La màgia del nou segle és la normalització de les xarxes socials. Gràcies a aquesta revolució postcontemporània, apareixen perfils i personatges que, si no existissin, s’haurien d’inventar. Aquest és el cas de @totesunitats. Un perfil d’Instagram i X (abans Twitter) amb més de deu mil seguidors, amb un extraordinari sentit de l’humor i que posa en pràctica un exercici molt saludable: no prendre’s gaire seriosament un mateix. I més, quan aquest perfil riu, ironitza i comenta la particular biosfera dels Mossos d’Esquadra.
El pròxim dia 16 celebren una festa que recollirà fons solidaris a la discoteca Privat de Mataró. Fins i tot, el comissari en cap del cos, Eduard Sallent, i la comissària de Prefectura Rosa Bosch han gravat un vídeo esperonant mossos i gent que no és del cos perquè hi vagin. Darrer el compte de la xarxa hi ha dones (i un home que fa becari perquè domina el Photoshop, expliquen), policies i enginyoses, que es mantenen en l’anonimat que aquest diari -trencant la norma- respecta perquè, senzillament, pagava la pena. D’aquest perfil també va sorgir, en aquest cas sense humor, la denúncia dels casos d’assetjament a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. En qualsevol cas, demostren que amb “Chocobons” -reclamen al fabricant un patrocini- i “mems”, la vida policial -i de tots plegats- és més divertida.
— A Totes Les Unitats (@totesunitats) September 14, 2023
Dones i un 25% d’homes
“Lamentem dir que sí, som dones”, expliquen. De fet, es defineixen com “un grup de tres dones” i que “per quota” han deixat entrar un home, perquè “un 25% mai pot fallar per les obligacions que marca la conselleria d’Interior”. “Estan molt seriosos amb això, ara”, ironitzen. El noi es diu Jordi i és un becari que sap fer anar “molt bé el Photoshop i té acudits molt bons”. El tracten “com si no fos home ni res, en plan normal”. “Jordi, posa les gorretes a aquest mem i llança’l, va, que són quarts de vuit, i palmada al cul”, apunten. Asseguren que en Jordi “no es queixa, això és que li agrada”. Una mostra més que els homes “tenen un viciiiii…”.
Van posar en marxa el perfil “per riure”. “Jurem per la barba del major Trapero que nosaltres no teníem cap altra intenció que riure de nosaltres mateixes i del nostre dia a dia”. Fins que un dia el grup de Whatsapp se’ls va “desmarxar”.
Tots quatre membres del grup es defineixen com “quatre perfils molt diferents” i han coincidit a la policia tot i que una d’ells admet que voldria haver estat cantant–”llàstima de la veu”– o fiscal. La Marta hauria escrit llibres de sociologia, la Carla seria esportista d’elit i en Jordi, dissenyador. Sí que comparteixen una característica, i és que tenen sentit de l’humor, un fet que desperta la curiositat pel fet de ser policies. De tota manera, esvaeixen el dubte ràpidament perquè recorden que “tothom té sentit de l’humor”. “El que passa és que la policia és una institució de control i no pot estar tot el dia fent acudits, no és la nostra feina”, es defensen. Però argüeixen que totes “les comunitats tenen codis interns que vehiculen l’humor subtilment i de manera sensible”, com ho fan “advocats o peixaters”. “L’humor és sa, ens socialitza, genera sentiment de pertinença i ens humanitza com a col·lectiu”, insisteixen. “Sí, sí… hi ha policies amb un gran sentit de l’humor, principalment perquè l’humor és directament proporcional a la intel·ligència”, es vanten.
— A Totes Les Unitats (@totesunitats) October 19, 2023
Anonimat i humor, les seves armes
Les dues característiques principals del grup són l’anonimat i l’humor. Pel que fa a camuflar les seves identitats, és perquè estan “segures” que si sabessin qui són no tindrien “ni una quarta part de seguidors”. “Els col·lectius professionals també són tots una mica així, no permetem que ens toquin els de fora, però entre nosaltres som uns cabrons de merda una mica displicents els uns amb els altres”, raonen les integrants del perfil. L’anonimat també els permet tenir un perfil “més neutre”. De tota manera, no descarten reconvertir-se o evolucionar cap a un pòdcast o algun sistema de comunicació per l’estil.
