Catalunya va ser el territori de l’Estat amb més concursos de creditors el 2022, segons el Consell General d’Economistes. El país, a més, va patir l’augment relatiu més elevat en concursos de creditors: dels 1.253 que es van registrar el 2020 fins a 2.446 el passat any, amb un augment de més de 1.000 procediments. El comitè que agrupa els col·legiats econòmics espanyols confirma al seu darrer Atles Concursal, dedicat a l’exercici 2021, una tendència que el sector de la gestió concursal detecta des de fa mesos: un augment de les insolvències, tant empresarials com individuals, a causa de la mala situació econòmica generada per la pandèmia. “Les insolvències creixeran a la majoria de països del món”, avisa l’agrupació, de cara als pròxims exercicis.
Si bé l’elevada concentració empresarial fa comprensible fins a cert punt l’elevada xifra de procediments concursals al país el passat curs, les dades relatives confirmen l’excepcionalitat de la situació. Comparat amb els competidors habituals del teixit industrial català, el País Basc només va acumular uns 83 concursos més el 2021 en termes interanuals –254 fa dos anys per 337 el passat–; mentre que la Comunitat de Madrid va limitar a uns 400 els procediments addicionals, de 859 el 2021 a 1.259 fa dotze mesos. Al conjunt de l’Estat, la xifra es va enfilar fins als 7.062, uns 2.400 més que l’any anterior.
Especialment preocupant és, a més, l’elevada ràtio de concursos empresarials sobre el conjunt del teixit industrial al país. En aquesta magnitud, Catalunya té també el dubtós honor de superar l’entorn amb escreix. Els 2.446 procediments concursals registrats pel país durant el darrer exercici suposen la liquidació del 0,39% del conjunt de l’ecosistema productiu català, una xifra que el 2020 es va quedar en el 0,2% –ambdós cursos en la seva majoria afectats, a més, per la moratòria concursal instaurada pel govern espanyol a causa de la pandèmia–. De nou, la destrucció d’empreses per aquesta via és molt més limitada a altres territoris de l’entorn. Mentre que la taxa concursal al País Valencià és del 0,25% del conjunt de l’empresariat –920 processos de més de 368.000 negocis–, a Madrid es queda en el 0,23%, i al País Basc al 0,24%. Cap altre s’apropa ni de lluny al llindar del 0,3%.
Com apunta el document publicat pel Consell General d’Economistes, si bé el salt entre Catalunya i la resta de comunitats similars és rellevant, ho és encara més la concentració de concursos als territoris industrialitzats. “Cada cop observem més concentració en determinats territoris”, expliquen els autors del document, tot apuntant, precisament, cap al País Basc, el País Valencià, la Comunitat de Madrid i Andalusia –a banda de Catalunya– com a focus d’aquesta mena de processos. A excepció d’Andalusia, a més, coincideixen amb les que perden més part del seu teixit productiu en procediments concursals. Per altra banda, La Rioja i les ciutats autònomes són els que menys han patit el batzac, tant en termes absoluts com relatius: amb només tres concursos, Ceuta i Melilla van perdre el 0,03% del seu teixit empresarial; mentre que les 17 insolvències de La Rioja representen el 0,08% de total dels negocis del territori.
Territoris i sectors
Per demarcacions, Barcelona és amb molt la que més ha patit el cop dels concursos de creditors durant el 2021, amb 2.116 –molts més, per si mateixa, que Madrid–. Girona, per la seva banda, n’ha registrat a un nivell similar a altres regions amb el seu potencial industrial: uns 188 concursos, nou menys, per exemple, que Biscaia (197). Tarragona amb 106 i Lleida amb 36 són, per la seva banda, homologables també a territoris propers. Només València, amb 506, s’apropa tímidament a les dues grans ciutats en tancament de negocis per via concursal.
Quant al repartiment sectorial, i a diferència d’altres exercicis, els procediments concursals han afectat per igual totes les branques de l’activitat econòmica, segons el consell general. Als “sectors que tradicionalment tenien un gran nombre de concursos”, com són el comerç o la construcció, s’hi van afegir l’hostaleria –que si bé ja havia recuperat l’activitat encara patia les onades dels confinaments– i els serveis professionals, afectats pel tancament de molts dels seus clients. Aquests perfils d’empreses, juntament amb l’energia, concentren el 54% de tota l’activitat concursal.
2022, any horrible?
L’Estat espanyol ha patit un augment dels concursos de creditors durant el 2021 incomparable amb la resta d’Europa. De fet, a diferència de la resta de grans economies de l’entorn, l’espanyola és l’única que mostra un clar creixement de les insolvències empresarials –de les 4.097 el 2020 a les més de 6.100 ara fa un any–. A això s’afegeix la previsió que la mala conjuntura econòmica faci accelerar la caiguda d’empreses al conjunt de la Unió, amb pèrdua de negocis tant a França com a Alemanya, el Regne Unit o Itàlia. “A l’Estat hi ha un risc d’elevades insolvències entre el 2022 i el 2023”, apunta l’associació.
Així ho corrobora el president de la Comissió de Mercantil, Concursal i Experts Judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Jordi Albiol, que apunta a un “repunt dels processos concursals” en els darrers mesos, especialment des de la fi de la moratòria concursal instaurada pel govern espanyol. Els elevats costos energètics afecten, a més, empreses industrials electrointensives, “empreses industrials” que no encaixen amb el perfil clàssic de liquidadores. “La moratòria ha demorat la presa de decisions, i ha coincidit amb una sèrie de circumstàncies econòmiques perquè la situació vagi a pitjor”, lamenta l’economista.
