Una qüestió de “seguretat pública”. Així justifica la consellera d’Interior, Núria Parlon, la “restricció d’informació” sobre com els Mossos d’Esquadra utilitzen la intel·ligència artificial en les seves bases de dades o en els seus programes espies de rastreig per evitar situacions de radicalisme violent. En una resposta parlamentària, a la diputada de la CUP, Laure Vega, la consellera delimita la informació per evitar que els “patrons” que fan anar els analistes de la Comissaria General d’Informació de la Policia de la Generalitat. Una informació que “podria comprometre l’eficàcia de l’instrument i, per extensió, la seguretat pública”.
La consellera detalla que els Mossos d’Esquadra treballen amb una base de dades de terrorisme, creada l’any 2007 i un “nucli d’Informació Policial”. Però, si bé tenen aquests bancs de dades, insisteixen que “no existeix cap base de dades específica per a persones immerses en processos de radicalisme violent, així com tampoc s’emmagatzemen dades específiques sobre persones en processos judicials oberts”. De fet, informa que “l’emmagatzematge de dades és independent dels processos judicials”.
Dues eines
Pel que fa a les eines o plataformes d’anàlisi de dades, Parlon concreta que Mossos n’utilitzen dos per tal d’extreure i analitzar dades. Són les plataformes d’anàlisi Voyager Analytics i Voyager Check. Aquestes són eines desenvolupades per la companyia Voyager Labs, que es basen en “tecnologia d’intel·ligència artificial per analitzar dades que ajudin en la investigació de delictes”. Aquestes eines van ser adquirides l’any 2020 mitjançant els sistemes de contractació sense publicitat i s’ha renovat dues vegades. Es van adquirir a través Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) per 1.481.785,97 euros, IVA inclòs, pel procediment d’emergència -sense ofertes i puntuacions–.
Són dos sistemes que es coneixen com “sniffer de xarxes”. Consisteix en un polèmic sistema de rastreig de la xarxa que utilitza la intel·ligència artificial per obtenir i triar milions de dades per “prevenir” un delicte. Els Mossos el tenen amb l’excusa de la lluita contra el jihadisme, però sense cap garantia que no s’utilitzi per investigar determinats col·lectius o fer perquisicions prospectives d’altres tipus de delictes. De fet, “diagramen” diverses informes recopilades per extreure’n conclusions amb diferents algoritmes de recerca i coincidència.
Fins aquí podem arribar
La resposta de Parlon es limita a dir que els Mossos tenen aquests dos sistemes i es nega a donar més informació sobre com s’utilitza, amb quins paràmetres o quins protocols per una qüestió de seguretat. “Des de la Direcció General de la Policia es considera que l’accés a la resta d’informació demanada ha de ser restringit més enllà del que ja s’ha facilitat, atès que la divulgació d’altre tipus de dades quantitatives i qualitatives sobre el seu ús podria comprometre l’eficàcia de l’instrument i, per extensió, la seguretat pública“, justifica Parlon.
La consellera aprofita la resposta, i la negativa, per “remarcar que l’ús d’intel·ligència artificial per part de la policia és una eina important per detectar comportaments sospitosos, analitzar grans volums de dades i identificar patrons criminals”. “Fer pública la freqüència d’ús de l’eina i els resultats obtinguts exposaria la metodologia i tècnica dels Mossos per a la investigació de delictes”, argüeix. L’excusa de Parlon és que aquesta informació, en mans dels diputats, “podria permetre la identificació de patrons d’ús de l’eina i disminuir la seva efectivitat, davant la possibilitat d’adopció de contramesures per eludir el funcionament per part de les persones que puguin incórrer en conductes presumptament delictives”.
Risc de reduir la capacitat policial
“Per tant, es reduiria la capacitat de prevenció i posaria en risc la seguretat ciutadana, incrementant el risc de la ciutadania de patir les conseqüències de l’activitat criminal”, al·lega la consellera. A més, es mostra convençuda que la “divulgació de l’ús d’aquestes eines podria comprometre la confidencialitat de les investigacions”. La consellera insisteix en la idea que aquestes dades podrien “dificultar la recopilació d’informació per a la resolució de crims o la detecció de noves amenaces”. “En definitiva, la capacitat de les forces de seguretat per prevenir, evitar o reprimir conductes delictives podria veure’s afectada per la publicació d’aquesta informació”, sosté la consellera.
En conclusió, Parlon defensa la restricció d’accés a la informació sobre l’ús de les eines Voyager Analytics i Voyager Check perquè és “fonamental per protegir la seguretat pública i garantir l’eficàcia i seguretat de les operacions policials”. De fet, justifica també la seva posició gràcies a la Resolució 355/2025, de 13 de març, de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, davant una petició al Departament d’Interior i Seguretat Pública sobre aquestes mateixes eines, que també la va protegir.
