El consell de Govern de Salvador Illa acaba d’aprovar, aquesta setmana mateix, una mesura controvertida que alimenta el relat de la inseguretat a Catalunya. En concret, l’increment de 400 places en la nova promoció ja prevista dels Mossos d’Esquadra, que havia de ser de 900 nous agents, segons havia aprovat l’anterior administració, amb la conselleria en mans del republicà Joan Ignasi Elena. Hi haurà, per tant, un increment de 1.300 efectius d’una tacada. Però la decisió de la nova direcció d’Interior, a càrrec de la consellera Núria Parlon i del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, no acaba de convèncer els tècnics del departament, que fa temps que gestionen les convocatòries de la policia de la Generalitat.
L’argument de la direcció policial és que l’ampliació és necessària per “donar resposta a les actuals necessitats en matèria de seguretat atès que els riscos als quals s’enfronta la societat i els Mossos l’any 2024 poc tenen a veure amb les previsions basades en els típics indicadors de referència que fins ara s’han utilitzat per calcular plantilles d’efectius policials”. Així, convenen que el dèficit estructural que ha arrossegat el cos implica que calgui augmentar l’oferta de les convocatòries de manera immediata.
De fet, Parlon, aprofitant que a la Moncloa també hi manen socialistes, s’ha fixat com a objectiu revisar el sostre de 22.006 efectius per als Mossos que es va fixar l’any 2021 a la Junta de Seguretat de Catalunya. Una situació política procliu perquè des d’Interior i el PSC entenen que ni Junts per Catalunya ni ERC es negaran públicament a l’augment de la plantilla policial del cos de la Generalitat, enmig d’un debat polític i mediàtic marcat per la seguretat. Al capdavall, la nòmina dels Mossos la paga el ministeri de l’Interior, pel pacte del traspàs com a policia integral de Catalunya, i, per tant, l’autorització de noves places depèn de Fernando Grande-Marlaska.
No tot són flors i violes
Ara bé, aquest augment sobtat del nombre de places feia preveure diversos problemes. Un primer escull ha estat la capacitat legal per poder afegir les 400 places noves a les 900 ja aprovades, quan aquest divendres es tancava ja el termini d’inscripcions. Els tècnics d’Interior, en un primer moment, van advertir que l’afegit podia aturar la primera convocatòria i alentir l’increment de places de cara l’estiu de l’any vinent. Finalment, s’ha salvat la situació amb una pròrroga de l’inici de curs a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya fins a tancar la convocatòria dels 400 agents de més. En tot cas, sí que s’alentirà, però no tant com hauria suposat aturar una doble convocatòria.
Per altra banda, des d’Interior dubten de la capacitat efectiva de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) per absorbir amb normalitat un curs de 1.300 places. “Tenen fórmules prou imaginatives”, asseguren fonts del departament, que recorden quan es feien promocions de 1.800 alumnes, tot i que no compartien tants espais amb la resta de cossos de seguretat i protecció pública i que el tipus de curs era molt diferent. En tot cas, 400 alumnes més amb el curs d’avui dia implica una logística que pot “afectar la qualitat de l’ensenyament”, adverteixen els escèptics.
Moltes places implica rebaixar el nivell?
Precisament, el gran nombre de places de la convocatòria ha fet aixecar les orelles als veterans del departament. “A l’anterior convocatòria, que eren 800, no es van omplir totes les places, no tothom que es va presentar va superar les proves”, alerten. En aquesta línia, recorden les convocatòries nombroses durant el desplegament de la policia al país. “El nivell de selecció va baixar per poder cobrir l’oferta i després ens vam trobar amb el que ens vam trobar, com els agents del cas Benítez [el veí de Ciutat Vella que va morir arran d’un forcejament amb mossos al mig del carrer, quan era ell qui els havia cridat per una baralla amb un altre habitant de la seva escala], i policies molt poc preparats o amb prou seny per poder fer les seves funcions amb plenes capacitats i normalitat”, apunten amb cert neguit les mateixes fonts.
D’aquí la preocupació d’aquesta addició de places en una oferta tan generosa i més quan entre els arguments de l’ampliació hi ha precisament poder sostenir l’obertura de les noves unitats dirigides a atendre la víctima i la ciutadania. Per exemple, els serveis especialitzats com els Grups d’Atenció a les Víctimes (GAV), les Oficines de Relacions amb la Comunitat (ORC) o les noves comissaries de districte. Tot plegat en una lluita, segons l’argumentari de l’acord de Govern, contra “la propensió social a la intolerància i al conflicte; l’incivisme, polarització social i política (extrema dreta), l’emergència climàtica i desastres naturals; la migració, els refugiats; i seguretat en grans manifestacions humanes”.
