El comitè català d’Unicef ha alertat que la pobresa infantil corre el perill de cronificar-se a Catalunya, una situació que dificultarà assolir els objectius de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Segons les dades de l’agència de l’ONU, a Catalunya hi ha 363.900 infants en risc de pobresa, un 26,8% del total. La xifra suposa una millora lleugera de 0,7 punts respecte a l’any passat, quan se situava en el 27,5%, i és 6,6 punts inferior a la del 2020, quan va esclatar la pandèmia de la Covid. Amb tot, les dades de pobresa infantil són les mateixes que l’any 2013.
Per això Unicef alerta que no s’està avançant prou de pressa en la reducció de la pobresa infantil. Amb cada crisi econòmica, el nombre d’infants en risc de pobresa es dispara i després passen anys abans no es recuperen els indicadors. Si es té en compte la taxa de risc de pobresa i exclusió social, que introdueix més variables més enllà dels ingressos familiars, el nombre de menors en risc de pobresa es dispara fins als 442.300, el 32,5%, un punt percentual més que l’any passat.
En el context europeu, les dades de risc de pobresa i exclusió social de Catalunya estan gairebé vuit punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea i el país registra la quarta pitjor xifra. El 12% dels infants i adolescents catalans de Catalunya —uns 165.000— pateixen privació material i social severa, mentre que el 42,2% viuen amb famílies que no poden afrontar despeses imprevistes.
L’habitatge, nou focus de preocupació
El comitè català d’Unicef, que acaba de publicar l’informe Jo també visc aquí, també posa el focus en el preu de l’habitatge i com l’encariment dels lloguers té una correlació directa amb l’augment de les taxes de pobresa i exclusió social. L’habitatge és una variable que influeix en molts àmbits relacionats amb la pobresa infantil i l’exclusió residencial és un factor clau a l’hora de determinar la salut física i emocional dels menors.
Més del 19% dels infants catalans viuen en llars amb pobresa energètica —és a dir, que no poden permetre’s tenir calefacció a l’hivern i sistema de refrigeració a l’estiu— i més del 18% pateixen retards a l’hora de pagar el lloguer o la hipoteca. Així, l’increment dels preus de lloguer —i, en grau més baix, de compra— empeny moltes famílies cap a una situació de vulnerabilitat i les obliga a viure en habitatges precaris. Al mateix temps, haver de dedicar un percentatge més elevat dels seus ingressos a pagar el pis també redueix els diners disponibles per a altres despeses importants com l’alimentació, l’educació, la cultura i el lleure.
Unicef reclama a les administracions públiques que augmentin el parc d’habitatge social, que fomenti un parc de lloguer amb condicions adequades per a les famílies amb infants i que s’aprovin més ajudes per accedir a l’habitatge i pagar els subministraments bàsics. També insisteixen a exigir la prohibició dels desnonaments sempre que hi hagi infants de situació de vulnerabilitat.
Abandonament escolar
Segons Unicef, a Catalunya un de cada set infants abandona els estudis de manera prematura, un problema de “primera magnitud” per al país. L’agència de l’ONU demana una trajectòria educativa més llarga per garantir una educació inclusiva de qualitat i una societat més justa.
