Aquest diumenge els membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre us manifestareu a Barcelona per denunciar que el govern no compleix els cabals d’aigua que marca la Unió Europa. És així, oi?
Sí. El mateix govern espanyol reconeix que la directiva marc de l’aigua aquí no s’aplica, però és una directiva important perquè obliga els governs a tenir en compte els valors mediambientals. Els rius han de tenir uns cabals mínims per mantenir un nivell mínim ecològic de l’aigua i poder exercir una activitat agrícola, ja que si l’aigua salada entra massa endins, ara ja està a 45 quilòmetres del Delta, aquesta activitat no és possible. En conclusió, si l’Ebre no porta cabal, com també passa amb el Segre o el Ter, es mor.
Quina excusa dóna el Govern per no complir aquesta normativa europea?
Diuen que per motius climatològics a l’Estat espanyol no és aplicable. Segons ells, el règim de pluges especial del clima mediterrani fa que els rius espanyols tinguin unes característiques particulars.
I és així?
No. En realitat és tot el contrari. La normativa de cabals s’ha fet pensant en aquests rius i en el fet que la major part de rius de l’Estat espanyol estan eixugats, no porten aigua o la porten molt contaminada, amb la qual cosa es generen greus problemes: a l’estiu per abastir la població i mediambientals. Per exemple, l’aigua que baixa no reposa i al final cada any s’han d’afegir sorra a les platges.
L’Ebre és un dels rius més perjudicats?
L’Ebre és un riu singular, que manté tota la gent que vivim al seu voltant i és un espai medioambiental, el Delta; patrimoni de tota la gent que vivim a les terres de l’Ebre, de la gent de Catalunya i d’Europa. Per tant, aquesta afectació s’ha de tenir en compte en la gestió de l’aigua.
És cert que el Govern espanyol prefereix pagar les sancions que aplicar la normativa?
Europa va advertir a l’Estat que si no complia els terminis, no presentava els plans hidrològics del CONCA i si aquests no es feien en perfecte consonància amb el marc d’aigües, s’obriria a l’Estat –com s’ha fet-, un procediment tècnic o una sanció, és a dir, una multa econòmica. Però ja no en ve d’una! Ara, si acaba en multa, no només la paga el Secretari de General de la Biodiversitat i la ministra, la paguem entre tots.
Per entendre’ns, quin cabal hauria de portar l’Ebre i quin porta?
El cabal que ha de portar l’Ebre està dictaminat sobre bases científiques per un organisme que es diu Consell per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, en el qual és present el Govern de la Generalitat, el Govern Central, l’Agència Catalana de l’Aigua, els partits polítics i l’Ajuntament. Fan un estudi científic que fixa tres cabals diferents segons l’època de l’any.
I doncs?
El Govern espanyol coneix aquests estudis, ha intentat rebatre’ls, però no ha pogut. Diu que tenen compromisos en comú que no es poden obviar. Aquests són el Pacte de l’Aigua d’Aragó, el Pacte de l’aigua pel creixement urbanístic de Saragossa, el transvasament que fa a Barcelona a través del canal de regadiu Segarra-Garrigues i el compromís de transvasament cap a València que estan dissenyant a través d’un canal justificat com a regadiu que és el canal Xerta-Sènia.
Vostès volen convertir una queixa localitzada en nacional.
El Delta de l’Ebre, a banda de ser un ecosistema molt important i amb una precarietat molt grossa, té una gran riquesa extraordinària, hi vivim 200.000 persones. Per tant, tot això afecta a una gran part de la societat i no és un problema local, és un problema de país. Però cal fer un pas més i preguntar-nos quina concepció tenim de país? Tothom té dret a viure on va néixer o on voldria i a fora de Barcelona també hi ha vida.
D’acord, però l’Àrea Metropolitana és una realitat i ha de tenir aigua. Quina solució doneu?