Pel que fa a l’humor, remarquen que intenten fer humor blanc que “no ofengui molta, molta gent” i més en aquesta era de les “hipersensibilitats virtuals”. “Nosaltres fem els mems principalment per a nosaltres, ens fan gràcia als quatre frikis que formem el Totes”, addueixen. Però admeten la “màgia i la gratificació” que suposa que la gent ho comparteixi o hagi observat les mateixes coses que les integrants del perfil.
La llegenda de les dones policia
A Totes les Unitats estan convençudes que la comissària Montserrat Estruch, la comissària Cristina Manresa, l’Eli de l’ARRO Metro Nord, la
sergent Adela de Trànsit, l’Ester Salcedo de la DIC, l’Esther García… són policies per “fiplar cogombrets” i res tenen a envejar a dones policies llegendàries com Jodie Foster al Silenci dels anyells, The Closer, Gagney i Lacey, la inspectora Lebrel o l’agent especial Skully. “La realitat de
les dones policia és increïblement fascinant en aquest país, de debò”, ressalten. Creuen que ja no hi ha un estereotip de dona policia i masculinitzada i que l’organització té en totes les escales i especialitats homes i dones diferents i de tots tipus.
També retreuen que encara queda molt camí per superar el masclisme al cos, però estan convençudes que “el feminisme acabarà modelant la societat d’una altra manera, diferent, més inclusiva, més general i més humana”. “És molt difícil explicar això a alguns homes que no els fa falta entendre res perquè tot ja està bé com està, però realment no podem parar ara de generar referents perquè les catalanes del futur vulguin ser com aquestes policies que veuen a la tele o pel carrer o a les xarxes”, avisen. “El paradigma de la mossa d’esquadra que viu en un pis de soltera a Barcelona i que fa el que li rota al llarg de la setmana ens sembla igual de genial que el del mosso que viu amb la seva dona i cinc fills a comarques”, conclouen. En tot cas, no s’arroguen cap paper: “No som nosaltres les que hem de parlar de quotes, no volem convèncer ningú que “er malo no va corré menoh porque seah mujé” ni res d’això”. “Si les nostres filles veuen tants homes com dones al carrer, patrullant, doncs potser en un futur tenim un ventall més ampli d’opositores”, entenen.
— A Totes Les Unitats (@totesunitats) November 3, 2023
“No ferir-nos nosaltres mateixos”
Admeten que van acotar molt els marges abans de posar en marxa els perfils d’humor per tal que ningú prengués mal, sobretot pels Mossos, “que ens els estimem molt”. “Ferir o intentar ferir els Mossos d’Esquadra és ferir-nos nosaltres”, indiquen. Per això tots els mems gaudeixen d’èxit, tot i que elles n’estan d’alguns més que d’altres com un, molt recomanable, dels mossos que et pots trobar a Tinder o els acudits amb Chocobons, les galetes de xocolata blanca que hi ha a totes les màquines de vending de les comissaries. Veuen l’èxit de seguidors com un fet circumstancial. Però sobretot esperen que la festa al Privat de Mataró sigui més èxit. Una festa no només per a policies i que pot ajudar, i molt, la Fundació Mossos d’Esquadra.
L’humor, doncs, com a bàlsam d’una institució que reconeixen que està sobreexposada. Una frase que resumeix tot el seu sentit de la ironia és la resposta a la pregunta sobre si hi ha un “defecte habitual de les dones mosso d’esquadra”. “Les mosses no tenim defectes, flipat!”, i riuen per afegir que el principal defecte de les dones policia és l’amor que tenen al bòtox i al hialurònic”. “Noies, no. Va”, recomanen. Per recomanació, segueixin els perfils i podran veure la policia d’una altra manera.
