Una clienta em suggereix que tanqui per un dia la Clínica de Rumors i torni a l’esperit original del títol d’aquesta columna: Moments Singulars.
El seu article, doctor, sortirà al Singular el 2 de febrer, dia de la Candelera, moment singular en el calendari emotiu dels catalans. És quan cal desmuntar el pessebre de Nadal. ¿No creu que tenir el pessebre fins a la Candelera és una tradició que es perd, escombrada per costums castellans?
Cert. El cicle pessebrístic català comença per Sant Llúcia, “dia de l’any gloriós”, diu el poema de Josep Maria de Sagarra que Eduard Toldrà convertí en una melodia ciutadana genuïna. En el Romanç de Santa Llúcia lletra i música evoquen la catalanitat de la vida austera dels menestrals i la petita burgesia culta i sensible. És una cançó que encomana les modestes emocions casolanes de fer el pessebre un diumenge abans de dinar, posant-hi un grapat de molsa, una blanca molinera, una ovella i un pastor. Molts infants ho esperen amb candeletes.
Convé assaborir els moments singulars de la vida catalana. Cal fer-ho sense nostàlgia i sense la rebequeria dels refractaris a les novetats. Fem-ho amb naturalitat, sense complexes. Molts costums forans són tant o més antiquats o ridículs que els nostres. Compten, però, a favor seu amb la propaganda subliminal que en fan els esnobs. D’aquesta manera la castanyada del vespre de Tots Sants es bandejada per la festa bruixada del Halloween: i el misteri de la Nit de Nadal s’esmuny, engolit pel concepte Nochebuena (Nitbona en l’argot barceloní de més amunt del Turó Park).
La Candelera, però, és ben viva a Valls, amb les festes Decennals que s’escauen enguany. Diumenge aplegaren uns deu mil castellers.
En hores de prova per a la nostra identitat nacional, com són les d’ara, res no és sobrer per enfortir la consciència col•lectiva i individual de catalanitat. Hi ha una balanguera, deia Joan Alcover, que “de tradicions i d’esperances tix la senyera pel jovent”. És en l’experiència cultural de les famílies on es forja el sentiment de pertinença. Joan Maragall, el 1895, instava a deslliurar-nos de l’amadrilenyament que ja llavors assetjava a la societat catalana. Els moments singulars que ens enllacen amb la tradició pròpia ens asseguren la independència intel•lectual i moral, mentre esperem l’altra amb candeletes.
