Prevenir i evitar feminicidis. Amb aquest objectiu, el Ministeri de l’Interior i les policies catalana, basca i navarresa han acordat impulsar 10 mesures per lluitar contra aquesta xacra. Entre aquest dimarts i dimecres, han decidit incrementar l’ús de mecanismes telemàtics per controlar els agressors reincidents, l’advertència a les possibles víctimes sobre la perillositat de les parelles i més atenció a l’entorn de les víctimes per identificar casos que no s’han denunciat encara. A més, Interior espera que la Fiscalia demani que s’apliquin mesures de protecció de les dones afectades i allunyament de l’agressor en molts més casos, encara que la víctima no sol·liciti explícitament aquestes mesures. Per tal de fer un seguiment de l’impacte d’aquestes mesures i avaluar la necessitat d’aplicar-ne de noves, les policies i administracions de tot l’Estat es reuniran mensualment.
La meitat de les dones assassinades el 2022 havien denunciat
El 2022 va tancar amb 49 assassinats masclistes. D’aquests, 22 dones havien denunciat el seu agressor, un 46%, segons dades d’Interior. Això suposa gairebé el doble de les xifres d’anys anterior, on era aproximadament un 20% de les víctimes que havien presentat denúncia. Davant d’aquesta onada de feminicidis –aquest 2023 ja en són quatre-, Interior i les policies de l’Estat treballen per implementar nous mecanismes. A més, també s’ha acordat que els agents rebin més formació i la creació d’una taula de coordinació entre les administracions i policies que donarà continuïtat a la d’aquesta setmana i que es reunirà de manera mensual.
Les diverses policies van registrar 100.000 denúncies per violència masclista el 2022. D’aquestes, en més de 30.000 casos existia risc d’homicidi. Des de la creació del sistema VioGen, el 2007, més de 700.000 dones han entrat al sistema. En aquest temps s’han fet 6 milions de valoracions de risc i actualment hi ha 71.000 dones dins dels paraigües de VioGen i, d’aquestes, es fa algun tipus de seguiment en 31.000 perquè existeix algun grau de risc.
En les reunions d’aquesta setmana, Interior i les policies han decidit que les mesures tinguin dos focus d’atenció: els agressors persistents, que tenen antecedents de violència masclista amb altres parelles anteriors, i les víctimes resistents, persones vulnerables que per raons socials i econòmiques tenen dificultats per afrontar la separació o són més dependents de la relació.
Avisar les possibles víctimes
El primer que s’han marcat és fer una reavaluació dels criteris que permeten detectar la perillositat per a les víctimes. Per fer aquesta valoració de risc es tindrà en compte els antecedents de lesions que tinguin els suposats agressors. L’objectiu d’Interior és, quan s’interposi una primera denúncia, informar a les possibles víctimes del risc que corren tenint en compte els antecedents de les seves parelles. El Ministeri està avaluant les possibilitats del marc jurídic, en la línia del que va apuntar aquest dimarts la Fiscalia.
Agents més formats
S’impulsarà més formació per als agents perquè puguin entendre i utilitzar correctament el protocol d’avaluació de risc per a les víctimes. La idea és que hi hagi més formació dels policies en el protocol zero, els primers als qui arriben els casos, especialment els agents de seguretat ciutadana.
Atenció a l’entorn de la víctima
L’entorn de les possibles víctimes també serà rellevant i Interior i les policies autonòmiques es fixaran en aquests per poder identificar casos de violència masclista que no s’han denunciat.
Dispositius de seguiment
En els casos amb un risc més elevat, Interior vol agilitzar els procediments demanant als jutges que autoritzin la instal·lació de dispositius de seguiment telemàtic. També vol incrementar la col·laboració amb els serveis socials per donar cobertura a les víctimes. Actualment, a l’Estat hi ha 3.000 agressors i víctimes de violència que porten polseres telemàtiques.
