El Departament de Salut, encapçalat per la consellera Olga Pané, ha oficialitzat aquesta setmana quin és el pla del Govern per transformar l’atenció primària de Catalunya. Una fórmula que, d’entrada, es posarà en marxa com a “prova pilot” en 27 centres d’atenció primària, ara rebatejats com a Centres de Salut Integral de Referència (CSIR). Aquest nou model, que potencia l’autonomia dels centres i, per tant, passa la patata calenta de la saturació sanitària als professionals sanitaris, ja es va començar a instaurar el passat mes d’abril en aquests ambulatoris escollits, però no s’ha fet oficial fins dimarts, moment en què es va aprovar en els acords de Govern signats per l’executiu de Salvador Illa. En una trobada amb periodistes, el president del Comitè per l’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) -el grup d’experts de la conselleria-, Manel del Castillo, detallava que el nou plantejament de la conselleria no proposa incorporar “més professionals” o “més maquinària”, sinó establir un nou model d’organització interna: “La confiança amb els professionals és essencial. No tenim un gran problema de recursos, tenim un problema d’organització“, argumentava el president del grup d’experts. És a dir, el nou model pilot d’atenció primària dota de més autonomia als centres per estructurar-se internament com creguin que és millor, deixant de banda el debat sobre l’augment de recursos.
Els metges i les infermeres consultats per El Món, però, han rebut l’anunci de la conselleria amb recels, ja que asseguren que el nou model els genera molts “dubtes”: “La informació que tenim ara com ara és molt escassa. Realment, els CAP que estem estat inclosos en el programa hem tingut poques reunions per explicar com funcionarà. Sabem el què, però no el com”, detalla Jordi Aparicio, president del sector de primària concertada del sindicat de Metges de Catalunya i un dels metges del CAP Sant Llàtzer de Terrassa, un dels 27 nous CSIR del país. Aquesta manca d'”informació”, doncs, els genera “molts dubtes”, segons argumenta Aparicio. Aquests dubtes també són compartits pels diferents sindicats d’infermeria: “És una prova pilot, no ens donen garanties que tingui un impacte real per als usuaris”, lamenta Mireia Llopart, infermera i secretaria de comunicació del sindicat d’Infermeres de Catalunya, que assegura que posar en marxa aquesta reforma en menys d’una trentena de centres pot generar “diferències” en l’atenció dels usuaris respecte als diferents ambulatoris.
Dubtes i desconcert sobre el nou model de Salut
De la mateixa manera que Aparicio, la secretària autonòmica del sindicat d’infermeria SATSE, Annabel Torres, assegura que, malgrat les reunions que han mantingut amb la conselleria, la informació és “molt general”: “Som conscients que és necessària aquesta reforma. Ens hauria agradat tenir informació per saber com tiraven endavant aquest projecte, perquè ens hem trobat que la informació que hem rebut no entra en els detalls”, argumenta la sindicalista. En aquesta línia, les infermeres també lamenten que l’administració catalana no les hagi “tingut en compte” a l’hora de configurar el nou model de primària, ja que consideren que poden donar “moltes idees” per contribuir a la millora de l’atenció dels usuaris i la conformació del projecte. “Tampoc participem del control del pla. No hi ha representació sindical”, etziba Mireia Llopart, que lamenta que l’avaluació dels CSIR està a càrrec dels grups d’experts de la mateixa conselleria.
Malgrat la falta de concreció de les directrius que han donat des de la conselleria, les informacions actuals ja els generen “dubtes”: “Tant legals com executius”, adverteix Jordi Aparicio. Un dels aspectes que provoca més recel és “l’accés a la història clínica” dels pacients que podran tenir alguns professionals administratius de la salut amb aquest nou model de primària. “Davant la poca informació que tenim, la manera com hem de fer les coses ens genera molts problemes”, explica el president del sector de primària concertada del sindicat de Metges de Catalunya, que assegura que des de la seva organització sindical “monitoraran” tots els canvis implementats per la cartera de Salut en aquests 27 centres per veure “quins beneficis tenen”, tant per als professionals com per a la ciutadania.
En aquest sentit, des de SATSE també alerten que el nou model parla “d’ampliar les competències”, cosa que també genera alguns dubtes per a l’organització sindical: “Les competències estan regulades a través d’una normativa. El fet de donar competències a professionals que no estan regulats per la normativa provoca inseguretat jurídica”, exclama Annabel Torres. L’especialista fa referència a la possibilitat que perfils administratius puguin adquirir tasques que fins ara duen a terme sanitaris amb l’objectiu de reduir la burocràcia i, en conseqüència, optimitzar l’atenció primària. “Si els dones una competència [als administratius] que els permet entrar dins l’historial clínic del pacient, estem vulnerant la normativa ja existent”, argumenta Torres. En contraposició, però, el cap d’atenció ciutadana del CSIR Comte Borrell de Barcelona i un dels professionals que va participar en la roda de premsa, Miquel Prats, argumentava que potenciar la figura dels administratius jugarà un paper cabdal en la nova atenció primària: “La figura de l’administratiu serà clau perquè el que passi dins les quatre parets de les consultes tingui un altíssim valor clínic: ajudar que els companys puguin fer realment de metges i infermeres i que el que no sigui estrictament clínic puguem endreçar-ho des de fora”, apuntava.
Discrepàncies entre sindicats i Govern sobre el finançament
Les infermeres consultades per aquest diari “no confien gaire” en el fet que el nou model plantejat per la conselleria tingui un impacte positiu per al col·lectiu: “No volem que es produeixi una sobrecàrrega de feina sense que hi hagi millores en el reconeixement [professional] i salarials“, apunta Mireia Llopart, que alerta d’una possible “precarització” dels treballadors i, per conseqüència, del sistema sanitari català. De fet, des del sindicat consideren que, sense un increment de recursos humans i econòmics -dues reclamacions que fa anys que s’arrosseguen-, aquest nou model no acabarà de funcionar. Des de SATSE també argumenten que “sense dotació econòmica”, la prova pilot “no té cap sentit”: “La necessitat passa també per poder invertir més en professionals perquè puguin fer bé les seves tasques. Si no són els mateixos professionals per fer més feina, i això vol dir precaritzar les professions”, argumenta Annabel Torres.
Un posicionament, doncs, que es contraposa directament amb l’argumentari de la conselleria, que defensa amb dents i ungles que els problemes del sistema sanitari no són de recursos. D’entrada, l’acord no compta amb una partida pressupostària pròpia, sinó que cada centre ja té el seu propi pressupost i els recursos de més que siguin necessaris per implementar les mesures s’aniran distribuint d’una bossa prevista pel CatSalut. És a dir, que els centres podran demanar alguns augments de recursos si els necessiten, però aquests no estan contemplats inicialment en el seu pressupost. Les opinions, doncs, estan molt polaritzades. El nou pla de Salut per a l’atenció primària no acaba de convèncer els metges i les infermeres, que veuen moltes escletxes en la prova pilot. De moment, però, malgrat les reticències de les organitzacions sindicals, la conselleria posarà en marxa aquest nou model en prop d’una trentena de centres d’arreu del país i anirà avaluant constantment el seu funcionament. Si es valora com un èxit, probablement s’instaurarà arreu del sistema sanitari català.
