Fer de policia a Catalunya és complicat. Així es pot entendre si es para l’orella a les declaracions i reflexions que el comissari en cap del cos dels Mossos d’Esquadra, Miquel Esquius, va fer a la comissió d’Interior del Parlament el passat 20 de novembre. Esquius va admetre davant preguntes del portaveu dels populars, el veterà Alberto Villagrasa, problemes o topades entre agents operatius per qüestions de competències. Una situació que fonts dels Mossos com del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil admeten que “incomoden”. Sobretot, en la policia de la Generalitat que, sovint, és qui surt perdent o formant part “d’equips conjunts” on molts mossos tenen la sensació de ser la Ventafocs d’aquestes unitats mixtes.
Un dels casos més recents ha estat el xoc que ha produït la policia marítima dels Mossos d’Esquadra, un objectiu insistent de l’anterior comissari en cap del cos, Eduard Sallent. La raó de fons de Sallent no era tenir una policia amb barques, sinó que la idea anava molt més enllà, perquè volia aprofitar els buits legals sobre competències per aconseguir també la seguretat integral dels ports de Catalunya, com el de Barcelona, o l’aeroport. D’aquí la resistència descarada de la Guàrdia Civil a la consolidació de la policia marítima i més quan el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va reformar el cos legal per permetre que altres policies es fessin càrrec de la seguretat d’aquestes infraestructures, com va ser el cas del Port de València, amb el Cos Nacional de Policia.
De tota manera, i més després de la trencadissa de relacions entre les policies arran del Primer d’Octubre del 2017, hi ha hagut intents d’acostament per llimar asprors entre cossos. Sobretot, per qüestions de competència. “Ens hem trobat agents dels Mossos d’Esquadra i els de la Guàrdia Civil, amb un cadàver al mar, discutint amb el cos present sobre de qui era la competència per investigar-lo”, comenten fonts d’Interior. Una situació de conflicte que s’ha registrat a vegades. Per això, es va establir un sistema arbitral per fer afrontar aquests problemes.
Normativa poc aclaridora
Segons va explicar Esquius, fa tres anys es va constituir una “comissió de coordinació de la policia de Catalunya, on participen Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia”. Una mena de teràpia de grup perquè, segons el cap dels Mossos, la “normativa no acaba de ser aclaridora”. Una comissió que altres fonts asseguren que funciona “arrossegant els peus”. De tota manera, segons Esquius, en aquesta comissió “es van revisant totes aquelles actuacions que haurien de tenir una relectura”.
També aposta per utilitzar aquesta comissió per fer un procediment que ens sigui més aclaridor per no acabar enfrontant la gent que està treballant en un àmbit específic, cosa que ens ha passat“, va argüir. En aquesta línia va detallar que aquestes comissions se celebren cada tres mesos. “Hi revisem tots els incidents que hi han pogut haver, totes aquestes funcions d’interpretació del que són competències i, per tant, per treure si cal reforçar algun procediment, algun protocol, de manera que no es vagin produint”.
De fet, ara aquest sistema també el volen aplicar en la relació amb els Agents Rurals, que el conseller Joan Ignasi Elena va captar cap a Interior quan estaven al departament d’Acció Rural. En aquest marc, rurals i mossos fan taules directives cada dos mesos i territorialment cada mes. De fet, per a Esquius s’han “sistematitzat” les taules de col·laboració que ja existien entre tots dos cossos. Una feina que va servint, segons el cap dels Mossos, per “poder-se complementar”.
