L’economia, qui ho havia de dir, ha gaudit d’un lloc central a la campanya de les eleccions municipals de Barcelona. El lloc comú de la identificació de l’alcaldia d’Ada Colau amb una contracció de l’activitat empresarial –que no es correspon amb l’alça del 13,3% del PIB local entre l’entrada dels Comuns a Sant Jaume, l’any 2015, i el 2021, segons les dades del mateix Ajuntament– ha disparat el valor de la paraula clau dels comicis: El “decreixement”. Si bé tots els rivals de la batllessa han fet èmfasi en models diversos de creixement econòmic, la candidatura de Xavier Trias ha encarat totes les seves llums cap a la revifada del teixit de negoci a la capital. La creació de riquesa i d’activitat laboral, que l’exalcalde i el seu equip situen principalment al regne de l’empresa, esdevenen així inseparables de qualsevol benestar comunitari. “La millor política social és crear treball”, apunta el diputat i exconseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat Ramon Tremosa, que tanca la candidatura postconvergent. Al voltant d’aquesta màxima, Trias construeix un programa que fa l’acceleració industrial, comercial i productiva un sinònim del desenvolupament de Barcelona.
El segon mandat de Colau al capdavant del consistori de la capital ha estat, segons identifica Tremosa, substancialment més “agressiu” que el primer en la seva negativa a l’impuls econòmic de la ciutat. “No al cotxe, no a la moto, no a l’Aeroport”, lamenta el candidat, tot apuntant al pobre servei que un alentiment del teixit empresarial fa al bé comú. “Menys activitat econòmica són menys impostos i, per tant, menys polítiques socials”, continua. A més, des de la llista de Trias acusen una marcada absència de seguretat jurídica en la relació entre l’administració municipal i el sector privat. Tremosa exemplifica aquesta percebuda arbitrarietat amb un dels puntals de la campanya dels comuns: els límits als creuers. L’any 2018, el consistori signa amb el Port un límit de creuers a què les operadores s’han d’adaptar, amb les despeses milionàries que s’hi associen. Ara, la batllessa suggereix una regulació encara més dura. “Les empreses més grans del món preparen inversions a llarg termini; però què passa si ara l’alcaldessa vol encara menys?”. “La seguretat jurídica –prossegueix– no és ni de dretes ni d’esquerres, els contractes s’han de respectar”.
En aquest sentit, Trias i els integrants de la seva llista posen sobre la taula una relació més propera amb el sector privat, especialment pel que fa a aquelles decisions consistorials que els afectin –des de la mobilitat a la fiscalitat, passant per les polítiques d’habitatge–. “Ajudar-los, no ignorar-los”, exposa el que fora eurodiputat. Ponts més sòlids entre administració i empresa esdevenen, així, claus per a l’atracció d'”inversions d’alt valor afegit, que són intensives en capital”, com ara aquelles lligades a l’economia del coneixement i la innovació tecnològica. Durant la presentació del programa econòmic de la candidatura –en un deliberat acte a les portes de Ca l’Alier– l’exconsellera d’acció exterior Victòria Alsina, que també en forma part, va exigir un ajuntament que “es cregui i aposti” per la captació i retenció de talent, l’atracció d’inversió estrangera o el desenvolupament de la indústria 4.0 a la ciutat. “Hi ha ciutats que hi són sempre, i Barcelona hi és quan juga bé les seves cartes”, etzibava Alsina.
“El que podem oferir és marcar una direcció”, assegura Tremosa, tot atacant vuit anys de gestió –especialment els darrers quatre– plagats de “pegues, traves i obstacles a l’activitat econòmica”. Mesures de càrrega social, com l’exigència d’un salari mínim de ciutat –molt lligat, apunten, a una millora de la productivitat íntimament relacionada amb la captació d’inversions d’alt valor afegit– o la facilitació de l’accés a finançament de la potent ESS de Barcelona apareixen al full de ruta de Trias com indestriables del facilitament i l’impuls de l’activitat econòmica. Les pàgines més interessants per al negoci de la ciutat estan plagades de compromisos d’agilització de tràmits, incentius fiscals al teixit productiu dels barris i treball conjunt amb les empreses per a qualsevol gestió clau de la ciutat.
Tremosa, en un sentit similar, enlletgeix la negativa conversar, pactar i governar de la mà de l’empresa. “La col·laboració publicoprivada és, arreu del món, un èxit; mentre aquí al privat se l’ha perseguit”. Un exemple proper, al recent saló Automobile. “Seat convida tots els candidats a la presentació del Cupra Raval, i l’alcaldessa no hi va: Des del grup Volkswagen al·lucinen”, explica el candidat. L’equip de Colau, lamenten des de la candidatura de Trias, “decideix coses que afecten molt als empresaris sense prèvia consulta ni avís”. Contra aquesta distància, l’exconseller promet “grans consensos”. El contrari, argumenta, porta a una davallada imparable de la capacitat tractora de la capital sobre l’economia del país. Quatre anys més del model de què acusen Colau albiren, augura, “un horitzó d’aturada d’inversions, fugida d’empreses i pèrdua de capacitat econòmica i generació de riquesa”.
