El sector tecnològic ja suposa el 10% del PIB català. Segons el darrer baròmetre sectorial del Cercle Tecnològic de Catalunya, les empreses tecnològiques catalanes facturaran l’exercici 2022 uns 23.000 milions d’euros. Amb un total de 17.000 companyies tecnològiques, Catalunya registra enguany una acceleració del 50% en només 10 anys –des de les poc més d’11.000 registrades l’any 2011–. “Estem aconseguint dinamitzar l’economia catalana, mentre altres sectors han caigut”, celebra el president del Cercle, Joan Ramon Barrera, a la presentació de l’informe. Tant és així, de fet, que Catalunya ha esdevingut el cinquè territori europeu amb més potencial digitalitzador –tota una locomotora a l’Estat espanyol, que en conjunt cau fins a la desena posició de la llista–. “Com a sector, continuem creixent”, afegeix Barrera.
La força de treball dedicada al sector tecnològic també continua una clara tendència alcista. Si bé, com constata la directora general de societat digital del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat Liliana Arroyo, la transversalitat de les activitats tecnològiques a moltes indústries complica un càlcul tancat; el document demostra un creixement proper als 50.000 treballadors en la darrera dècada. Així, Catalunya acumula 120.800 persones dedicades a la indústria TIC. EL creixement va en contra de la tendència global a les big tech, que acumulen importants acomiadaments col·lectius en els darrers mesos. Com apunta la directora, la participació del gran capital risc a les companyies les fa més “volàtils i inestables” que les que operen a Catalunya.
La tendència creixent ha estat sostinguda durant els darrers anys, excepte en dues ocasions. L’alça del 6,3% el 2022 contrasta amb la caiguda patida l’any 2021, quan el retorn a la normalitat després del “pic pandèmic”, explica Barrera, va fer caure la base de treballadors tecnològics del país en prop d’un 12%. Val a dir que Barcelona concentra una gran majoria tant del creixement om de la base absoluta de treballadors. Segons apunta el comissionat d’innovació digital de l’Ajuntament, Michael Donaldson, unes 93.000 persones es dediquen a les TIC a la ciutat –prop del 15% del total de la població ocupada de la demarcació–. “En el dia a dia, és aquest talent el que solidifica Barcelona com a pol d’innovació”, afegeix.
Tendències de facturació
Segons es desprèn del nou informe, un 65,8% de les empreses tecnològiques del país “van tancar el 2021 igual o millor que l’anterior”; una tendència que el sector conservarà a finals del 2022. Un 20,5% de les companyies van veure els seus ingressos disparats per sobre del 20%, mentre que poc més del 45% celebren augments de xifres de vendes més modestos, per sota d’aquests vint punts. Les empreses més grans, tal com resa el baròmetre, són les que millors resultats presenten: en el cas de les companyies que superen els dos milions d’euros de facturació, el creixement de l’activitat s’estén al 83% del teixit, mentre que menys d’un 4% va tancar el 2021 amb menys entrada de capital que el curs anterior.
A l’altra banda de l’espectre, les petites empreses pateixen més les fluctuacions del mercat. Les dades del baròmetre apunten que aquelles firmes amb una facturació menor als 150.000 euros anuals van veure colpejada la seva facturació en una ràtio molt més elevada que les grans. Al voltant del 20% de les companyies en aquestes condicions van declarar caigudes en la xifra de vendes el passat curs. Tot i això, Barrera nega que les empreses del sector necessitin créixer –com reclamen per a altres indústries els representants patronals del país–. L’elevada especialització dels productes tecnològics, argumenta el president, fa que empreses “molt específiques” puguin sobreviure durant molt de temps sense objectius de creixement molt ambiciosos. “A la ciberseguretat no hi ha grans empreses”, i, tot i això, és un dels verticals més actius i sòlids del país.
Captació de talent
Si bé el baròmetre mostra un sector tecnològic català d’elevada –i creixent– solvència, la captació de talent continua sent una de les febleses que s’hi detecten. Prop del 80% de les companyies consultades declaren que, si tots els perfils laborals necessaris estiguessin disponibles, augmentarien substancialment la seva facturació. La mancança s’explica per una transformació de la indústria que va molt més ràpida que la reconversió professional i acadèmica dels potencials treballadors. Els tres experts amb més demanda –el desenvolupador web, l’expert en cloud i els tècnics de ciberseguretat– són cada cop més especialitzats, i el seu desenvolupament formatiu és més lent que les exigències empresarials.
Un dels importants obstacles per establir una estructura de talent digital estable a Barcelona i Catalunya és l’elevada competitivitat internacional. “La globalització fa que des d’aquí puguis treballar a una companyia de fora”, reconeix Barrera; tot apuntant que el principal captador de professionals catalans són firmes dels Estats Units. “A escala salarial –lamenten els ponents– mai podrem competir”. Si bé en comparació amb altres capitals europees l’escletxa no és tan significativa –en tant que les retribucions són més elevades, però també ho és el cost de la vida– el teletreball per firmes nord-americanes és una alternativa cada cop més atractiva per als experts catalans.
Dubtes amb els fons europeus
Els empresaris tecnològics del país han suspès la capacitat mobilitzadora dels fons europeus Next Generation EU. De fet, apunten, només el 15,6% de les firmes creuen que les concessions comunitàries han generat “un gran impacte” en els projectes tecnològics catalans; mentre que un 21,1% valora amb un zero l’abast que han assolit durant el 2022. “No ens preocupa en excés”, replica Barrera, en tant que la indústria espera que “el 2023 s’intensifiquin els esforços”. Les actuacions administratives del 2022 han generat “una certa frustració”, perquè els fons no acompanyen les declaracions administratives. “Valorem que l’administració impulsi polítiques digitals, però els diners no arriben”, afanya el president.
2 
