“En la imputació jurisdiccional d’un fet criminal no valen, per descomptat, les intuïcions valoratives, ni la proclamació de pressentiments percebuts com a reals”. Així s’expressa la Sala penal del Tribunal Suprem en la sentència 949/2021 de 2 de desembre, que ha absolt a un home de 47 anys que havia estat condemnat a 4 anys de presó per abusos sexuals a una menor comeses a Toledo entre els anys 2012 i 2014.
El Suprem anul·la així una sentència que no va aconseguir acreditar si la nena que hauria tingut diversos contactes sexuals consentits amb l’acusat tenia 12 o 13 anys. Es tracta d’una dada determinant, ja que els fets van ocórrer en 2012 i, en aquells dies (a partir de 2015 es modificaria el Codi Penal), es considerava abús sexual de menors encara que la víctima hagués consentit la trobada sexual si tenia menys de 13 anys.
En el present cas, objecte d’anàlisi pel Suprem, primer el jutjat en Illescas i més tard l’Audiència Provincial de Toledo van incriminar a l’acusat sobre la base de la declaració de la mare de la menor. Aquesta va afirmar i fins i tot va aportar documentació que situava l’edat de la seva filla en els 12 anys en el moment d’aquestes trobades sexuals.
Primer els forenses i més tard la pròpia defensa de l’acusat van sotmetre al “dubte raonable” aquesta documentació i aquesta afirmació de la mare de la menor. Els facultatius forenses, que per encàrrec del tribunal van estudiar el cas de la víctima, van acreditar que aquesta tenia més de 13 anys en el moment d’actuacions.
La sentència no entra a valorar altres elements que van sobrevolar el judici com el rebuig social o de repulsa ètica que mereixen determinades conductes perquè “la nostra anàlisi s’ha de circumscriure al que resulta tipificat en el Codi Penal. L’un altre serien interpretacions que no competeixen a un òrgan de cassació”.
Proves
El Suprem exigeix proves indubtables i ben fonamentades. “L’afirmació del judici d’autoria no vaig poder fer-se dependre d’una percepció interior, d’una convicció marcadament subjectiva que, com a tal, allunya al contingut objectiu de les proves”. La Sala Penal del Suprem conclou la seva sentència reprovant la falta de consistència argumental del tribunal de Toledo que va dictar la resolució condemnatòria ara recorreguda: “En la valoració probatòria no tenen cabuda les proclamacions purament intuïtives i, com a tals basades en intuïcions íntimes sense cap base racional”.
La tesi de l’Alt Tribunal xoca amb el criteri judicial expressat en algunes diligències obertes corresponents amb casos mediàtics que han sortit a la llum pública recentment. L’anomenat ‘cas 18 Lovas’, a Las Palmas, per exemple, aborda la imputació per presumpta prostitució de menors d’un empresari hoteler que va coincidir en una finca amb un grup de scorts entre les quals es trobarien dos joves de 17 anys, és a dir, dos menors d’edat a pocs dies de la majoria legal.
Encara que l’empresari assegura que no va tenir contacte amb aquestes dues noies, la sentència del Suprem fa preguntar-se quina responsabilitat penal tindria encara que aquest no fos el cas si ignorava la seva edat. Segons aquesta sentència dictada el mes de desembre passat es podria arribar a deduir que cap. El jutge de Las Palmas dilucida si les dues menors aparentaven 17 anys i no 18 el que, d’haver estat així, deixaria sense efecte el delicte de prostitució de menors.
En definitiva, el Tribunal Suprem considera que en el cas de Toledo es va vulnerar el dret a la presumpció d’innocència d’un acusat d’abusos per falta de suport probatori de l’edat de la menor i anul·la la sentència condemnatòria de l’Audiència Provincial.
