Cinc anys després del primer cas de covid-19 detectat a Catalunya, el virus SARS-CoV-2 continua desconcertant els experts. Malgrat que ja no suposa una amenaça greu per a la salut pública, la covid-19 s’ha instal·lat a Catalunya com a part del menú de malalties respiratòries que cada any omplen les urgències catalanes. El problema és que el SARS-CoV-2 és “impredictible” i no respon a cap patró de comportament definit, segons explica a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) la investigadora del Biocomsc de la UPC Clara Prats, que va formar part del comitè d’experts del Govern durant la pandèmia. Durant les primeres etapes de la covid-19, diversos estudis van predir que el virus es comportaria com la grip, amb un augment de casos pronunciat en els mesos d’hivern per l’impacte del fred. Però la realitat ha demostrat que els experts es van equivocar. L’últim gran pic va ser l’estiu passat —l’última onada també va ser a l’estiu, però del 2022— i aquest hivern gairebé no ha tingut incidència.
Un dels estudis que afirmava que la covid-19 era una malaltia estacional es va publicar l’octubre del 2021 per ‘Nature Computational Science’ i liderat per ISGlobal. S’assegurava que l’expansió del SARS-CoV-2 estava relacionada amb el fred i la humitat baixa, igual que la grip estacional. L’article defensava la considerable transmissió per aerosols i la necessitat d’adoptar mesures per millorar la “higiene de l’aire”. Més de tres anys després, Prats reconeix que “encara no es pot saber” si el virus és estacional com la grip o el virus sincicial respiratori (VRS). La investigadora assegura que cinc anys són un “temps curt” per determinar-ne els patrons i que es fa difícil determinar si seguirà un patró d’un pic per any o tindrà comportaments més irregulars. Tampoc queda clar si es poden definir les condicions meteorològiques més favorables per al virus i veu “complicat” establir una correlació entre temperatura, humitat o altres paràmetres amb què el virus “es pot transmetre millor”.
El factor humà afegeix impredictibilitat
Un exemple és la primera desescalada després de la primera onada, durant la primavera del 2020, quan s’esperava que l’estiu ajudaria a reduir la propagació del virus i, en canvi, els casos es van disparar. Tot i això, la investigadora del Biocomsc avisa que el factor humà sempre s’ha de tenir en compte. A l’hivern, quan fa més fred, es tendeix a passar més hores a l’interior, amb menys ventilació, i això afavoreix la transmissió de virus. Però en el cas de la segona onada, les restriccions de mobilitat i el confinament van tenir un efecte rebot que van disparar la socialització durant els mesos posteriors a la quarantena i els missatges de les administracions van fer abaixar la guàrdia en un moment en el qual les soques actives tenien una gran transmissibilitat.
La grip, la reina de l’hivern
Des de l’inici de la pandèmia el març del 2020, a Catalunya la covid va tenir una incidència més alta que la grip fins a finals del 2022. Durant aquells dos anys, els casos de grip a l’hivern van ser irrisoris comparats amb altres anys perquè el SARS-CoV-2 estava desfermat. Set onades pandèmiques després, els dos virus ha seguit camins diferents. Els últims tres hiverns la grip ha estat la reina dels virus respiratoris, mentre que la covid s’ha imposat durant la resta de l’any. Un cop passada la pitjor part de la pandèmia, la incidència de la covid ha estat molt més baixa. Només una vegada, el novembre del 2022, es va superar una incidència de més de 100 casos per cada 100.000 habitants.
