El llenguatge és un element fascinant. De fet, els filòlegs asseguren que el llenguatge és el mètode per excel·lència per comunicar idees, emocions i, fins i tot, desitjos. El llenguatge pot tenir diverses funcions. Comptat i debatut, segons els manuals, se’n destrien sis: el referencial -que té una funció explicativa de transmissió d’idees i que es refereix a la realitat; l’expressiva o emotiva; l’apel·lativa -que busca l’atenció-; la fàctica; la poètica i la metalingüística. Totes es podrien ajuntar en l’ús del llenguatge que la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon.
Així ho demostra els termes que ha utilitzat en una resposta parlamentària a la CUP sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra durant l’operatiu contra les manifestacions dels primers dies d’octubre en protesta per la detenció de la Global Sumud Flotilla en el marc del conflicte de Gaza. En aquesta resposta, Parlon emmarca la seva resposta fent una prèvia sobre com s’han d’anomenar les actuacions que porten a terme les unitats d’ordre públic de la policia de la Generalitat segons “la normativa vigent”. De fet, també evita parlar de cops de porra o defensa policial per emprar el concepte “ús selectiu de la defensa”.
Una nova forma de parlar
“Primerament, cal remarcar que, en les consideracions i informes de la Direcció General de la Policia i de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, les actuacions policials dins dels dispositius d’ordre públic no tenen la consideració de ‘càrregues policials‘, sinó de dissolució de manifestacions o concentracions dins dels paràmetres recollits a la normativa vigent”. Amb aquesta sentència, la consellera nega que les unitats antiavalots com la Brigada Mòbil, que segons un altre informe ja compta amb 507 agents, o l’Àrea Regional de Recursos Operatius, l’ARRO, portin a terme càrregues policials contra els manifestants.
Seguint aquest fil, Parlon no s’està de descriure, en l’informe parlamentari demanat pels cupaires, les accions policials en les manifestacions de l’octubre per la detenció de la Flotilla. En l’informe insisteix que el dos d’octubre, a la “Regió Policial de Barcelona no es va produir cap dissolució de manifestacions o concentracions dins dels paràmetres recollits a la normativa vigent, tot i que sí que es va produir l’ús selectiu de la defensa.” Pel que fa a la resta de regions, a la consellera tampoc li consta cap dissolució de manifestacions o concentracions.
Quan ‘seleccionen’ la porra?
Això sí, Parlon s’esforça a explicar quan i com la policia utilitza la defensa. Així, assenyala que els informes de la policia ressenyats en la seva resposta parlamentària, reconeixen com, “en alguna ocasió, determinats manifestants (sovint de manifestacions no comunicades) van tenir la intenció d’aturar el trànsit en algunes vies principals amb gran volum de circulació, per crear col·lapse i tenir més ressò per a les seves reivindicacions”. Una conducta que per a la responsable d’Interior, pot “afectar un nombre molt important d’usuaris de la via, restringint el seu dret a la lliure circulació, i, provocar un risc per als mateixos manifestants (atropellaments, enfrontaments amb els usuaris de la via, etc.)”.
“És per aquests motius que, sovint, els efectius policials fan una línia per impedir l’accés dels manifestants a aquestes vies”, detalla. “En algunes ocasions els manifestants tracten de trencar la línia policial agredint els policies de diverses maneres: els empenyen, utilitzen els pals de les banderes o altres objectes, els llancen pedres, empren artefactes casolans, etc”, contextualitza. “Només en aquesta situació és quan els policies, per defensar la seva posició i mantenir l’objectiu, han de repel·lir les agressions amb els mitjans de què disposen, actuant sempre sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat”, concreta.
En aquest context, referma que “l’ús selectiu de la força es va limitar a la Regió Policial Metropolitana de Barcelona durant la tarda del 4 d’octubre” quan agents de la Brimo i de l’ARRO van fer “ús selectiu i puntual del bastó policial (defensa) i de l’esprai de dotació (el gas pebre OC), principalment a la cruïlla del carrer Ferran amb les Rambles i a la Plaça Catalunya”. “Aquestes intervencions es van dur a terme per la necessitat de disgregar el grup de persones”, sense cap càrrega.
