La suposada trama russa del Procés, l’amenaça històrica de Rússia, el neguit per les ingerències russes expressat pel darrer informe de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics, el think tank del ministeri de Defensa i la darrera Estratègia de Seguretat Nacional han alertat la Guàrdia Civil. L’institut armat, que abona amb entusiasme les suposades connexions amb Rússia de l’independentisme català en el sumari del cas Volhov o a l‘Audiència Nacional, ha decidit armar-se per lluitar contra l’amenaça de l’espionatge rus. Una tasca que, en principi, tenen reservada el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i el seu braç informàtic, el Centre Criptològic Nacional (CCN), així com el Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS) o l’Oficina de Coordinació de Ciberseguretat (OCC) del Ministeri de l’Interior.
Segons els documents als quals ha tingut accés El Món, la direcció general de la Guàrdia Civil, a través del comandament de suport de la Prefectura de Serveis Tècnics de la Guàrdia Civil, ha adquirit un sistema de “vigilància digital avançada” per lluitar contra “diferents grups hacktivistes prorussos que han manifestat intencions hostils contra Espanya”. De fet, l’amenaça ha augmentat, segons la memòria justificativa de la compra, per la guerra d’Ucraïna. El document també afirma que la Guàrdia Civil és “vulnerable” davant els espies, ciberespies i ciberterroristes russos. És a dir, que sospiten que l’institut armat espanyol és un dels objectius de l’espionatge rus.
Un programari de 1.200.078 euros
El preu del programari, basat en “big data i intel·ligència artificial”, és 1.200.078 euros i en principi serviria per als anys 2024, 2025 i 2026. L’acord d’adjudicació es va signar a finals del 2023. Una contractació que permet a aquest cos policial de naturalesa militar tenir un sistema propi de defensa i previsió contra l’amenaça russa, tot i que aquesta amenaça ja estaria neutralitzada pels serveis d’intel·ligència de l’Estat.
Plataforma Recorded Future
La documentació de la licitació indica que l’adjudicatari del sistema és Fujitsu Technology Solutions, SA. Per altra banda, els tècnics de la Guàrdia Civil i del Ministeri de l’Interior afegeixen com argument de compra les exigències de la llei 36/2015 de Seguretat Nacional. És a dir, l’obligació de protegir els sistemes d’informació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat i blindar-se davant els “ciberatacs contra els interessos d’Espanya”, així com contra “activitats il·lícites com el cibercrim, el ciberespionatge, el finançament del terrorisme o el foment de la radicalització”. Arguments com els que, per exemple, s’utilitzen en el sumari de la causa Volhov.
Així asseguren que la “tecnologia de Recorded Future” pot ajudar a buscar “tota mena d’informació sobre potencials adversaris i víctimes, tant text, imatges, fonts tècniques i obtenir resultats en segons”. “Amb aquest sistema”, assegura la memòria justificativa, “la Guàrdia Civil disposarà de ciberseguretat contra els actors clandestins que busquen formes d’explotar informació sensible i aconseguir accés no autoritzat a sistemes”.
Un sistema que s’articula amb “dades automatitzades aconseguides de la dark web i deep web”, és a dir, el que es coneix com a la “internet negra”. També es nodreix del que es coneix com a “Osint”, és a dir, “informació aconseguida de fòrums, xarxes socials, ‘pastes’ i programes de missatgeria”. Segons l’estudi de l’institut armat, el servei d’informació de la Guàrdia Civil tindrà “intel·ligència obtinguda de més de 300 actors i més de tres milions de fòrums”, així com de “300.000 organitzacions”. A tot això, cal sumar-hi “la recol·lecció automàtica de dades, el big data, la intel·ligència artificial i sobretot l’enriquiment de dades per part dels humans”.
La Guàrdia Civil se sent amenaçada
Un dels punts més destacables de l’adjudicació d’aquest sistema és la inquietud expressada per la direcció de la Guàrdia Civil per la seva seguretat, no només dels seus sistemes d’informació, sinó per “la seguretat de la seva marca i la seva reputació” a les xarxes i al ciberespai en general. De fet, el plec de prescripcions tècniques dedica tot un apartat a la “detecció anticipada del risc, visibilitat instantània de fòrums públics i restringits en una anàlisi en temps real de tot allò que sigui relatiu a la Guàrdia Civil”.
