“Infants i adolescents que ja s’han valorat i que es troben en situació de desemparament romanen o bé al centre d’acollida, ocupant aquestes places més temps del necessari, o bé que continuen convivint amb les famílies de les quals se’ls ha de protegir, vulnerant els seus drets de forma greu“. Aquest és un dels “principals problemes” que els tècnics dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) van denunciar al departament de Drets Socials, després de l’esclat de les irregularitats sobre la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Unes circumstàncies que deixaven desprotegits infants i adolescents que, sobre el paper, estaven emparats per la DGAIA i que ara han conegut els integrants de la comissió d’investigació del Parlament.
El document, al qual ha tingut accés El Món, va ser signat per 500 professionals d’arreu del país i lliurat a la conselleria el febrer de l’any 2025. A més de sintetitzar els problemes, detalla situacions concretes que es troben en el dia a dia i que acaben deteriorant un servei essencial de prestacions socials. Segons els professionals, la “insuficiència” de recursos que vulnera drets dels infants és doble. Per una banda, és “quantitativa”, perquè hi ha una “manca de recursos i de professionals per atendre tots els casos”. De l’altra banda, és “qualitativa”, perquè no hi ha prou recursos adequats ni professionals especialitzats. De fet, insisteixen que la manca d’informació i de criteris i directrius clares per part de la DGAIA causa “disparitat de criteris” en el mateix servei segons en quina zona del país s’actuï.
“Sense protecció efectiva”
Per als tècnics signats del document, aquesta doble mancança comporta que les mesures aplicades “no siguin ni útils ni adients per fer una protecció efectiva de molts infants i adolescents” que atenen els serveis de protecció. A més, incideixen en el cas dels adolescents perquè “sovint les mesures actuals no responen als seus perfils i necessitats”. D’aquí que denunciïn que es produeixen “diversos escapoliments, davant dels quals els serveis de protecció no tenen instruments per fer-hi front, de manera que queden en situacions d’una desprotecció evident i corrent uns riscos majors”. És a dir, les fugides dels centres d’acollida dels joves adolescents.
Els tècnics proposaven revisar de manera “global” el sistema i fer un “diagnòstic acurat de les disfuncions que es produeixen per poder plantejar alternatives al marc legal vigent i a les actuals mesures protectores que preveu”. De fet, reclamen canvis per fer una “intervenció més eficient i més protectora”.
Centres inapropiats i d’altres que es neguen a fer determinades tasques
Una de les mancances que remarquen són les derivacions de menors a centres que no pertoquen. En aquesta línia, subratllen casos amb proposta d’ingrés a centres d’acollida. És a dir, un centre de serveis residencials d’estada limitada per donar “resposta immediata i transitòria d’acollida a qualsevol infant o adolescent que estigui en situació d’alt risc i que hagi de ser separat del seu nucli familiar”. Però, com que no hi ha places, ingressen en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), institucions que, segons el departament, estan destinades a la guarda i educació d’infants i adolescents -de 0 a 18 anys- a qui s’aplica la mesura d’acolliment simple en institució, de durada més llarga.
La saturació també es nota en el fet que, quan un EAIA fa una “proposta urgent de desemparament preventiu i ingrés en un centre d’acollida”, se li demana que en faci el seguiment, quan teòricament l’hauria de fer el centre. És més, el document remarca les “dificultats de coordinació amb els centres d’acollida quan fan els estudis”. De fet, acusen aquests centres de desconèixer el protocol de coordinació. És aleshores quan els problemes empitjoren, per exemple amb “situacions de germans en què només un dels infants ingressa en un centre i els altres resten al nucli familiar”. Aleshores es generen disfuncions, perquè hi ha centres d’acollida que assumeixen l’estudi dels altres infants, els que continuen al domicili, però altres centres no ho fan. “Al·leguen que no cobren per fer l’estudi d’aquests altres infants”, afegeixen els autors del text. Una circumstància que obliga els EAIA a fer-se’n càrrec, amb les “dificultats que comporta la intervenció simultània dels dos equips amb la família”.
Demores i vulneracions
La falta de places en molts centres és un dels grans problemes assenyalats. En aquesta línia, els signants del document informaven el departament que, un cop els equips han fet una valoració de la família i del menor i es decideix l’ingrés en un centre, “la manca de places” genera una “demora a fer efectives les mesures proposades”. “Això comporta”, continua el document, “que els infants i adolescents respecte als quals ja s’ha valorat que es troben en situació de desemparament romanguin o bé al centre d’acollida, ocupant places més temps del necessari, o bé que continuïn convivint amb les famílies de les quals se’ls ha de protegir, vulnerant els seus drets de forma greu”.
Aquestes situacions, atès el document, “sobrecarreguen els equips, que han de fer contenció mentre els menors no ingressen al centre proposat i es generen disfuncions greus amb les famílies i els menors”. Així mateix, recorden que els equips d’atenció “no entenen per què no es porta a terme la retirada d’aquests menors”, perquè després acaben amb “denúncies judicials” que estressen els EAIA i l’equip jurídic de la DGAIA. Per altra banda, també alerten de la insuficiència dels “centres terapèutics”, que “no s’ajusten a les necessitats de contenció i d’atenció especialitzada requerides pels usuaris, o el temps per accedir-hi no són assumibles en la situació que es troben els adolescents”.
Sense filtres previs en el maltractament infantil
Amb relació a la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil (UDEPMI), els signants del document asseguren que es produeixen “disfuncions” per la seva “forma de procedir” i els seus integrants, la majoria dels quals són juristes, sense professionals d’altres disciplines socials. Així, subratllen que s’obren expedients i es deriven a les EAIA casos “sense cap filtre previ i sense contrastar les informacions que els arribem”. Un problema que suposa que o bé les EAIA no cal que intervinguin o bé que els serveis socials bàsics ja estan intervenint amb la família. Un desconcert entre entitats responsables que perjudica els infants i els serveis.
Precisament, una de les crítiques més contundents és sobre les emergències de les quals s’han de fer càrrec les UDEPMI. En concret, remarquen que es constaten “dificultats per contactar en situacions d’urgència”. Unes dificultats que emfatitzen que també pateixen els cossos policials, els hospitals o la ciutadania, que quan hi “truquen ningú no respon”. “És del tot insuficient i inadequat que la gestió de les urgències, tal com s’està portant a terme en aquests moments, es limiti a una atenció telefònica”, adverteixen.
