Una de les sospites més expressades pels portaveus a la comissió d’Interior del Parlament de la CUP i els Comuns, Xavier Pellicer i Andrés García Berrio, és que els Mossos d’Esquadra fan “identificacions discriminatòries”. Una circumstància que el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, va a priori negar, però sí que n’ha encarregat un estudi. Segons ha explicat en una resposta parlamentària la mateixa consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, “s’està confeccionant un extens estudi sobre la propensió o no a algun tipus de biaix discriminatori en les identificacions que porta a terme la policia de la Generalitat”.
Un estudi estadístic que es porta a terme tenint en compte “totes les identificacions” fetes al país pels Mossos d’Esquadra durant l’any 2024. L’encarregada de l’estudi és la Comissaria General d’Inspecció i Avaluació (CGIA). Els paràmetres de l’estudi, tot i que no s’han fet públics, contenen les “indicacions dels organismes garants de la defensa dels drets humans, les conclusions de la Comissió d’Estudi del Model Policial i la nova normativa més recent en aquesta matèria”. “La policia de la Generalitat està fermament compromesa a auditar les identificacions policials per conèixer i analitzar aquest possible biaix”, respon la consellera a petició del diputat García Berrio.
De fet, el mateix Trapero quan era comissari en cap de la DGIA, va ordenar també un estudi sobre el possible biaix racista de les detencions. Un informe que va apuntar al Parlament i que, tot i la negativa del departament a lliurar-lo, Transparència de la Generalitat va obligar a lliurar-ne una part i les conclusions a El Món. Un estudi que, si bé certificava que les persones estrangeres estaven més temps detingudes, defensava que era per qüestions logístiques com ara trobar un intèrpret o bé esperar informació de la Unitat Central contra les Xarxes d’Immigració i Falsedat Documental (UCRIF) del Cos Nacional de Policia sobre l’arrestat.
“Prohibit qualsevol acte discriminatori”
En la seva resposta, Parlon recorda que “l’exercici de les funcions policials prohibeix qualsevol tracte discriminatori basat en qualsevol circumstància personal o social”. Per això, remarca que el cos de Mossos d’Esquadra disposa de “nombrosos mecanismes que garanteixen que les actuacions policials respectin els principis als quals s’hi han de cenyir”. En aquest sentit, la consellera esmenta “la formació que reben els agents, els codis ètics d’aplicació al treball policial, la supervisió de les actuacions policials pels comandaments, l’avaluació i auditoria dels serveis, l’aplicació del règim disciplinari”.
A més, hi afegeix “la supervisió i la tutela institucional sobre el funcionament de l’administració pública que duen a terme diferents institucions independents, com el Síndic de Greuges, el Defensor del Pueblo i altres organismes de defensa dels drets humans, i la interlocució directa amb la ciutadania que sempre i en tot moment pot posar en coneixement de la direcció del cos qualsevol actuació que considerin irregular”. Precisament, en aquest punt les mateixes organitzacions en les quals es basen els paràmetres d’estudi del biaix discriminatori, així com la CUP i els Comuns, reclamen un organisme independent de control policial.
