La proteïna. Sembla la paraula màgica, la solució definitiva per a la pèrdua de pes, la massa muscular o la salut en general. Ens han venut la idea que, com més, millor, i els supermercats estan plens de productes amb l’etiqueta “high protein”. Però, què passaria si et diguéssim que aquesta obsessió és un error, fins i tot perillós, i que la majoria de nosaltres ja en consumim de sobres?
Aquesta revelació, que pot canviar per complet la manera com veiem la nostra dieta, no ve de qualsevol. És la paraula d’un dels nutricionistes esportius més influents del moment, un home que ha treballat amb l’elit: des de Messi fins a Ibai Llanos.
L’error “proteic” que pot fer-te mal
Ismael Galancho, el nom darrere d’aquests consells, és clar com l’aigua. Segons ell, pensar que “com més proteïna mengem, millor” és un error garrafal que molta gent comença a cometre. I, atenció, no és una qüestió de preferències dietètiques, sinó de pura ciència. A molts països desenvolupats, la majoria de la població ja assoleix la ingesta diària necessària sense ni tan sols adonar-se’n (sí, nosaltres també al·lucinàvem).
Galancho utilitza una analogia brillant per il·lustrar-ho: imagina un cub d’aigua. Quan està ple, per molta aigua que hi afegeixis, el que sobra es vessa i es perd. Exactament això passa amb la proteïna. Un cop el nostre cos té la quantitat que necessita, qualsevol extra no ens aportarà cap benefici addicional significatiu. De fet, pot arribar a ser contraproduent, desplaçant altres nutrients imprescindibles de la nostra dieta.
La “febre proteica”: d’eina a problema
No ens equivoquem, la proteïna és un nutrient indispensable per a tothom. És vital per al nostre sistema immune, la salut de la nostra pell i fins i tot per evitar la caiguda del cabell. Però la moda actual l’ha convertida gairebé en un amulet, i els passadissos dels supermercats són el millor testimoni d’aquesta febre proteica. Des de iogurts fins a galetes, tot porta l’etiqueta de “alt en proteïna”, sovint amb un preu més elevat que la seva versió normal.
La clau és entendre que, si bé alguns grups específics poden beneficiar-se d’un lleuger augment de la ingesta (esportistes, persones que volen guanyar massa muscular o perdre greix, nens en creixement, gent gran, embarassades o durant la lactància i la menopausa), la majoria de nosaltres no necessitem preocupar-nos. Triplicar o quadruplicar la quantitat, com fan alguns, és directament un error. (I sí, estem parlant amb dades, no amb intuïcions de gimnàs).
El veritable secret és que la proteïna és una eina útil dins d’una dieta coherent, no un passe per menjar sense mesura. La nostra salut és massa important per deixar-la en mans de modes.
El “protein washing”: el truc ocult de la indústria
Aquí és on la cosa es posa alarmista i on hem de vigilar el nostre estalvi. El que Galancho anomena “protein washing” és una estratègia de màrqueting brutal. La indústria alimentària ha detectat la tendència i està afegint proteïna a gairebé qualsevol producte per fer-lo semblar saludable. Però, un moment, ens estan venent “porqueries” altes en proteïna, plenes de sucres, greixos trans i altres ingredients que no tenen res de bo per al nostre cos.
Aquests productes enriquits, sovint, són fins a un 50% o 100% més cars que la seva versió estàndard, aportant només dos o tres grams més de proteïna. Estem pagant un sobrepreu absurd per un benefici gairebé inexistent, i fins i tot per una trampa per a la nostra salut. Cal fixar-se bé en la lletra petita, no només en el gran “25 g de proteïna” que ens posen a la cara. La quantitat per 100 grams o per ració és el que realment importa al nostre cos (i a la nostra cartera).
Proteïna al sopar i altres falsos mites
Un altre error comú? Pensar que al sopar n’hi ha prou amb un plat de verdura. Galancho desmunta aquest mite: introduir proteïna al vespre és molt interessant. Ens proporciona un efecte saciant que ens ajudarà a no tenir ganes d’assaltar la nevera abans d’anar a dormir, i a més, facilita que el nostre cos es recuperi mentre estem en dejú. La proteïna vegetal, per exemple, pot ser una opció fantàstica, ja que aporta fibra i antioxidants, a diferència de la carn animal, que sovint ve acompanyada de més greix.
També és un error pensar que només la proteïna animal compta, o que cal incloure-la en cada àpat. La diversitat és la clau. Carn processada (embotits, botifarra, salsitxes) i carn vermella haurien de ser consumides amb moderació, ja que, malgrat tenir proteïna, aporten elements menys beneficiosos. El secret, com sempre, és l’equilibri i la informació.
La teva decisió intel·ligent comença avui
Hem de ser crítics amb el que ens venen i entendre que la proteïna, sent un pilar de la nostra alimentació, no és una vareta màgica. L’excés pot ser una càrrega innecessària per al nostre cos i un malbaratament per a la nostra butxaca, especialment amb productes que prometen molt i no compleixen gairebé res.
Ara que coneixes aquests trucs i els errors més comuns, la pròxima vegada que estiguis al supermercat, sabràs exactament què buscar i què evitar. Estàs preparat/da per protegir la teva salut i el teu pressupost?
