El govern de Salvador Illa comença aquest any nou arrossegant problemes enquistats i alguns deures pendents que no ha pogut resoldre durant tot el 2025. Un dels principals és l’activació de l’empresa mixta de Rodalies, que s’havia de posar en marxa abans que acabés l’any, però per problemes “d’agenda”, segons defensava la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en una entrevista recent a l’Agència Catalana de Notícies, no s’ha pogut fer. La titular de la cartera assegura que la nova empresa es constituirà oficialment a principis d’aquest any, però no ha volgut posar-hi data, motiu pel qual encara podrien faltar setmanes fins a la seva entrada en vigor. El ministre de Transports, Óscar Puente, afirmava en una entrevista a El Periódico que només falta un “simple tràmit” per posar-la en marxa: “Únicament queda una signatura notarial”, defensava. De moment, no s’ha produït. A hores d’ara tampoc es coneix el nom dels nou membres que formaran el consell d’administració, dels quals cinc correspon al govern d’Illa nomenar-los, inclosa la presidència. Aquest endarreriment per causes no aclarides accentua la incertesa crònica en la gestió de la xarxa ferroviària estatal a Catalunya, una infraestructura crítica per a l’economia del país, lligada directament a la mobilitat laboral de milions de catalans.
La constitució de l’empresa mixta, fruit de l’acord d’Esquerra Republicana amb el president espanyol, Pedro Sánchez, pel traspàs de Rodalies, és una qüestió que s’arrossega des de fa més d’un any. De fet, els primers calendaris els va elaborar la conselleria de Territori quan encara estava en mans dels republicans, encapçalada per Esther Capella. D’acord amb aquells calendaris, la nova empresa mixta havia d’estar constituïda abans de l’estiu de 2024. Un any i mig després -aproximadament-, el Govern encara arrossega aquest compromís polític com a pendent. La societat Rodalies Catalunya SA tindrà un capital social inicial d’1,6 milions d’euros, segons va indicar Paneque en una resposta parlamentària a la diputada del Partit Popular Àngels Esteller. Aquesta inversió estarà aportada a parts iguals entre Catalunya i l’Estat, ja que Renfe encara ostentarà la majoria de la nova empresa mixta, amb el 50,1% de la representació.
Tot i que la Generalitat tindrà majoria al consell, les decisions estratègiques que realment afecten el funcionament de la xarxa ferroviària catalana continuaran dictant-se des de Madrid, ja que s’hauran de prendre per majoria qualificada. És a dir, caldrà el vistiplau de Renfe abans de poder emprendre cap reforma a Rodalies. Aquesta és una de les concessions que va fer el govern espanyol -d’acord amb el català- per frenar la revolta dels maquinistes, que ha acabat amb dos treballadors acomiadats i investigats per sabotatge. La consellera assegura que la creació de l’empresa mixta permetrà fer una gestió “des de la proximitat i exercir d’una manera més directa tots els treballs, tant en l’àmbit de traspàs com en l’àmbit de la gestió del dia a dia de l’operativa”. Ara bé, les decisions hauran de continuar passant per Madrid, i sense el vistiplau de l’operadora ferroviària no es podran fer grans canvis.
Les prioritats de la consellera Paneque
La titular de la cartera de Territori assegura que les prioritats de la nova empresa mixta de Rodalies, filla del traspàs, seran l’obtenció de la llicència ferroviària, la gestió de l’adscripció dels mitjans procedents de Renfe Viajeros, la posada en marxa del sistema de gestió de la seguretat i l’obtenció del certificat de seguretat. De moment, però, no es parla de millores directes del funcionament de la xarxa ferroviària. Una manca de millores que repercuteix directament en els usuaris: “El traspàs de Rodalies no és palpable pel que fa a usuari. S’està caminant endavant, però amb passes invisibles”, argumenta el vicepresident de l’associació de Promoció pel Transport Públic (PTP), Carles Garcia, en conversa amb El Món.
