La transició energètica és un dels majors reptes de la societat catalana en l’actualitat. Govern i empreses comencen a moure macroprojectes per aconseguir arribar als objectius europeus de sostenibilitat. Tot i això, des de la ciutadania i les empreses més petites també han volgut fer algun pas endavant. A Pujalt, un grup d’empresaris i associacions ja fa temps que van posar en marxar el primer aerogenerador comunitari del sud d’Europa. Una font d’energia finançada per 600 socis que té una potència de 2,35 megawatts, amb una producció de cinc milions de quilowatts hora a l’any i dona l’electricitat que equival al consum d’unes 2.000 famílies. Aquesta iniciativa neix el 2009 amb la idea d’emmirallar-se amb els primers molins de Dinamarca, estructures molt rudimentàries, però que eren finançades per la ciutadania. “La idea era aixecar un projecte -que ha acabat costant 2,8 milions d’euros- amb participació ciutadana”, explica Josep Puig, un dels impulsors d’aquest projecte.
Una de les parts més interessants d’aquesta iniciativa és el finançament compartit, és a dir, no hi ha una gran empresa darrere d’aquest molí sinó més de sis centenars de socis que estan disposats a posar el seu granet de sorra per la sostenibilitat. De fet, l’aportació econòmica la van fer prop de 600 empreses i famílies adscrites i la resta del pressupost va ser assumit per SomEnergia, l’energètica catalana que també ha provat està molt conscienciada amb el medi ambient. Tot i això, la gran majoria de les persones adscrites són famílies i persones individuals. Tal com explicava Puig en unes declaracions a l’ACN l’objectiu del projecte és “democratitzar les infraestructures energètiques” i demostrar que “tot i les condicions draconianes que han posat els governs, es pot generar electricitat col·lectivament”. I és que, aquest projecte va ser entregat el 2012 a la Generalitat, però no fou fins a finals del 2017 quan va arribar el molí a Catalunya i un any després començava a funcionar, la primavera del 2018.
El projecte que s’anomena Viure de l’aire del cel fou creat per la companyia Eolpop, SL, que actualment és la responsable de la promoció i la realització del molí i l’encarregada d’emetre els comptes participatius que facin possible la propietat compartida de l’aerogenerador. Josep Maria Albet, responsable del celler Albet i Noya, explica que va sentir a parlar d’aquest projecte quan encara no havien acabat les traves burocràtiques, però que va reconèixer els seus fundadors, ja que havien tingut una companyia -on també participava Puig- que va crear el primer molí de vent de Catalunya l’any 1983. “Recordo que alguns dels impulsors havien creat una empresa cooperativa catalana els anys 80 de fabricació d’aerogeneradors, Ecotècnia, que al cap dels anys van vendre a una companyia francesa”, explica.
Com la història d’Albet n’hi ha aproximadament 600 més, gent que va decidir sumar-se a la proposta de poder compartir una part de l’energia que produeix aquest aerogenerador a Pujalt. Per posar xifres concretes a l’impacte d’aquest molí, els impulsors asseguren que actualment el molí genera 5.653 MWh. I és que l’aerogenerador treballa un total de 2.405 hores l’any, el que equival a la generació de suficient energia per poder abastir dos milers de famílies. Tot i que la participació és petita, Albet recorda que “cal fer un pas per a la transició”. Una opinió que també comparteix Puig, ja que explica que “com més gent ens dediquem a promoure les renovables i més gent hi participi millor, perquè així anem fent fora del mercat les energies més brutes”.
Un projecte al mil·límetre
El responsable del celler Albet i Noya relata que la seva entrada a participar en aquesta iniciativa va estar molt mesurada. De fet, assegura que els mateixos impulsors, a través de la seva pàgina web, demanaven saber la quantitat d’energia que necessitaria un soci per “evitar l’especulació”. I és que, tal com explica Albet, al lloc web de la iniciativa hi ha un apartat on es poden calcular les despeses energètiques dels socis amb exactitud i després es converteixen en megawatts. Amb aquesta última dada els impulsors poden saber de manera exacta quanta energia necessitarà cada participant.
Un exemple clar de la utilitat d’aquest molí és el celler d’Albet. I és que les vinyes i el mateix establiment d’Albet i Noya tenen un model d’autoconsum, és a dir, els mateixos generen l’energia que utilitzen. El molí de Pujalt s’emporta la part més gran, ja que el 60% de l’energia que usa el celler prové d’aquesta iniciativa. Tot i això, l’altre 40% prové de les plaques fotovoltaiques que tenen a la teulada. “Quan vam entrar en el projecte Viure de l’aire ja sabíem que no necessitaríem energia per cobrir totes les nostres despeses, perquè les plaques ja estaven sobre la taula”, reconeix Albet. Tot i això, ell mateix afegeix que el càlcul que van fer amb la pàgina web de l’aerogenerador va resultar ser la quantitat que actualment utilitzen.
Gràcies a aquesta exactitud i la bona localització el projecte sembla ser tot un èxit. Per part del celler Albet i Noya afirmen que només amb el primer any ja van amortitzar un 10% de la seva inversió, però el segon aquesta xifra va pujar fins al 20%. “Si tot va bé el tercer any tornarem a aconseguir un altre 20%”, explica Albet, qui afegeix que “podrem recuperar els diners invertits abans del que esperàvem”.
Primer Pujalt després Barcelona
Els impulsors del projecte van escollir el municipi de Pujalt perquè, segons les declaracions que va fer Puig durant la inauguració, “reunia tots els requisits”. De fet, la comarca de l’Anoia és una de les que més ha apostat per a les energies renovables, ja que també compten amb diferents parcs eòlics dins del territori. I és que la localització és molt profitosa, ja que l’Anoia és una de les comarques on les condicions meteorològiques són més favorables per a la instal·lació de parcs eòlics, o en aquest cas, un sol molí col·lectiu. Puig explica que amb l’objectiu de “minimitzar el risc”, els impulsors buscaven un indret on hi hagués una connexió fàcil a la xarxa elèctrica, on ja hi haguessin mesuradors de les dades del vent, així com bons accessos i Pujalt entrava dins dels paràmetres.
Tot i que la iniciativa va sorgir per demostrar que era possible tenir un molí col·lectiu a Catalunya, actualment ja hi ha un altre projecte en marxa. “Es tracta d’un Viure de l’aire a Barcelona“, explica Puig, qui afegeix que encara es troben en fase de proves, però consistiria en la col·locació de dos molins de vent a Collserola. “Estem fent l’estudi mediambiental perquè és al mig del parc natural, però creiem que pot ser compatible”, diu l’impulsor.
