L’excap de la Divisió de Contraterrorisme a Girona Luis García Terán ha reconegut a la comissió d’investigació dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils que el CNI va tenir “contactes telefònics esporàdics” amb l’imam de Ripoll i que fins i tot en algun cas s'”hauria pogut produir alguna reunió”. L’excomandament local del CNI ha negat, en tot cas, que hi hagués cap col·laboració directa amb Abdelbaki Es Satty perquè la informació que aportava no tenia “el més mínim interès” i que per això “no hi ha cap documentació que reflecteixi aquests contactes”.
García Terán, que actualment és el secretari general del CNI, ha reconegut que van interessar-se en la seva figura en un context d’amenaça terrorista. Se’l va contactar en tres ocasions, ha assenyalat, i se li va donar un telèfon. Però “això no el converteix en informador, col·laborador o agent”, ha resumit durant la seva intervenció. Terán ha assenyalat que l’imam “va trucar dient que volia explicar-nos coses” i que el van escoltar perquè en aquell context d’amenaça “parlàvem amb qui haguéssim de parlar per impedir atemptats”. El secretari general del CNI ha insistit, en tot cas, que aquest fet no el converteix en col·laborador el CNI.
El comandament ha retierat que l’imam no reunia les característiques que el centre busca en els informadors. Abans d’incorporar-ne un, ha detallat, s’estudia si “té accés a informació útil, si és fiable i si és segura”. Aspectes que “no confluïen” en el cas d’Es Satty, ha manifestat.
Terán també ha deixat clar que l’imam no va cobrar diners del CNI, negant així informacions publicades pel diari Abc que detalla que el cervell de la cèl·lula dels atemptats cobrava 500 euros mensuals. “No se li’n van pagar 400, ni 300, ni 500 euros, perquè els diners del CNI està fiscalitzat fins a l’últim cèntim. No va ser un actiu del CNI”, ha remarcat.
“El 17-A era inevitable”
Terán creu que el 17-A era inevitable perquè “amb la informació recopilada en aquell moment no hi havia forma d’establir una relació causa-efecte que pogués haver evitat aquests atacs”. “Ni les activitats d’Es Satty ni les de la resta de membres de la cèl·lula van cridar l’atenció de cap dels organismes implicats en la lluita antiterrorista, precisament perquè era el que intentaven aconseguir”, ha defensat.
El CNI va seguir Es Satty el 2014, però “no va haver-hi cap activitat objectiva que pogués ser detectada”. L’imam havia tingut contactes amb persones que formaven part d’una cèl·lula per anar a combatre a l’Iraq, però el CNI va acabar resumint “que no es relacionava amb l’entorn jihadista”. Terán també ha remarcat que no hi havia indicis aleshores que indiquessin que l’imam podia arribar a radicalitzar-se. Terán creu que la majoria de terroristes que van actuar a Barcelona “ja estaven radicalitzats” quan van conèixer l’imam, però que ell els va donar “les bases religioses i ideològiques” per tirar endavant.
