El passat 20 de novembre, el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero compareixia al Parlament. Amb l’actual cap del cos, el comissari Miquel Esquius, el director va detallar les prioritats del departament d’Interior. Fins i tot, emfatitzant la urgència d’algunes de les qüestions que preocupen la prefectura del cos, dirigida des de l’ombra per la comissària Alícia Moriana i l’intendent Toni Rodríguez. Una de les idees centrals del seu discurs va ser la “prioritat que suposa el crim organitzat”. Però la realitat política torna a deixar en evidència el director, la seva prefectura i el mateix departament d’Interior, dirigit per Núria Parlon.
El cos Mossos d’Esquadra, com a policia integral a Catalunya, no ha comptat per a res en la creació d’un nou estament de l’alta seguretat de l’Estat per articular la lluita contra el crim organitzat. En concret, el Comitè Especialitzat contra el Crim Organitzat i la Delinqüència Greu que penja del poderós Consell de Seguretat Nacional-que presideixen Felip de Borbó i Pedro Sánchez – on s’integra el Departament de Seguretat Nacional, la institució que centralitza tota la seguretat de l’Estat.
Des de Seguretat Nacional afirmen que “aquest organisme s’ha concebut com un òrgan de suport del Consell de Seguretat Nacional, al qual correspon exercir les funcions assignades en l’àmbit de la lluita contra el crim organitzat i la delinqüència greu i en el marc del Sistema de Seguretat Nacional”. Es va posar en marxa el passat 25 de febrer i els Mossos, policia integral a Catalunya i que tenen en el seu programa d’actuacions prioritàries la lluita contra el crim organitzat, no hi van participar. “De fet, ni ens en vam assabentar”, admeten fonts d’Interior. Oficialment, des de Mossos d’Esquadra, tres dies després de preguntar fins a tres cops sobre la seva no participació, van admetre que no hi havien assistit. A més, es van limitar a respondre amb un copy-paste de la composició del Comitè emfaitzant que el nou organisme els “podrà convocar” si ho creu oportú.
Ni tan sols el pla de treball
Segons informa el Departament de Seguretat Nacional, la sessió constitutiva va ser presidida pel número dos del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, el Secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez Ruiz. Una sessió que, a més de la designació del secretari del Comitè, s’hi van abordar “qüestions relatives al seu funcionament”. És a dir, protocols interns i sistemes d’informació i coordinació que d’entrada obliguen, com a mínim, a una reunió bimestral. De fet, un dels punts de la primera reunió era informar sobre “l’evolució dels treballs del grup creat per a la revisió de l’Estratègia Nacional contra el Crim Organitzat i la Delinqüència Greu 2019-2023, acordada pel Consell de Seguretat Nacional, a la reunió de 19 de març de 2024”.
En aquest context, cal recordar que la creació d’aquest comitè ve de lluny. Es va aprovar el 15 d’octubre de 2024 en una reunió del Consell de Seguretat Nacional, que va presidir Felip de Borbó. Un acord que no es va publicar al BOE fins passat un mes, el 18 de novembre de 2024. I fins més de quatre mesos després no s’ha constituït formalment amb representants de tots els implicats en la seguretat de l’Estat menys Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, la policia autonòmica basca, dos cossos que tenen competències de policia integral als seus respectius territoris. Ara ni els Mossos ni la policia basca estaran al cas de com funcionarà aquest comitè, com a mínim de primera mà, tot i que la policia de la Generalitat tingui com a prioritat la lluita contra el crim organitzat.
“Ens podran convocar”
Des de Mossos d’Esquadra i Interior s’afanyen a remarcar que, segons la composició del Comitè, els “podran convocar”. Però el seu lloc no té caràcter de cadira permanent ni indispensable. Una dada curiosa a la vista de la quantitat de representants institucionals que el formen. Així, a més del secretari d’Estat de Seguretat i d’un membre de la direcció del Departament de Seguretat Nacional, aquest grup compta amb les “persones titulars de la Direcció General de Coordinació i Estudis, de la Direcció del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), de la Comissaria General de Policia Judicial de la Policia Nacional, de la Prefectura de Policia Judicial de la Guàrdia Civil, així com per un vocal amb rang mínim de subdirector general d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, ministeri de Defensa, Ministeri d’Hisenda, ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i Secretaria d’Estat de Comunicació, que serà designat pel titular del ministeri.
Pel que fa a la possibilitat que Mossos hi participin de manera directa i immediata, només s’esdevindrà quan el president del Comitè ho consideri oportú en “funció dels afers a tractar”. En tot cas, els estatuts del comitè determinen que només seran convocats, els titulars dels òrgans superiors i directius de l’Administració General de l’Estat, les autoritats competents de les comunitats autònomes, de les ciutats amb Estatut d’Autonomia, de l’Administració local, així com dels organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents de les administracions públiques quan la seva contribució es consideri “necessària i en tot cas, quan els assumptes a tractar siguin de la seva competència”.
Un neguit de l’Estat
La creació d’aquest comitè rau en la poderosa Estratègia de Seguretat Nacional de 2021. Un document que marca el manual de la seguretat de l’Estat, la contraintel·ligència i les amenaces. És a dir, el vademècum de protecció de l’Estat davant les amenaces globals i estatals que els serveis de seguretat i informació han detectat. Precisament, en aquest document, es referma el Crim Organitzat com una de les 16 amenaces que cal tenir com a prioritat. Amenaces i riscos com el terrorisme, l’espionatge, les tensions regionals, la desinformació o les epidèmies.
Seguint aquesta línia consideren que “el crim organitzat és una amenaça a la seguretat que es caracteritza per la seva finalitat essencialment econòmica, el seu efecte perforador sobre les institucions polítiques i socials, el seu caràcter transnacional i la seva opacitat”. “Els grups delictius i les organitzacions criminals camuflen les seves operacions il·legals amb negocis lícits i tenen el suport cada cop més en tecnologies digitals, com les criptomonedes i la Internet fosca”, apunta l’acta de la primera reunió del Comitè. “A més de la seva dimensió econòmica, el crim organitzat té un potencial desestabilitzador rellevant”, alerta el Comitè.
D’aquí que remarquin que les seves estructures s’adapten a l’entorn geoestratègic i repercuteixen en la governança, la pau social i el funcionament normal de les institucions. L’afectació és també a la delinqüència greu, amb activitats com l’explotació de menors o el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual es dirigeixen cap als col·lectius vulnerables. Però també el contraban, el cibercrim, el tràfic de drogues, les armes i les espècies silvestres i la corrupció són amenaces tangibles per a la Seguretat Nacional. A Catalunya és especialment greu la inquietud que genera el potencial que està agafant el tràfic de marihuana, tal com va alertar Trapero a la comissió parlamentària on exposava els riscos de la seguretat a Catalunya. “La convergència entre grups terroristes i xarxes de crim organitzat va en augment”, alerta el Comitè que, de moment, no ha comptat per a res amb els Mossos.