Una altra de les prioritats que ha fixat la consellera Paneque per a la nova empresa mixta és el desdoblament total de l’R3, un macroprocés d’obres que fa molts anys que s’arrossega. Malgrat que algunes parts del desdoblament ja estan en marxa, com el tram entre Barcelona i la Garriga, en obres des de l’octubre -i que s’allargarà, com a mínim, setze mesos-, el desdoblament del conjunt de la línia que va des de l’Hospitalet de Llobregat fins a Puigcerdà encara és un projecte de futur. En aquesta línia, el portaveu del col·lectiu d’usuaris de l’R3 conegut com a plataforma Perquè No Ens Fotin el Tren, Marc Janeras, recorda que les obres del desdoblament “ja van dos anys tard”. “Les següents fases que estan en estudi, encara, també van més tard del que estava previst”, afegeix el portaveu de l’agrupació d’usuaris, que lamenta que l’administració no “fa prou”, ni ho fa “prou ràpid”.
Més finançament per a Rodalies
El traspàs de Rodalies i la creació de la nova empresa mixta, a més, es convertiran en paper mullat si no va acompanyat de més recursos econòmics per a la xarxa ferroviària catalana, ja que més inversió es tradueix en trens nous i millors infraestructures. Una idea que sembla tenir clara el mateix ministre de Transports: “Si volem de veritat un canvi i que Rodalies sigui un servei puntual, previsible, fiable i eficaç, cal alguna cosa més que simplement traspassar-ne la gestió. Els que gestionin Rodalies, en dos o tres anys diran que el traspàs ha sigut màgic, però abans s’ha d’invertir molt. Tot ha d’anar de bracet“, defensa Óscar Puente. Cal tenir en compte, però, que la responsabilitat de l’infrafinançament de la xarxa ferroviària catalana és del govern espanyol, que no ha invertit els recursos necessaris en Rodalies durant molts anys.
Aquesta desinversió crònica és la que el govern de Pedro Sánchez assegura que està revertint. D’acord amb les dades del Ministeri de Transports, el govern de Pedro Sánchez ha executat el 72% de les inversions previstes en el pla de Rodalies fins al 2030. Des de la posada en marxa del pla el 2020, s’han licitat contractes per uns 3.030 milions d’euros i s’han adjudicat treballs per 4.152 milions d’euros, incloent-hi la compra de trens de gran capacitat per “modernitzar i ampliar la flota”. En aquesta línia, també s’invertiran 516 milions a renovar la flota de trens, un dels principals problemes de la xarxa, ja que, com recorden les diferents plataformes de passatgers consultades, està molt “obsoleta”. Aquests diners que s’invertiran venen d’un préstec que ha concedit el Banc Europeu d’Inversions a l’operadora ferroviària espanyola i que permetrà canviar un centenar de trens de Rodalies, ja que molts d’ells operen des de l’any 1990.
El govern espanyol, però, no només vol centrar els seus esforços amb Catalunya a millorar Rodalies, sinó que també fa una gran aposta pels trens d’alta velocitat que connecten amb Madrid. El passat mes de novembre el ministre Puente va anunciar que licitaria dos estudis de viabilitat per analitzar actuacions de millora de la línia que connecta amb la capital espanyola. En detall, el ministeri té previst construir una variant de la línia entre Madrid i Barcelona, que contempla una nova ruta per arribar a l’estació de la Sagrera, a Barcelona, des de Lleida: “Passarem a l’ofensiva amb l’alta velocitat. Ens fixem com a objectiu els 350 km per hora i serem el segon país del món, després de la Xina”, va anunciar el ministre, que també està “valorant seriosament” comprar trens a la Xina. El govern de Salvador Illa, a més, defensa que l’aposta de la Moncloa per l’alta velocitat no va en detriment de Rodalies, sinó que és una aposta complementària. Sigui com sigui, les inversions fetes fins ara no han donat tots els fruits necessaris, motiu pel qual aconseguir que la xarxa de trens públics de Catalunya funcioni com cal encara caldrà esperar temps. I, mentrestant, als passatgers se’ls esgota la poca paciència que els queda.
