Dos dies de vaga. Dues demostracions de força. Més d’un miler de metges han sortit al carrer aquest dimarts i dimecres per reclamar millores urgents per al col·lectiu mèdic, però també per al conjunt del sistema sanitari català. L’esgotament dels professionals del sector, sobrecarregats assistencialment, s’ha convertit en la gota que ha fet vessar el vas, fins a arribar a un punt sense retorn. I així ho han fet saber els metges amb aquestes dues primeres jornades de vaga, que enceten una nova onada de protestes als centres d’atenció primària i hospitals del país. Convocats pel sindicat de Metges de Catalunya, majoritari dins el sector, facultatius d’arreu del país han aturat temporalment la seva feina habitual per fer valdre les seves reivindicacions. Segons les xifres del sindicat, el seguiment de la vaga va ser d’un 45% durant el primer dia, i d’un 55% aquest segon. Salut, però, rebaixa els seguiments al 7,2%.
El principal focus de reivindicació és la creació d’un conveni mèdic propi. Aquesta reclamació va adreçada al Ministeri de Sanitat, dirigit per la ministra Mónica García, ja que des de fa tres anys treballa per reformar l’actual estatut marc dels professionals sanitaris. Ara bé, la reclamació també rebota en el Departament de Salut, encapçalat per Olga Pané, ja que moltes de les millores laborals que volen incloure en aquest conveni propi, com ara la reducció de les guàrdies, són competència de l’administració catalana. El govern espanyol –i, per conseqüència, el català– ha tancat la porta en reiterades ocasions a crear un estatut independent per als metges. Així i tot, els facultatius hi continuen insistint. I, tal com han deixat clar en les manifestacions dels dos primers dies de vaga, no defalliran fins a aconseguir-ho. De fet, asseguren que aquestes dues protestes són les primeres de “moltes” si la situació no canvia.
El Govern es defensa
Davant les dues primeres jornades de vaga, el govern de Salvador Illa ha mantingut la seva postura habitual i s’ha mostrat obert a “escoltar” les reivindicacions dels facultatius. Ara bé, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, també va assegurar durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu d’aquest dimarts que les reclamacions dels metges “ja s’han tractat i acordat als convenis” aprovats. Tot i això, Paneque manté que “el Govern defensa un sistema públic de salut amb les màximes garanties i li importen les condicions laborals dels que hi treballen”. “Per això els escoltarem i ja es veurà si es poden atendre algunes de les demandes”, va afegir. Un argumentari que es contraposa amb el posicionament dels metges: “És un tsunami que no hi haurà ningú que l’aturi perquè els metges estem tossudament alçats i no pararem fins a assolir els nostres objectius”, avisa el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart.
Més recursos per als metges
Els metges concentrats aquests dos dies al centre de Barcelona, tant en la protesta de dimarts, que va recórrer la distància entre la Delegació del govern espanyol fins a la plaça de Sant Jaume, com la d’aquest dimecres, que ha arrencat davant de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) i s’ha desplaçat fins a les portes del departament, han denunciat per activa i per passiva que els “falten mans”. Així ho explica el metge de família de Blanes Javier O’Farrill González: “Estem en una situació de precarietat; hem denunciat la falta de professionals per la mala gestió de l’administració”, remarca O’Farrill, que destaca que els facultatius han d’assumir dues o tres vegades més activitat que els seus predecessors. En aquesta mateixa línia, Ámparo Cavaller, pediatra a l’Hospital Pius de Valls, també alerta que la manca de recursos afecta directament el conjunt del sistema sanitari: “Hem de vigilar molt més; es treballa amb dificultat i estrès, i això és una cosa que suposo que es coneix, però no es donen solucions“, lamenta la pediatra.
La situació, segons asseguren, és límit. “Està anant cada cop a pitjor i no és una cosa que la societat es pugui permetre”, comentaven alguns facultatius concentrats en les protestes. En aquest sentit, Xavier Lleonart també insta la consellera Pané, com a màxima responsable del sistema sanitari, i les patronals a asseure’s amb el sindicat a negociar les reivindicacions per oferir-los solucions, ja que considera que, a hores d’ara, són un col·lectiu “infrarepresentat” en les taules de negociació, tant a Catalunya com a Madrid. Fins i tot, el secretari general del sindicat majoritari del sector considera que hi ha gent que forma part d’aquests espais de decisió que li importa “un rave” les condicions amb què treballen els metges.
Les guàrdies, un altre focus de conflicte
En una breu atenció als periodistes des de la plaça de Sant Jaume, el secretari general del sindicat majoritari del sector alertava que les noves generacions que pugen, que cada vegada són més a causa de les jubilacions dels nascuts en el baby-boom, són molt conscients que les condicions laborals dels metges han de millorar per poder atendre correctament els pacients: “No volen tenir sobrecàrregues d’agenda ni posar en risc la salut dels malalts amb 24 hores de treball continuat i no volen haver de patir burnout. Si continuem així, hi haurà tota una part que seguirem protestant, però n’hi haurà una altra que abandonarà el sistema i deixarà la sanitat sense metges. Això potser ho volen els polítics, però nosaltres no, i la població tampoc ho hauria de voler“, asseverava amb contundència Lleonart en acabar la primera protesta de la nova onada de vagues.
En aquest context, els facultatius catalans pressionen l’administració per aconseguir millores tangibles per al seu col·lectiu i pal·liar les mancances enquistades del sector. Unes millores que, segons consideren, quedarien resoltes amb un conveni propi, malgrat que tant el Govern com la Moncloa ho descarten. Les dues primeres jornades de vaga han servit per prendre el pols a la conselleria de Salut i demostrar la seva força de mobilització. Si en les pròximes setmanes no hi ha cap canvi, els metges tornaran a la càrrega el 14 de gener i el 15, amb dos nous dies de vaga i més protestes. Segons asseguren, les primeres de moltes. “Si no és aquesta consellera serà la següent, però s’hauran d’asseure a dialogar”, avisa Lleonart.
