El darrer brot de verola del mico, un virus rebatejat oficialment com a mpox per l’acrònim del nom en anglès –Monkeypox virus-, ha tornat a posar a la comunitat internacional en alerta. Després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) decretes el divendres 16 d’agost l’emergència de salut pública d’interès internacional -el programa que es posa en marxa quan es considera que una malaltia supera els llindars habituals i pot resultar d’interès per a la població mundial-, els diferents governs s’han posat en marxa per intentar contenir els nervis de la ciutadania i evitar que el virus, amb un focus inicial a la República del Congo, s’expandeixi fins a Europa. De fet, aquest mateix dimecres, la ministra de Sanitat, Mónica García, va acordar amb les diferents comunitats autònomes “reforçar” els mecanismes de detecció del mpox. Ara bé, segons les dades del mateix ministeri d’aquesta setmana, des del 8 d’agost fins al 21 s’han detectat 7 nous casos de verola del mico a tot l’estat -xifra que s’afegeix als 261 que s’han registrat durant tot l’any.
Tot i que les dades científiques deixen clar que la incidència del virus a l’estat espanyol és ínfima, l’allau d’informacions al respecte afegides al vívid record de la pandèmia de la Covid que va paralitzar el món l’any 2020 -i de la qual encara s’arrosseguen algunes seqüeles- han tornat a posar a la població en estat d’alerta. “Es tracta d’una reacció lògica. Sempre diem que en les pandèmies hi ha dues fases: el cicle del pànic, i després el cicle de l’oblit”, argumenta en conversa amb El Món el doctor Antoni Trilla, epidemiòleg, director de qualitat i seguretat clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona i antic assessor del govern espanyol durant el coronavirus. L’expert considera que aquesta espècie de psicosi postpandèmica –ja que s’origina, en certa manera, a causa del record històric de la Covid– és “comprensible”, però no es correspon amb la realitat. En aquest sentit, el doctor Israel Molina, responsable de la unitat de medicina tropical i salut internacional de la Vall d’Hebron, coincideix que als països occidentals els efectes són més de “por social” que de transmissió, ja que el volum de casos i els mecanismes de detecció no són comparables amb els de l’Àfrica.
El doctor Trilla recorda que no és la primera vegada que la “memòria històrica” posa la població en estat d’alerta, però no de la mateixa manera que ho ha fet després de la pandèmia de la Covid. Per exemple, l’expert apunta que, després de la gran grip del 1918, a causa de la dura vivència de l’època -que coincidia amb la fi de la Primera Guerra Mundial- la població va tendir a no parlar-ne gaire. A intentar oblidar-se’n. Dècades després, però, amb noves epidèmies com els brots d’Ebola de 2016 que van causar grans estralls al continent africà, el record de la gran grip va tornar a aflorar, tot i que molt més diluït perquè “molt poca gent la va arribar a viure”. Així i tot, la Covid va fer reviure la memòria històrica, cosa que ha portat la població a tornar al “cicle de pànic” de les pandèmies -tot i que l’estat actual del mpox encara no és de pandèmia. Els experts deixen clar que la verola del mico “no té similituds amb el coronavirus”, motiu pel qual tornar a viure una situació com la de 2020 és molt difícil.
Dos escenaris epidemiològics diferents
Els experts coincideixen, tal com també ha fet la Moncloa i el Departament de Salut, ja en mans de la nova consellera Olga Pané, en diverses ocasions, a enviar un missatge de tranquil·litat a la població, ja que els “escenaris epidemiològics” que es plantegen a Catalunya -i el conjunt de l’estat espanyol- i la República del Congo són completament diferents: “És fonamental que la ciutadania entengui que són dos escenaris epidemiològics completament diferents. No tenim tant trànsit de contagi com a l’Àfrica i tenim bons mecanismes de vigilància”, assevera el doctor Molina, que deixa clar que “hi ha un risc controlat”. És a dir, que, a priori, no s’hauria de reproduir la situació que es va viure amb la pandèmia de la Covid. En aquesta línia, i parafrasejant una de les màximes de l’epidemiologia, el doctor Trilla insisteix que “cal ocupar-se” del problema, és a dir, enviar recursos als països que més ho necessiten, però “no preocupar-se“. “Una infecció en qualsevol lloc del món és potencialment una infecció a tot arreu del món”, argumenta.
