Preocupació als municipis afectats pel macrotall de l’R3 entre Parets dels Vallès i la Garriga (Vallès Oriental) a una setmana que comencin les obres de desdoblament que s’allargaran gairebé un any i mig. Els alcaldes del Vallès, Osona i el Ripollès viuen amb neguit l’inici d’uns treballs pendents des de fa “dècades” que posaran a prova la capacitat de Renfe per coordinar un servei transport alternatiu per carretera que cada dia haurà de portar milers de persones a la feina, al metge o a casa. El tall també afectarà municipis que han quedat fora de la primera fase del desdoblament. “Ens sentim abandonats i de segona”, denuncia a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) l’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira.
Alguns municipis alerten que el pla de transport alternatiu és “insuficient”, sobretot en hora punta. “Necessitem que estigui ben dimensionat i doni el servei que ara dona Rodalies, i això no ho tenim garantit”, avisa l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó (Junts). El municipi és el punt de sortida i arribada del tall i servirà de connexió per a pobles pròxims com el Figaró o l’Ametlla. “Tenim l’experiència de l’anterior tall ferroviari, quan en les hores de màxima afluència teníem més d’un bus cada hora”, recorda Budó, que alerta que el servei alternatiu previst serà de només un autocar per sentit entre la Garriga amb Barcelona de 6.00 a 22.00.
El macrotall de l’R3, un maldecap necessari
L’alcalde de Vic (Osona), Albert Castells, considera que el macrotall de l’R3 “és un repte enorme” que “no s’ha treballat amb prou previsió”. A banda de les obres de desdoblament, el cap de setmana del 4 i 5 d’octubre també es tallarà el trànsit ferroviari a la capital osonenca pels treballs de prolongació de la via 2 de l’estació i la connexió amb la via general. La línia vermella de Castells amb relació al transport alternatiu és la freqüència i la puntualitat. “S’hauria de garantir que un usuari, quan arriba a Vic o Centelles, si ha de fer la transmodalitat, tingui assegurada la plaça si ha pagat el bitllet perquè té l’expectativa d’arribar a la feina a l’hora o als estudis”.
El que genera més inquietud als alcaldes de la zona és la “improvisació i la desinformació”, dues crítiques habituals quan Renfe organitza serveis de transport alternatiu per obres o incidències. A Centelles, un dels punts neuràlgics del tall perquè els viatgers d’Osona hi podran baixar per agafar busos llançadora fins a Barcelona, són més optimistes. El seu alcalde, Josep Paré (PSC), assegura que el tall es viu amb “solidaritat” i “il·lusió” perquè suposarà un punt d’inflexió per a la línia després de molts anys sense inversió. “Estem en un escenari que entre 2030 i 2035 el desdoblament pot quedar consolidat i d’aquell discurs de ser una línia que no s’hi feia res, ara s’hi està fent moltíssim”.
En el cas de Centelles, l’impacte serà important perquè la zona per agafar els busos està ubicada al costat d’una escola i d’un supermercat i alterarà tota la mobilitat del poble. Una situació similar a la que viuran a Parets del Vallès, l’altre extrem del macrotall. L’alcalde, Francesc Juzgado (PSC), diu estar en contacte permanent amb Adif, Renfe i la Generalitat per “minimitzar les molèsties als usuaris”, ja que les obres de desdoblament coincideixen amb la construcció de la nova estació, que ja fa mesos que dura. “Les molèsties no ens agraden, però l’envergadura i el resultat ens ho farà oblidar quan això estigui acabat”, sentencia.
