L’enorme varietat de pobles i ciutats que conformen l’entramat català, que va des de les característiques cases blanques de pescador que delimiten la costa fins a les teulades de pissarra dels Pirineus, capta l’atenció de viatgers i amants de la natura. Més enllà de municipis com Besalú (Osona), Siurana (Priorat) i Cadaqués (Alt Empordà), els destins més ben valorats per revistes i mitjans internacionals de renom, hi ha altres pobles de Catalunya que són dignes de menció. Una d’aquestes joies és Tivissa, una petita vila situada a la part oriental de la comarca de la Ribera d’Ebre, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre. Enmig de la serralada prelitoral catalana, més concretament dins les serres de mestral -que engloben les muntanyes de Tivissa-Vandellòs i la serra de Llaberia-, s’alça aquest petit municipi de les Terres de l’Ebre.
Tal com destaca la pàgina web de turisme de la comarca, un dels elements que converteixen Tivissa en un espai únic és el passat medieval que, avui en dia, encara es pot veure als carrerons del municipi. Dues de les visites obligades en una escapada de cap de setmana a les Terres de l’Ebre són la plaça del mercat de Tivissa, ja que és el mateix espai on fa centenars d’anys se celebraven els judicis medievals, i el mateix castell de la població. De fet, aquests dos espais conformen el nucli antic emmurallat del municipi, un dels més antics i, per tant, més històrics, de les comarques ebrenques.
⛪️ Sant Jaume de Tivissa marca l’skyline del poble i presenta la singularitat de tenir una església dins l’altra. Us agradarà anar-la a conèixer.
— Turisme de la Ribera d’Ebre (@RiberadEbreTur) August 16, 2024
ℹ️ https://t.co/bQd9zZnnDS pic.twitter.com/4lkP2RvRCM
L’església de Tivissa, un emblema de les Terres de l’Ebre
Més enllà de la muralla històrica de la localitat, l’edifici més emblemàtic de la població és la seva església. Tot i que l’aspecte exterior de l’edificació té un estil renaixentista que data del segle XIX, l’aspecte interior de l’església té un estil gòtic que data d’uns quants anys abans. És a dir, que amb el pas del temps la façana ha hagut de restaurar-se en diverses ocasions. De fet, la gran reconstrucció es va produir durant el segle XIX. Quan el rector Pere Rius va començar a plantejar la construcció de la nova església de Tivissa -i ja comptava amb el suport del consell local i del president de la Primera República Espanyola, Estanislau Figueras- va veure que la falta d’espai els obligava a edificar-la en el mateix lloc on es trobava l’antiga església. És a dir, enderrocar-la i alçar-ne una de nova. L’any 1894, però, el rector Pere Rius va perdre la vida, motiu pel qual les obres van quedar aturades. En aquell moment, doncs, per aprofitar la feina feta -que ja era força- l’església gòtica original va quedar incorporada a l’interior de la façana renaixentista.
