El col·lectiu de metges fa anys que es regira contra l’elevada pressió assistencial amb què han de treballar. És a dir, l’elevat nombre de consultes que han de fer al dia. De fet, és una de les principals queixes que esgrimeixen des del sindicat Metges de Catalunya, que reclamen millores en les seves condicions de treball per atendre millor els pacients, ja que poden dedicar menys temps del que seria adequat a cada persona que visiten. Amb l’objectiu d’alleugerir la càrrega assistencial, alguns experts busquen maneres d’incorporar noves eines, com ara la intel·ligència artificial, al sistema sanitari per agilitzar la tasca dels metges. Així ho demostra un estudi “pioner” del grup de recerca Artificial Intelligence and Data for Society (AID4So) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que busca convertir la IA en “aliada de pacients i professionals sanitaris per avaluar de manera més profunda i àgil l’experiència del dolor crònic”.
“La idea d’aquest estudi és agilitzar amb intel·ligència artificial alguns processos perquè els professionals tenen molta càrrega assistencial”, relata en conversa amb El Món Rubén Nieto, coautor de l’estudi, publicat al Journal of Medical Internet Research. En concret, aquest estudi, en el qual han participat tres investigadors més de la UOC –Jacopo Amidei, Andreas Kaltenbrunner i Gregorio Ferreira– i diversos investigadors de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, posa el focus en els tractaments del dolor crònic, és a dir, una tipologia de dolor que persisteix com a mínim tres mesos i que es pot allargar fins al final la vida. “Es tracta d’una experiència molt subjectiva, molt pròpia de cada persona”, recorda Nieto. En concret, dins el paraigua del dolor crònic, l’anàlisi dels investigadors de la UOC s’ha centrat en l’anàlisi de desenes de narratives escrites per pacients amb fibromiàlgia, “una síndrome especialment complexa per la dificultat de diagnòstic i la intensitat del seu impacte”.
Tenint en compte que el dolor crònic presenta una simptomatologia molt variada i que afecta cada persona d’una forma diferent, la recerca mèdica utilitza un seguit de “qüestionaris estandarditzats” que permeten establir unes pautes generals d’actuació. Aquestes pautes, però, són només una primera passa: “No sempre aquests qüestionaris reflecteixen la subjectivitat de cada pacient”, argumenta l’especialista, que defensa que és “molt important” que la persona pugui expressar “amb les seves paraules” la seva situació. Tenint en compte aquesta situació, els autors de l’estudi consideren que “les narratives escrites també són una eina valuosa, ja que permeten que les persones relatin amb les seves pròpies paraules i en primera persona com evoluciona el dolor, com afecta la vida laboral, familiar i emocional, i quins tractaments s’han provat”: “És una aproximació que, malgrat haver-se demostrat especialment valuosa, té un ús clínic molt limitat, perquè els professionals no tenen prou temps per analitzar-les”, reflexionen. És precisament aquí on entra l’ús de la intel·ligència artificial.
La IA, un complement per al metge
Els investigadors plantegen que aquestes narracions dels pacients les analitzi directament una intel·ligència artificial, ja que d’aquesta manera, segons argumenten, “sense perdre la riquesa clínica”, es pot facilitar la vida als metges i als pacients. Tal com relata Rubén Nieto, els experts avaluen el grau de dolor crònic en funció de les converses que han mantingut amb el pacient i les seves respostes al qüestionari general. Aquesta avaluació es tradueix en una escala de puntuacions de l’1 al 10, les quals fan referència a la gravetat del dolor i el nivell de discapacitat que aquest provoca en els pacients. L’estudi, però, indica que la intel·ligència artificial, en concret els models de llenguatge extens com GPT-4, ofereixen uns resultats pràcticament idèntics.
“L’estudi ha demostrat que GPT-4 pot assignar puntuacions sobre la gravetat del dolor i el nivell de discapacitat que aquest provoca en els pacients, i que les seves valoracions són molt pròximes a les que realitzen els especialistes humans. En concret, i sobre una escala de 0 a 10, la diferència mitjana entre les puntuacions de la IA i les dels experts va ser de tot just 1,2 punts en valorar la gravetat del dolor i d’1,4 quant a la discapacitat”, argumenten els investigadors en l’estudi. Tenint en compte aquesta situació, doncs, el coautor de l’anàlisi considera que és una eina que podria ajudar a “agilitzar” la feina dels metges si es comencés a aplicar. A més, també destaca que la IA complementa les puntuacions amb “explicacions comprensibles sobre per què arriba a aquesta conclusió, la qual cosa facilita que el professional humà pugui interpretar-les i contrastar-les”.
El criteri mèdic com a bandera
Rubén Nieto, en consonància amb les conclusions reflectides per tots els autors de l’estudi, remarca per activa i per passiva que en cap cas es pretén substituir el criteri dels professionals sanitaris per la intel·ligència artificial, sinó incorporar-la com un element complementari. “La IA ajuda que les narratives siguin viables en la pràctica, però mai reemplaça el judici humà”, remarca. Els investigadors ressalten que la intel·ligència artificial no només permet fer una anàlisi de les narracions dels pacients, sinó que també pot anar un pas més enllà i detectar a través de l’expressió facial el grau de dolor: “Ja hi ha aplicacions per detectar mitjançant l’anàlisi de les seves expressions facials el dolor en persones que tenen dificultats per expressar-se verbalment, com ara pacients amb deterioració cognitiva”, argumenten.
Amb tot, però, els investigadors deixen clar que aquesta eina encara ha d’aprendre molt, però sempre es farà servir seguint el “judici humà”. De moment, consideren que la intel·ligència artificial és una bona eina per alleugerir l’elevada pressió assistencial dels metges, tot i que no descarten donar-hi més pes en els pròxims anys. De fet, segons Nieto, ja treballen per desenvolupar un mecanisme que permeti als pacients interactuar directament amb la IA per recollir els seus relats de dolor i que ofereixi un informe automatitzat d’avaluació personalitzada, ràpida i precisa perquè el metge el pugui analitzar com a pas previ a la consulta, fet que agilitzaria encara més la seva feina. “En els pròxims anys, els models de llenguatge seran cada vegada més precisos, multilingües i capaços d’oferir explicacions més auditables, cosa que permetrà que els pacients puguin expressar-se en la seva llengua materna i que els metges disposin d’anàlisis fiables i transparents”, auguren. Els pronòstics són bons, des del seu punt de vista, però encara cal esperar l’opinió dels professionals per valorar-ne l’efectivitat.