Els experts també apunten que els “escenaris epidemiològics” són diferents pel que fa a la composició genotípica del virus. Mentre que la variant vírica que es va estendre per Europa l’any 2022 -i que no ha acabat de desaparèixer en cap moment- es transmetia a través de les relacions sexuals, principalment entre el col·lectiu homosexual que mantenia relacions amb diverses persones simultàniament sense protecció, la variant vírica que s’ha detectat a l’Àfrica actualment -la que no ha tingut gaire incidència a Europa, amb algun cas aïllat a Suècia- també es transmet amb un simple contacte directe, motiu pel qual molts casos s’han detectat en nens i nenes. Segons les dades del darrer informe del ministeri, però, no consta que cap dels casos detectats a l’estat espanyol aquest 2024 es correspongui a la nova variant que ha brotat al centre del continent africà. És a dir, que l’escenari epidemiològic al qual cal fer front presenta unes regles del joc diferents.
La verola, la malaltia erradicada
La verola del mico es remunta a l’any 1958, moment en què un equip d’investigadors va descobrir per primera vegada el brot d’un virus fins aquell moment desconegut en una colònia de micos en captiveri destinats a recerca a Dinamarca. En aquell moment, a causa de l’ésser viu on van detectar el virus, els investigadors van posar-li de nom Monkeypox virus. El primer cas en humans no es va detectar fins al 1970 a la República del Congo. Arran d’aquest primer brot, tenint en compte que la simptomatologia que presenta la malaltia té diverses coincidències amb la verola -una malaltia que va acabar totalment erradicada l’any 1980-, tot i que més lleus, els investigadors van començar a anomenar-la “verola del mico”. Ara bé, tenint en compte que els casos s’havien originat a l’Àfrica, la comunitat científica va considerar que era millor canviar-li el nom a mpox per tal d’evitar “l’estigmatització” dels col·lectius que la patien, ja que ‘mico’ és un terme utilitzat sovint com a insult racista.
Des de llavors fins a l’any 2024, segons dades de la conselleria de Salut, aquest virus s’ha estès a més de cent països dels cinc continents. Històricament, s’han registrat diversos brots d’aquesta malaltia, com per exemple el que es va estendre pels Estats Units a causa de la importació de rates de Gàmbia -una rata nocturna originària de l’Àfrica, que prové principalment de la República del Congo- com a mascotes. Les autoritats sanitàries, però, han aconseguit controlar aquest virus per evitar que causi estralls entre la població.
Tot i aquests casos aïllats, l’any 2022 es va produir un brot més estès arreu del món -es van infectar més de 100.000 persones en 116 països-, motiu pel qual l’OMS també va decretar l’emergència de salut pública d’interès internacional. En aquell moment, la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC) va demanar als centres sanitaris que notifiquessin de forma urgent possibles casos de la malaltia. Els mecanismes de transmissió en humans que es van detectar durant el gran brot de fa dos anys són a través de contacte directe o indirecte amb mamífers infectats vius o morts, principalment rosegadors o primats de zones endèmiques o per consum d’aliments contaminats, però també per contacte directe amb les lesions de la pell, els fluids corporals com el semen, la saliva o el pus d’una persona infectada, o amb objectes contaminats, com ara roba, roba de llit o tovalloles. Ara, amb el darrer brot, els investigadors han detectat noves formes de transmissió en la variant centreafricana, però insisteixen encara els “falta informació” per determinar si aquesta variant vírica ha travessat fronteres i ha arribat a territori europeu.
Una crida a la calma i la solidaritat internacional
Tenint en compte les informacions amb què compten els investigadors del brot de 2022 i la vacunació que es va desenvolupar en aquell moment per fer-li front -la qual el govern espanyol ha deixat clar que encara té en estoc-, els experts insisteixen que cal “mantenir la calma”, ja que la verola del mico pot suposar una “amenaça” per a part de la població, però que no suposa un “perill” generalitzat: “Pot haver-hi casos, però tenim les eines per combatre-la. De fet, tenim moltes més vacunes que casos registrats”, insisteix el doctor Molina. No només el govern espanyol compta amb bones reserves d’aquest vaccí, sinó que a principis d’agost, la Unió Europea va fer una comanda de més de 175.000 unitats per preparar els països membres contra els possibles casos que hi puguin arribar, una xifra que superarà les 200.000 amb una donació de més de 40.000 dosis per parta de la farmacèutica que les fabrica. De tota manera, els experts consideren que, sense deixar de pensar en el benestar de la població catalana, espanyola i europea, els governs del món han de posar-se en marxa per “enviar ajuda” als països “que més ho necessiten” perquè tenen una major exposició al virus, com és el cas de les regions africanes, i menys recursos per combatre-la: “No podem fer com a la Covid i intentar guanyar la batalla cadascú per la seva banda”.
