L’Índex de Preus de Consum continua la seva clara tendència descendent. Segons dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, l’indicador cau al novembre per quart mes consecutiu fins al 6,4%. La inflació, doncs, queda lluny dels màxims històrics del 10,8% assolits al juliol, quan la crisi de preus encara es trobava en el seu punt àlgid. Amb aquestes dades, Catalunya se situa al capdavant de l’Estat espanyol en el control de l’augment dels preus de consum, només per sobre de les Illes Balears, que han retrocedit més d’un punt en un mes fins al 6,3%, i la Comunitat de Madrid, l’únic territori a trencar la barrera dels sis punts (5,8%).
La reducció dels preus de consum es manté, doncs, malgrat el sostingut augment del preu dels aliments. Segons les dades de l’INE, la categoria d’alimentació i begudes no alcohòliques continua en ascens, amb una escalada de mig punt des de l’octubre que la deixa en un 13,5%, un dels seus màxims històrics. És, amb certa diferència, el sector en què més han pujat els preus el 2022, amb una variació en els darrers 11 mesos del 12% respecte de les dades registrades a principi de curs. Contrasta amb l’important retrocés dels subministraments, que baixen un 0,8% i impulsen la caiguda de les despeses de la llar (-3%).
Destaca també la pujada dels preus de la roba i el calçat en comparació amb el mes d’octubre. L’augment, proper als 7 punts a Catalunya, coincideix amb l’inici de la temporada nadalenca i les setmanes de concentracó de consum de productes no quotidians. La dada catalana en aquesta categoria és, de fet, de les més elevades de l’Estat. Només a la Regió de Múrcia varien els preus per sobre del 6% en termes mensuals, mentre que al País Valencià o la Comunitat de Madrid pugen de manera més moderada –un 2,6 i un 1,1% respectivament–.
Per territoris, l’índex de preus més elevat es manté a Lleida, amb un augment interanual del 7,7%. També Girona es queda per sobre dels set punts, amb un entorn de consum encara més calent que la mitjana espanyola; mentre que Tarragona aconsegueix controlar els preus fins al 6,8%, justament al centre de la taula del conjunt de l’Estat. Barcelona, per la seva banda, es manté en el 6,1%, amb diferència la taxa més baixa del país. Val a dir, però, que a la demarcació de la capital els preus s’han mantingut plans mes a mes; mentre que a la resta del territori han mostrat una lleugera caiguda del 0,1% en comparació amb l’octubre.
La subjacent, a l’alça
La inflació subjacent, que no inclou els costos energètics ni els dels aliments no processats, trenca la tendència descendent dels darrers mesos i recupera una dècima al novembre, fins al 6,3%. Es queda, així, a només mig punt de la taxa general. Si bé els costos energètics han aconseguir bona part de l’IPC general, encara no s’ha reflectit en la indústria i altres sectors electrointensius que han hagut d’adaptar els seus preus a l’encariment dels subministraments. L’augment del preu de l’alimentació també manté elevats els costos del menjar i la beguda processada.
Millor que Espanya i que Europa
La dada de preus de consum catalana es queda, segons l’informe de l’INE, quatre dècimes per sota de l’índex general al conjunt de l’Estat (6,8%). Ambdúes, però, queden molt lluny dels elevats preus de consum que encara mostren les principals economies del continent. L’índex de la UE, segons les darreres dades de l’Eurostat, encara volta els 10 punts, amb Alemanya al capdavant –si bé el novembre és el primer més en què les potències veïnes han aconseguit tímids retrocessos dels costos del consum–.
