportunitat d’equilibri,” sol dir.
Tornar a caminar amb sentit
Caminar no és només desplaçar-se: és un acte de reconnexió amb un mateix. Alejandro Huerta defensa que una passejada conscient pot ser més transformadora que una hora de gimnàs mal feta. Caminar bé —diu— no només tonifica, també ordena pensaments i emocions.
Potser no cal córrer més, sinó aprendre a caminar millor.
I tu, quan va ser l’última vegada que vas caminar de debò, sense pressa però amb intenció?