Tot i la generalitat dels grups contra els quals volen actuar amb aquest sistema de ciberseguretat, concreten l’amenaça “principal” de tres operadors russos: KillNet, NoName057 i XakNet. Tots tres tindrien “ideologies i objectius comuns”. De fet, els tècnics d’Interior consideren que la Guàrdia Civil és especialment “vulnerable” davant el sistema KillNet. Un grup que treballa amb “suport d’altres grups hacktivistes per portar a termes les seves cibercampanyes”. “És, a priori, el més perillós”, assenyalen. Ara bé, tots plegats són “possibles autors de ciberatacs contra els interessos d’Espanya”.
“Apuntalar” la seguretat contra Rússia
La justificació de la compra d’aquesta plataforma informàtica assegura que la “Guàrdia Civil ha d’intensificar la vigilància i apuntalar les capacitats de planificació, preparació, detecció i resposta al ciberespai”. D’aquí que qualifiqui de “necessari disposar d’aquest servei de vigilància digital avançada” que “permeti detectar possibles amenaces ben aviat i conèixer els interessos i el perfil dels possibles atacants”. De fet, conclou que davant el “risc d’atacs cibernètics pertorbadors” és “urgent reforçar la vigilància, així com les capacitats que abasten la planificació, preparació, detecció i resposta”.
Amb aquest Recorde Future, els agents de la Prefectura d’Informació podran tenir accés a un “històric d’amenaces amb milions de dades, correlacionades i organitzades per la intel·ligència d’amenaces”. En aquest context, podran tenir “visibilitat d’amenaces globals i índexs d’internet de fonts obertes, profundes i obscures relacionades amb amenaces cibernètiques, terrorisme, geopolítica, crim i violència”. Un veritable arsenal de dades que la Guàrdia Civil podrà vincular o relacionar amb les seves investigacions com “fòrums de pirates d’alt nivell i de la xarxa TOR així com 50 fonts d’amenaces diferents”. El sistema permetrà “monitorar i analitzar dades de Twitter, Linkedin, Youtube i Telegram”.
La Rússia persistent i l’independentisme català
L’amenaça russa continua present de forma habitual entre els serveis d’alta seguretat de l’Estat, és a dir, el Departament de Seguretat Nacional, -cervell de la seguretat de tot l’Estat-, l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE) -think tank del ministeri de Defensa- o l’Estratègia de Seguretat Nacional 2023 aprovada el passat mes de març pel Consell de Ministres, que consisteix en un manual de riscos i amenaces endreçats pels analistes del CNI.
Curiosament, el passat mes de març, l’IEEE difonia un document d’opinió, signat pels influents analistes Jaime Alastuey Rivas, María Isabel García López, Francisca García Vizcaíno, Adolfo Garrido López, Fernando Mora Moret, Jesús María Pedrazo Majarrez, Sofía Pérez-Tejada García, que recordava que la Comissió Especial sobre la Ingerència Estrangera en tots els Processos Democràtics a la Unió Europea, en particular la desinformació, citava expressament Espanya “com a objecte de desinformació i ingerència russa”. “Concretament”, afegia “en el nostre cas en relació amb el Procés i alguns elements independentistes catalans”.
Per altra banda, l’estratègia de Seguretat Nacional insisteix en el perill d’aquesta ingerència. “En l’àmbit del ciberespai”, afirma el document, “diversos mitjans propagandístics russos o xinesos han difós operacions de desinformació i influència com un intent d’ingerència en l’opinió pública i en la presa de decisions polítiques a Espanya i al si de la UE”. “Aquestes campanyes s’han centrat en processos electorals, en el posicionament en sectors econòmics o estratègics o en la imatge internacional de les potències i les relacions exteriors”, remarquen amb relació al procés català.