L’Àrea Metropolitana ja està bastida d’aigua, mai ha tingut de problemes! Fa dos anys es va generar una alarma social molt greu, molt irresponsable, perquè hi havia interessos d’empreses i entitats financeres que volien fer les obres del transvasament i xuclar diners públics. Aquella suposada sequera va ser una alarma social injustificada.
Però el govern va ser el primer en parlar de sequera…
Quan Barcelona suposadament es va quedar sense aigua al Govern català no se li ocórrer res més que proposar la construcció d’una canonada del Vendrell fins a Abrera, que el procés de construcció era d’un any i mig. Si teníem un problema de dos o tres mesos, perquè una obra d’aquest tipus? El que va passar durant els episodis de sequera de Barcelona va ser un exercici de manual de manipulació de l’opinió pública i s’havien d’haver demanat responsabilitats polítiques.
Per tant, segons vostè mai hi va haver sequera.
La mateixa setmana que es va aprovar el decret de sequera el departament d’agricultura va aprovar la creació de les 125.000 noves hectàrees de regadius! Si tan malament estàvem perquè es va aprovar? I la segona i més greu, en la primera setmana que el decret estava en marxa, la comissió d’urbanisme de Barcelona va provar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (OUM) amb 800.000 habitatges nous.
Segons vostè, per tant, Barcelona d’on hauria de treure l’aigua?
La planificació de l’aigua és una cosa que es fa de deu a quinze anys vista. Les reserves d’aigua de Barcelona són al seu subsòl. Per exemple, a la plaça d’Universitat, a sota, hi ha una reserva que no s’explota… El mètode són setanta bombes bombejant aigua dolça constantment. No s’entén la història de la canonada del Vendrell si es podia perforar el subsòl de Barcelona, però no es va fer. Allò va ser un exercici molt groller d’intentar colar el transvasament de l’Ebre i, a més, a la gent de les Terres de l’Ebre se’ns va tatxar d’insolidaris.
No és insolidari defensar que ningú més que els ebrencs s’aprofitin de l’aigua del riu?
No. La cosa més solidària que hi ha és defensar el riu, els ecosistemes d’on venim i un territori equilibrat. I les persones sempre estan per davant de tot. Un territori tan petit com les terres de l’Ebre no pot contrarestar la campanya mediàtica que ens titlla d’insolidaris promoguda constructores hidroelèctriques i financeres. No som insolidaris, creiem que les coses es poden fer amb sentit comú. Si els barcelonins tenen aigua a sota perquè l’han de venir a buscar a dos cents quilòmetres.
L’aigua és un negoci?
Sí, al voltant de l’aigua hi ha un gran negoci. Es produeix una gran alarma, però ningú discuteix això. Per això des del Govern s’intenta enfrontar a la gent de les Terres de l’Ebre amb la de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el mateix que fa el PP a València, enfrontant la gent de València i Múrcia amb la gent de les Terres de l’Ebre.
Compromís per Lleida proposa generar una taula per tractar conjuntament l’aplicació de la cultura de l’aigua a Catalunya. És difícil?
No, s’està fent i tenim contactes amb ells.
I alguna conclusió unitària sobre el problema de l’aigua?
El problema de l’aigua és discutir els usos de l’aigua. Per que volem l’aigua? Per què s’han d’assecar els rius? S’ha de parlar d’urbanisme, agricultura, oci…Són moltes coses. Quin problema hi ha? Que quan la gent de les terres de l’Ebre diem: “No toqueu l’Ebre que ja no pot donar més de si”, ens diuen “que si no el toquem, el creixement urbanístic de Barcelona queda tocat. Davant d’això, quin argument tens?
Quina relació teniu amb la Generalitat des de l’episodi de la sequera?
La relació amb la Generalitat no és amistosa, però sí correcte. No venim a Barcelona per manifestar-nos contra el govern català. És una manifestació de caire europeu, perquè aquí s’havia de celebrar la cimera de caps d’estat. I anar a Barcelona és més barat que anar a Brussel•les, encara que ja hi hem estat dues vegades!
