Nou informe sobre l’entitat en defensa dels drets humans Irídia sobre la violència institucional. Un profús document de 88 pàgines on l’equip jurídic, tècnic i psicològic d’Irídia aporten dades i fets sobre casos de violència institucional que han portat durant l’any 2023. L’estudi, presentat aquest matí a Barcelona, alerta del risc “d’impunitat” de la violència institucional, un element racista cada cop més evident i reclamen canvis al poder legislatiu, executiu i judicial per aplicar els drets humans de manera certa i contundent a l’àmbit de la seguretat pública i de l’administració.
Irídia utilitza com a base del seu informe el Servei d’Atenció i Denúncia en casos de Violència Institucional (SAIDAVI). És a dir, un servei a través del qual es porten als tribunals casos en què agents de forces i cossos de seguretat, funcionaris penitenciaris o agents de seguretat privada vulneren els drets de les persones per mitjà de l’exercici de la força física o psicològica”. Comptat i debatut, el que el centre descriu com a tortures i maltractaments que es registren al sistema penal.
Tot que l’entitat admet avenços en les últimes dècades en matèria de i investigació de la tortura i els maltractaments, denuncien que “a Catalunya continuen existint aquestes vulneracions, així com un seguit de pràctiques i procediments, tant policials com judicials, que en dificulten l’erradicació”. En aquest sentit, destaquen de manera especial el que consideren “preocupants dinàmiques que limiten l’espai d’actuació i organització de la societat civil, com ara les infiltracions policials, o el fet que els mecanismes per racisme en el marc de l’actuació dels cossos policials encara siguin insuficients”. Així mateix, lamenten que “malgrat la gran tasca de les entitats memorialistes a Catalunya i els avenços legislatius assolits, les tortures comeses pels cossos policials durant el franquisme avui dia encara resten impunes”.
Aplicar els protocols
Una de les peticions més rellevants d’Irídia és que el Govern “apliqui els protocols ja existents sobre informació, acompanyament i assessorament a les víctimes de lesions, maltractament o fins i tot la mort causades per l’actuació policial o penitenciària”. De fet, no demanen res de l’altre món perquè com bé recorda l’entitat ja hi ha protocols similars que s’apliquen en la violència masclista o els accidents de trànsit, però no en el cas de lesionats o morts a mans de policies o funcionaris de presons. En aquest sentit, destaquen que existeixen des del cas d’Ester Quintana.
Per altra banda, també reclamen per enèsima vegada al Parlament i el Govern que es creï un mecanisme independent de supervisió de les actuacions policials o penitenciàries, ja que els actuals mecanismes són lents o no funcionen bé. Aquesta iniciativa va ser rebutjada de les conclusions a la Comissió del Parlament sobre el model policial.
Les xifres del 2023
Segons les dades aportades per Irídia, durant el 2023 156 persones es van dirigir al Saidavi per denunciar presumptes vulneracions de drets humans. D’aquest total, 55 persones i 2 col·lectius han patit violència institucional i els seus casos entraven dins l’àmbit d’actuació del Servei. Pel que fa al perfil de les 55 persones afectades, 20 eren dones, 34 eren homes i d’una de les persones no consta el gènere.
Finalment, dels 57 casos atesos, 35 han estat per actuacions policials o de seguretat privada a l’espai públic, 5 per denúncies de vulneracions de drets a la presó, 5 en casos en què la persona es trobava sota custòdia policial, 4 en domicilis privats, 4 en context de protesta, 1 al CIE i 3 en contextos diversos diferents dels anteriors. Així mateix, Irídia subratlla que com a mínim en 13 dels casos que s’han atès durant l’any 2023, en la primera atenció s’ha identificat un component discriminatori en l’actuació policial: en 9 casos per racisme, en 2 casos per LGBTI-fòbia, en un cas per ambdós motius i en un cas perquè la persona tenia una discapacitat física.
Durant el 2023 Irídia ha litigat en un total de 56 casos, però només 9 s’han assumit aquest any: 19 en context d’espai públic o domicili, 19 en defensa del dret de protesta, dret a la informació o infiltració policial als moviments socials, 16 en context de privació de llibertat en comissaries, presons o CIE, i dos per tortures durant el franquisme a la comissaria de Via Laietana. Un total de 49 dels casos continuen oberts, i en el 40% d’aquests hi ha un component de racisme. En 42 casos es va per la via penal, mentre que els altres set són una reclamació de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat o el govern espanyol, sigui per la via administrativa o contenciosa.
En els casos penals, hi ha un total de 156 policies, funcionaris de presons o vigilants de seguretat privada encausats: 63 policies nacionals, 48 mossos, 23 policies locals, 10 funcionaris de presons i 12 vigilants privats.
Més informació ben aviat
