Fa cinc anys, la pandèmia de la covid-19 va trasbalsar la vida i la quotidianitat de Catalunya. El dijous 12 de març de 2020, els primers estralls del coronavirus –la primera víctima mortal per aquest virus respiratori s’havia confirmat el 6 de març-, van portar el Govern, llavors encapçalat pel president Quim Torra, a decretar el confinament específic dels municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui, tots situats a la Conca d’Òdena. Un fet excepcional, ja que el confinament total de Catalunya i la resta de poblacions de l’estat espanyol no van arribar fins a la setmana següent, el 17 de març de 2020. “El moment del confinament va ser molt important per a l’evolució de la pandèmia. Era una constatació clara de la ràpida evolució epidemiològica del virus”, recorda el doctor, epidemiòleg, vocal de la junta del Col·legi de Metges de Catalunya i assessor del govern espanyol durant la covid, Antoni Trilla, en conversa amb El Món, que recorda que la decisió de tancar la població a casa seva va ser “històrica” i “sense precedents”.
Cinc anys després, amb el confinament i la pandèmia com un dur record en la memòria dels catalans, la covid ha permès aprendre moltes lliçons, però encara queden moltes assignatures pendents: “No hem après res. Estem caient en les mateixes errades”, rebla el secretari general del sindicat de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, que alerta que s’estan duent a terme les mateixes polítiques prèvies a l’esclat de la pandèmia. “Veure com es dilapida l’experiència de la covid és molt desencoratjador per als professionals”, continua el secretari general del sindicat, que considera que “només” els treballadors del sistema sanitari han après a “optimitzar” la seva tasca per adaptar-la a les necessitats de la població catalana: “Els polítics no han après res, o no han volgut aprendre”, exclama. En aquesta línia, el secretari d’acció sindical a Catalunya de l’organització d’infermeria SATSE, Víctor Motos, assegura que les lliçons apreses de la pandèmia s’han produït en l’àmbit “organitzatiu”. Segons denuncia, els únics aprenentatges i millores en el sistema sanitari s’han produït amb el “sobreesforç” i un enorme “augment de les càrregues de treball” dels professionals del sector.
Lliçons apreses i assignatures pendents
Els professionals sanitaris consultats asseguren que, tot i que la situació a Catalunya no ha millorat gaire cinc anys després de la pandèmia, s’han incorporat alguns aprenentatges. “Hem millorat en organització, però també hem après a tenir estocs de reserva d’equips de protecció (EPI), per exemple”, apunta Víctor Motos. Ara bé, el dirigent de SATSE també apunta que, tot i les petites passes fetes en aquesta matèria, encara cal dotar el sistema sanitari català de “més professionals” i “més equips de protecció”. De fet, un estudi recent de la Moncloa avisa que Catalunya necessitaria incorporar 20.000 infermeres més per assolir la ràtio mitjana de la Unió Europea (UE). “Necessitem més eines per formar professionals”, assevera el secretari autonòmic del sindicat d’infermeria.
En aquesta línia, Xavier Lleonart denuncia que, a banda de la manca de personal al sector, l’administració catalana ha tornat a dirigir el sistema sanitari català a partir de “dinàmiques econòmiques”, cosa que condiciona el funcionament del sector: “Durant la pandèmia es van prioritzar els criteris assistencials. I aquesta hauria de ser la manera de dirigir el sistema”, afegeix el sindicalista, que considera que la conselleria de Salut –independentment del partit polític que hi estigui al davant– no ha volgut “avançar en la direcció correcta”.
Tot i les crítiques sindicals, el doctor Antoni Trilla considera que, durant els anys posteriors a l’esclat de la pandèmia, la conselleria de Salut sí que ha incorporat algunes millores en el sistema sanitari, especialment en matèria de vigilància epidemiològica –amb el sistema SIVIC: “S’han posat més esforços en vigilància epidemiològica i en recerca”, argumenta el vocal del Col·legi de Metges de Catalunya. A banda, l’expert també creu que una de les grans lliçons apreses del sotrac de la covid és la importància de la “coordinació europea”: “El fet que Europa actués conjuntament [especialment amb el desenvolupament de vacunes] va ser clau per sortir de la pandèmia”, argumenta l’especialista. Així i tot, considera que encara s’ha de perfeccionar el sistema sanitari actual i, sobretot, dotar-lo de més professionals.
