Entres a l’ascensor, les portes es tanquen i el silenci es torna instantàniament pesat. Miro a terra, miro el mòbil o miro els números dels pisos pujar. Però, has saludat?
Víctor Küppers, el referent indiscutible de la psicologia positiva al nostre país, ha llançat un avís que ens hauríem de prendre molt seriosament. Estem perdent una espècie en extinció i, curiosament, no es tracta de cap animal exòtic.
La decadència del “bon dia”
Per a Küppers, la salutació en espais comuns com ascensors, comunitats de veïns o botigues de barri no és només un protocol social. És un termòmetre de la nostra qualitat humana i de com ens relacionem amb la resta de la societat.
La crua realitat és que hem normalitzat la invisibilitat del proïsme. Ens creuem amb persones constantment, però hem decidit que no mereixen la nostra atenció. (Sí, admetem-ho, de vegades ens fa mandra l’esforç mínim d’obrir la boca).
La falta de salutacions no és un descuit; és un símptoma clar que la nostra amabilitat està sota mínims i que estem prioritzant la indiferència sobre la connexió real.
Aquest expert insisteix que les persones que no saluden estan, a poc a poc, contribuint a una societat més freda, més distant i, sobretot, molt més trista. Un simple “hola” té el poder de trencar la barrera de l’aïllament i millorar l’estat d’ànim d’algú que potser ha tingut un dia horrible.
El parany de la comoditat digital
Per què ens costa tant? Vivim atrapats en la nostra bombolla personal. El telèfon mòbil s’ha convertit en el nostre escut protector, una eina que fem servir per evitar qualsevol interacció humana no planificada.
El problema és que, en ignorar els altres, ens estem tancant portes a nosaltres mateixos. Küppers sosté que l’actitud és l’única cosa que multiplica el nostre valor com a persones. Si no ets capaç de regalar un gest tan gratuït com una salutació, què estàs oferint realment al teu entorn?
Aquest fenomen és especialment preocupant a les grans ciutats, on la massificació hauria d’invitar-nos a ser més propers per no convertir-nos en autòmats. En lloc d’això, hem creat un mur invisible on el desconeixement de l’altre ens eximeix de qualsevol cortesia bàsica.
El canvi de xip que comença avui
Recuperar aquest hàbit no requereix formació ni inversió econòmica. Només necessites un petit esforç conscient. La propera vegada que algú entri a l’ascensor amb tu, prova de mirar-lo als ulls i saludar amb un somriure sincer.
La reacció sol ser immediata: la tensió desapareix. La persona es relaxa i, moltes vegades, respon amb el mateix gest. Has creat un microclima de positivitat en tot just un segon. És una victòria petita, sí, però necessària per restaurar el teixit social que Küppers insisteix a protegir.
No esperis que els altres prenguin la iniciativa. Sigues tu qui marqui la diferència. L’amabilitat és contagiosa i, si aconseguim que el “bon dia” torni a ser la norma i no l’excepció, haurem guanyat una batalla important contra la deshumanització del nostre estil de vida.
Si vols canviar el món, comença per ser la persona que sí que saluda a l’ascensor. És la inversió més barata i rendible que pots fer pel benestar comú.
Ja saps el que opina un dels experts més lúcids sobre la nostra manera de conviure. Ara és el teu torn. Vas a continuar mirant els números de l’ascensor o vas a començar a veure les persones que viatgen amb tu?
