L’estiu del 1969 va ser l’inici del que esdevindria un dels majors èxits de la societat mundial. L’arribada de l’home a la Lluna va marcar un abans i un després en la vida de moltes persones i va obrir una porta a l’explotació d’un terreny fins ara desconegut: l’espai. Més de cinquanta anys després, l’espai s’ha convertit en un terreny de joc pels països on poder innovar i crear noves tecnologies que facilitin la vida a La Terra. Catalunya s’ha sumat a aquesta cursa de fons per conquerir l’espai i amb la culminació del segon llançament d’un nanosatèl·lit català, consolida la seva participació en el que serà una nova era de connectivitat espacial entre països. “La democratització de l’espai”, tal com ho defineix la secretària de Polítiques Digitals, Gina Tost.
El Menut s’enlairava aquest dimarts a primera hora de la tarda amb l’objectiu d’enviar imatges de Catalunya per lluitar contra el canvi climàtic. El segon nanosatèl·lit de la Generalitat ha estat operat per l’empresa Open Cosmos, encarregada de fer-lo funcionar i recopilar les dades que envia l’objecte. A més, formarà part del projecte OpenConstellation, un conjunt de nanosatèl·lits que treballaran de forma coordinada per afrontar reptes globals com el canvi climàtic, la crisi energètica i els desastres naturals, entre d’altres. Segons els seus impulsors, el projecte neix amb el propòsit d’esdevenir la infraestructura “global i compartida” de satèl·lits d’observació de la Terra més gran del món. “El Menut passa per Catalunya cada cinc dies, sense aquesta connectivitat i col·laboració amb diferents països només tindríem una imatge cada setmana”, explica Tost.
Els nanosatèl·lits de la Generalitat són un exemple més de com l’espai és molt més accessible que fa uns anys. De fet, la mateixa secretària de Polítiques Digitals reconeix que “actualment és més barat enviar objectes a l’espai”. L’investigador català Jordi Puig-Suari fou qui va descobrir els nanosatèl·lits i gràcies a la troballa d’aquests satèl·lits més petits i específics, és a dir, que es dediquen a una única tasca, és molt més senzill i econòmic fer-se un lloc a l’espai. A més, les anomenades llançadores -empreses que es dediquen a enviar objectes a l’espai- poden portar-ne alguns, el que acaba sent un bon instrument per enviar-los a l’espai en massa. “Ens trobem davant d’un món en creixement que pel 2040 s’aproxima que tindrà un valor d’un trilió d’euros”, explica Jaume Sanpera, fundador i CEO de Sateliot, una de les empreses catalanes més importants en el sector de l’espai.
Un centenar d’empreses dedicades a l’espai a Catalunya
La secretària de Polítiques Digitals explica que hi ha prop d’un centenar d’empreses a tot Catalunya que ja es dediquen a l’espai, gràcies al seu potencial. De fet, Tost reconeix que aquest sector creix molt de pressa i “continuarà creixent fins a un 400% en els pròxims cinc anys”, afegeix. És per això, que també assegura que s’estan fomentant noves estratègies per retenir i crear talent a Catalunya. Algunes universitats ja tenen els seus graus per treballar la tecnologia de l’espai i les empreses relacionades amb aquest sector continuen buscant talent. “S’ha de treballar per formar més joves, ja que cada vegada és més evident que no cal anar a la Lluna per treballar en el sector de l’espai”, diu Tost.
Un dels exemples més clars d’aquesta aposta pel sector de l’espai és l’empresa catalana Sateliot, que ja ha llançat el seu primer nanosatèl·lit i acabarà 2023 amb cinc més orbitant a l’espai. “L’objectiu és aconseguir una constel·lació de nanosatèl·lits de la nostra companyia”, assegura el fundador i CEO de Sateliot. I és que, Sanpera coincideix amb la secretària de Polítiques Digitals en recordar que cal fomentar el talent, ja que “ens trobem davant d’una revolució sectorial”. De fet, ell menciona que les universitats han de fer una aposta per l’economia de l’espai, perquè “a Catalunya hi ha molt bones universitats, però estan molt mal posicionades en els rànquings mundials”.
Pel que fa a la col·laboració entre el Govern i les empreses, tant el fundador de Sateliot com Tost reconeixen que s’ha de fer un esforç per treballar conjuntament. D’una banda, la secretària de Polítiques Digitals assegura que “es treballa per ajudar les empreses a posicionar-se en aquesta cursa”. Sanpera també afegeix que hi ha diferents maneres perquè el Govern s’impliqui en els projectes empresarials. “Poden fer compra d’innovació, és a dir, comprometre’s a comprar el producte un com estigui acabat o bé donar ajudes”. Segons Sanpera, aquestes ajudes són clau per continuar amb els projectes perquè -tot i que els preus han baixat- encara són molt cars.
Els llançaments catalans: la història de l’Enxaneta i el Menut
El març del 2021 s’enlairava l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit català en arribar a l’espai. Ho feia a bord d’un coet Soyuz 2, un conjunt de tres unitats amb l’objectiu de desplegar serveis de connectivitat global d’Internet de les Coses (IoT, per les seves sigles en anglès) a tot el territori català. “Aquest nanosatèl·lit treballa per connectar millor diferents territoris catalans amb poca cobertura“, descriu Tost. Segons ja es pot saber, l’Enxaneta ajuda a monitorar el cabal dels rius i les reserves d’aigua arreu del territori per millorar i fer més eficient la gestió de l’aigua; el seguiment i protecció de la fauna salvatge; la recepció de dades meteorològiques d’estacions ubicades en llocs remots; el monitoratge de moviments del sòl per preveure desastres naturals i el monitoratge de ramats i de conreus per detectar malalties i definir estratègies més eficients.
Pel que fa al Menut, les expectatives d’aquest segons objecte són altes. Tost comenta que no només té les seves funcions tècniques, sinó que també es vol utilitzar per “obrir una porta a la col·laboració entre països”. Per això, forma part d’una constel·lació amb nanosatèl·lits d’arreu del planeta. “L’estratègia New Space del Govern procura posicionar Catalunya, la seva tecnologia i les seves empreses emergents en aquest sector en un entorn que creixerà molt els anys vinents”, destacava Roger Torrent, conseller d’Empres i Treball minuts després del llançament del Menut. Així mateix, també ressaltava que el sector de la indústria espacial “serà clau per explicar part de l’economia europea del futur”.
Des de la Generalitat afegeixen que les dades obtingudes pel Menut aportaran informació “cabdal” per incidir en aspectes clau de la gestió del territori com ara l’anàlisi de la productivitat dels cultius i dels sòls, la prevenció i detecció d’incendis forestals i la planificació i supervisió del desenvolupament urbà i rural, entre d’altres. Paral·lelament, l’Executiu també espera que el llançament dels nanosatèl·lits augmenti la projecció de l’ecosistema espacial català i la seva connexió amb altres pols d’innovació. Amb tot, Catalunya es vol posicionar de manera molt forta en aquesta nova economia de l’espai. La secretària de Polítiques Digitals assegura que ja estan acabant de licitar el llançament d’un tercer nanosatèl·lit que tornarà a afavorir la connectivitat del territori català. Tot i que Tost no vol revelar les estratègies a curt termini del govern per conquerir l’espai, sí que reconeix que “és una cursa de fons i Catalunya ja hi participa”.
5 
1 