El nombre de persones sense llar i que dormen al carrer ha augmentat al voltant del 40% en vuit anys a Barcelona, segons dades de l’Ajuntament. Entre el 2008 i el 2016, el nombre de persones detectades per successius recomptes a peu de carrer i per la feina diària dels Servei d’Inserció Socials (SIS) del consistori mostren que mentre que al 2008 eren unes 658 les persones que pernoctaven al carrer, l’any passat eren 941.
Com a contrapartida, l’Ajuntament ha informat que el nombre de persones que dormen en recursos residencials especialitzats d’entitats socials i de l’administració municipal ha crescut encara més durant aquest període, en passar de 1.190 persones allotjades el 2008 fins a les 1.907 del 2016 (un augment del 60%).
“És un fenomen que creix tal com ha crescut la desprotecció social”, ha explicat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz.
La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) i l’Ajuntament de Barcelona organitzen la propera nit del 17 de maig el recompte de persones sense llar que pernocten a la ciutat. La nova edició del 2017 serà la primera que es farà des de l’aprovació del Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona 2016-2020 i confia en poder aglutinar un altre cop més de 900 voluntaris per aconseguir fer un recompte exhaustiu de les persones que dormen al carrer o en recursos residencials específics.
El novembre de 2016 va entrar en funcionament un equipament d’allotjaments individuals amb serveis col·lectius per a famílies de 28 places i més recentment ha obert el centre de Cal Muns, al districte de Sants-Montjuïc, que compta amb 41 places per atendre persones sense llar amb problemes de salut mental.
A més a més, el proper mes de setembre està prevista la posada en marxa d’un centre residencial de 20 places per a nois i noies sense llar. Aquest any també s’acabarà la construcció d’un equipament residencial al carrer Tànger i d’un altre al d’Alí Bei, amb la previsió que tots dos entrin en funcionament al 2018.
El 76% de les persones que pernocten al carrer porten més d’un any en aquesta situació i fins a un 26% superen els tres anys, sumant els diferents episodis de la seva vida.