La gestió de les residències de gent gran, una assignatura pendent
Un dels punts més negres de la pandèmia va ser la gestió de les residències de gent gran. Milers de persones van perdre la vida en centres residencials soles, aïllades dels seus familiars a causa de la rigidesa del confinament. En aquest sentit, cinc anys després, la presidenta de la Coordinadora Familiars de Residències 5+1 -una associació de familiars de gent gran i amb discapacitat que viu en residències-, María José Carcelén, avisa que la situació “està pitjor o igual” que quan va esclatar la pandèmia: “Ens pensàvem que algú es posaria les piles. No s’ha ampliat el personal de les residències, i cada vegada les llistes d’espera són més grans”, argumenta. I adverteix que cada vegada la població que ingressa als centres residencials és “més dependent” i, per tant, requereix més atenció constant. De fet, Carcelén assegura que, cinc anys després de la posada en marxa del confinament, les ràtios de personal a les residències continuen sent molt baixes, especialment als centres privats.
Durant la pandèmia, en resposta a l’allau de víctimes mortals a les residències de gent gran de Catalunya, la Generalitat va decidir traspassar les competències d’aquests centres del Departament de Drets Socials al de Salut. L’objectiu d’aquest moviment era començar a integrar l’atenció social amb la sanitària per tal d’articular un pla conjunt, capitanejat per la conselleria de Salut. Aquest objectiu, però, segons assegurava l’exconseller Josep Maria Argimon recentment en una entrevista a El Món, no ha acabat d’assolir-se. Recentment, l’actual departament de Salut, en mans de la consellera Olga Pané, ha rebut el vistiplau del Parlament per posar en marxa l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS), que ja es va plantejar durant la legislatura de Pere Aragonès i que té com a objectiu obtenir una “integració real” entre l’àmbit social i el sanitari. Tot i la intenció de l’executiu de Salvador Illa, la presidenta de la Coordinadora Familiars de Residències 5+1 assegura que, de moment, la situació als centres residencials catalans no ha millorat: “El paper ho aguanta tot, però no és suficient. No s’ha après res de la pandèmia. La gent va morir en condicions indignes i no s’ha fet justícia. Es continua sense invertir en la vida de les persones dependents, i la gent continua morint a les llistes d’espera sense tenir accés a les prestacions que té dret”, rebla.
L’horitzó d’una nova pandèmia: un confinament diferent
La covid va commocionar Catalunya i va transformar radicalment la manera de viure –almenys, durant els anys amb més incidència d’aquest virus. La pandèmia d’aquest tipus de coronavirus, però, ja ha quedat com un simple record, tal com reflecteixen les dades de virus respiratoris d’aquesta darrera campanya d’hivern. Ara bé, l’amenaça de noves pandèmies, com ja han advertit els experts en diverses ocasions, continua sobrevolant el país: “Si torna a passar, tot i que no totes les noves pandèmies que es produeixin tindran l’impacte que va tenir la covid, crec que estarem més preparats”, assegura Antoni Trilla, que confia que, en cas que es reprodueixi una situació d’aquestes característiques, es torni a unir la comunitat internacional. Tot i que recorda que la decisió de confinar tota la població va permetre millorar la situació epidemiològica del país, l’especialista creu que davant una nova pandèmia s’hauria de plantejar “fer un confinament més selectiu”: “No tothom té el mateix risc. Hauríem de fer confinaments més ben explicats, més precisos”, argumenta Trilla.
En aquest sentit, el secretari general del sindicat de Metges de Catalunya també considera que, davant una nova pandèmia, la “reacció” dels professionals sanitaris “serà molt millor”: “Les errades que es van cometre es devien al desconeixement del virus, no a la mala organització”, assevera. Ara bé, mentre metges i infermeres consideren que Catalunya està més preparada per plantar cara a una nova amenaça de salut pública, la presidenta de l’associació de familiars de residències de gent gran creu que, si es produís una nova pandèmia, “tornaria a passar el mateix”: “Tenim exactament la mateixa situació”, denuncia María José Carcelén.
Tot i que els passos endavant en el sistema sanitari no són suficients, i que la conselleria de Salut encara té moltes assignatures pendents per blindar el sector davant la possibilitat d’un nou sotrac d’aquestes magnituds, cinc anys després de l’esclat de la covid, Catalunya ha aconseguit sobreposar-se a la crisi sanitària i minimitzar els seus efectes: “Hem de donar gràcies a la societat. Les vacunes no aturen epidèmies, ho fa la gent”, sentencia Trilla.
