Amb Quan érem feliços Rafel Nadal abandona l’assaig i el periodisme per endinsar-se en la literatura. En aquesta incursió primerenca l’autor narra la vida de la seva família, la Nadal i Farreras: un pare, una mare, la “baba” Teresa i dotze germans.
Dels anys de postguerra als estius a la Fosca (Palamós), passant pels primers amors, els anys d’agitació social, la pèrdua d’innocència i més d’una desavinença política al clos familiar. Nadal explica, com si no hagués deixat de ser un nen, passatges i moments. Escenes que no sempre són plaents ni fàcils, com la mort del seu germà petit o els problemes d’una germana amb les drogues, n’acompanyen d’altres més alegres i conegudes, com el dia que el seu germà Quim va vèncer les eleccions municipals a Girona.
Nadal narra l’existència de la seva família defugint l’ordre cronològic. Les històries de cada capítol, sumades, testimonien una família que en representa moltes més. Una família petitburgesa i catòlica, catalana i de comarques.
Qui cerqui en aquesta novel•la una esbandida de roba bruta, on Nadal passi comptes amb els parents explicant-ne intimitats, no hauria de començar a llegir-la. Quan érem feliços, sense retratar idíl•licament les persones que hi apareixen, no agredeix. Nadal, en resum, explica sense ferir, evitant maquillar o ensucrar la història de la seva família.
