A la Pedrera o al Camp Nou, al reservat d’una discoteca o al MNAC, PokemonGO ha inundat Barcelona, Catalunya i el món sencer de gent que transita pels carrers dels seus pobles i ciutats a la recerca de bestioles virtuals.
“Les meves amigues em proposen d’anar a la platja a caçar Pokemons d’aigua, no a prendre el sol o a banyar-nos, no ho suporto!”, admet la Júlia, una noia de 24 anys que encara no ha caigut a la temptació de descarregar-se el joc. Tota una generació (la dels 90) va créixer amb els dibuixos animats de Pokemon a TV3 i amb els jocs de Nintendo. Amb la família i amb els amics, els nens intercanviaven les criatures fictícies i lluitaven per aconseguir-ne més.
Ara, amb aquest nou format, en comptes d’avançar per ciutats imaginàries a través d’una pantalla minúscula, trobes Pokemons passejant pel Passeig de Gràcia, fent ‘footing’ a la Carretera de les Aigües o prenent una cervesa a una terrassa del Raval. “No deixo de fer les meves coses, però quan vaig a un lloc nou trec el mòbil per veure si m’apareix algun Pokemon”, explica en Miquel, de 23 anys. “Pot ser que a la generació Pokemon ens toqui més a prop, però és un boom i per això té tant d’èxit”.
“Vam créixer de petits jugant a la Game Boy i veient els dibuixos. És inevitable que la nostra generació sigui la més atreta per PokemonGo”, admet en Víctor. “Jo somniava a fer-me’n amb tots”, diu la Sheila, reproduint el mític eslògan de la sèrie. Tot seguit, m’envia una foto d’una de les festes més mítiques d’Eivissa, on també ha capturat una criatura virtual. “Mentre punxava Robin Schulz”, presumeix. “Una vegada anàvem per carretera i la meva amiga, que conduïa, va baixar del cotxe per caçar un Pikachu”, explica la Júlia amb estranyesa. Deu ser una de les poques persones dels 90 que detesta aquesta nova moda.
El millor jugador del món, a Elx
El cas més extrem és el de David Quintana, el ‘mestre Pokemon’ més important del món. Ha batut la xifra rècord de bestioles capturades: 145 exemplars diferents en només 22 dies, superant a l’anterior líder, un nord-americà (142). En David té 21 anys, viu a Elx i es reivindica: “He seguit fent la meva vida normal, no em dedico només a jugar. Estudio i si hagués de treballar ni l’hauria baixat”, assegura en declaracions al Món.
Però PokemonGO ha passat a formar part de la seva existència d’una manera abrupta. Dedica 8 o 9 hores diàries a la caça de Pokemons. “Surto amb la bici i em dedico a caçar, vaig a fer una volta amb la parella i si després tinc ganes, torno a agafar la bici i en segueixo capturant”.
En David és de la ‘Generació Pokemon’, i recorda que el joc li va cridar l’atenció perquè li recordava a la seva infantesa. Ell va començar amb la Game Boy color, passant per diferents consoles com la Nintendo SP, la DS o la 3DS. “Sí, és com complir un somni d’infància”. Paraula del millor ‘mestre Pokemon’ del món.