L’Aeroport, símptoma i horitzó
La negativa de l’actual govern municipal a l’ampliació de l’Aeroport del Prat és, per a l’actual oposició, el darrer exemple d’una gran “renúncia”. Un contundent Tremosa, durant la presentació del programa econòmic, assegurava “trobar a faltar una reivindicació des de l’alcaldia de Barcelona” de solucions per al dèficit d’infraestructures que pateix el país –i, en el seu centre, la capital–. En una clara aposta per la internacionalització de l’ecosistema productiu barceloní, Trias es compromet a elevar a les administracions competents l’exigència de la participació de l’Ajuntament en la gestió d’El Prat. “Les inversions que porten valor afegit venen de Boston, Tòquio, Silicon Valley, Hong Kong, que no hi tenim vols directes o no els hem recuperat”, critica el candidat. El projecte de l’exalcalde, així, implica dir “ja està bé a Aena quan ens prenguin els vols que necessitem”. “El model de Colau i Collboni és que per anar pel món hem de passar per Madrid?”, interroga Tremosa.
Bona part de l’impuls econòmic que busca l’alcaldable passa per la promoció internacional que facilita una millor gestió de l’Aeroport. La creació del consorci Barcelona International o les expedicions de negoci per promocionar internacionalment les empreses de la ciutat són mesures nuclears del programa de Trias. L’expansió de la marca Barcelona és, de fet, un puntal d’antigues administracions que des de la candidatura es comprometen a recuperar –un prou essencial perquè es concretés de la mà de l’oposició–. “El 2010 Trias acompanya l’alcalde Jordi Hereu a buscar vols intercontinentals per a Barcelona”, recorda Tremosa, tot carregant contra la desaparició d’aquest “tarannà” en els mandats de Colau. “Farem missions comercials per vendre Barcelona al món”, reitera.
L’habitatge, el “gran fracàs”
“La política d’habitatge és el gran fracàs de Colau i Collboni”, estableix Tremosa. En la mateixa línia de les crítiques a la relació amb el sector privat, des de la candidatura diagnostiquen un antagonisme de l’administració municipal cap als petits propietaris -més d’un 90% del mercat immobiliari, com recorda el candidat- que no ha fet més que empitjorar la salut del mercat. “Tracta tots els propietaris com si fossin un fons voltor”, critica el candidat, retornant a la manca de seguretat jurídica per explicar la manca d’oferta que ha disparat els preus del lloguer a la ciutat. Com en la promoció econòmica, les propostes de Trias encomanen a la col·laboració publicoprivada la solució del problema. “La crisi de l’habitatge es resol construint en sol públic, però l’ajuntament no és una empresa que construeixi”. Així, criden a una col·laboració amb el sector que “no s’ha donat” en els darrers vuit anys.
L’estratègia de Trias per arreglar el central problema residencial que pateix la ciutat, així, barreja eines d’ampliació del parc d’habitatge públic i assequible amb la facilitació econòmica de l’opció del lloguer per als petits propietaris. La nova construcció en sòl públic –amb una inversió de més de 200 milions d’euros anuals a què ja s’ha compromès l’alcaldable– o l’adquisició de nous immobles mitjançant el mecanisme de tanteig i retracte conviu amb l’establiment d’unes regulacions més còmodes per a propietaris i empreses a l’hora de construir i llogar. Al centre, el rebuig al 30% d’habitatge públic a les noves promocions de què fa bandera l’actual govern. “El 30% d’habitatge públic semblava una bona idea, i es va aprovar amb el suport de tothom menys el PP; però dos anys i mig després totes les empreses s’han retirat de Barcelona”, lamenta Tremosa. El programa, de fet, reconeix les “bones intencions” de la política, amb un compromís de “reforma” d’aquesta exigència –això sí, “en col·laboració amb el sector de la construcció i la promoció immobiliària” de la ciutat–.
Millors turistes, millors empreses
Si bé Tremosa concedeix que “s’ha de regular el turisme” a la ciutat, la reforma de model que reclamen des de la candidatura de Trias es concentra en atreure i fomentar uns visitants de “més valor afegit”. Barcelona, en contra d’una proposta d’oci nocturn i baix cost, ha de promocionar “turisme familiar, de negocis, científic, universitari, esportiu, sanitari…”, mitjançant un canvi en l’oferta, no tant en la demanda. De fet, critiquen, algunes de les polítiques de limitació del turisme que ha implementat el govern municipal han anat en detriment de la qualitat del mateix. “Amb els hotels de cinc estrelles que Colau ha impedit que vinguessin, hem renunciat a un turista d’alt valor afegit”, opina l’exconseller, tot lamentant el trànsit cap a una Barcelona “de gresca barata que no promociona el turisme de qualitat” -a sobre, subratlla el candidat, sense una aplicació correcta de la normativa de civisme sobre els turistes més problemàtics-. “S’ha prohibit un 4 Seasons que hagués pagat els salaris més alts al sector de Barcelona”, continua Tremosa.
Una baixa qualitat del model de visites internacionals, de nou, lligada a la mala gestió de l’aeroport. “La T1 –reiteren– està inundada de vols de baix cost, mentre hi ha companyies asiàtiques i americanes que volen venir i no poden”. Turisme valuós, indústria valuosa; una economia productiva i de serveis que faci valdre Barcelona com a entorn i com a producte. “És en última instància el que ens permet no ser una ciutat low cost“, apuntava Alsina.
