Els Mossos d’Esquadra han detectat 146 casos de mutilacions genitals femenines en deu anys, la majoria de les quals s’han evitat i no s’han consumat malgrat que hi havia preparatius o plans per fer-les. És la xifra aportada pel Departament d’Igualtat i Feminisme al Parlament de Catalunya a petició de la diputada del PP Lorena Roldan. Segons la consellera Eva Menor, que signa l’informe, d’aquests 146 casos d’ablacions, només cinc s’han detectat en persones adultes i la resta, 141, en menors d’edat.
La mateixa consellera emfatitza que la majoria de mutilacions s’han pogut detectar abans que fossin consumades. A més, els Mossos d’Esquadra, consultats per El Món, asseguren, que cap de les consumades s’ha realitzat a Catalunya, ja que el fan les famílies que volen sotmetre les filles a aquest ritual és enviar-les als països d’origen dels pares. En tot cas, Igualtat i Feminismes recorda que les mutilacions genitals femenines són un “delicte” i que, per tant, cal allunyar-les del concepte “pluralitat cultural”. De fet, una mateixa idea que la conselleria també va detallar quan a finals d’any va presentar a la cambra catalana les dades sobre matrimonis forçats a Catalunya, un total de 21 casos en un any i mig.
Mutilacions sense consumar
Ateses les xifres presentades, la majoria de les mutilacions no van arribar a ser “consumades”. En concret, pel que fa a les menors d’edat, dels 141, 17 han estat consumades, 120 no s’han consumat i en 4 casos no es coneix l’estat de la potencial víctima per impossibilitat de localització. Per tant, segons aquestes dades els mecanismes de detecció han impedit que 120 nenes residents a Catalunya fossin mutilades durant l’última dècada.
En el cas de les adultes, dels cinc casos detectats, tres no s’han consumat i de dues de les noies no se’n coneix tampoc l’estat. Els Mossos han pogut dur a terme l’estadística gràcies als protocols “no individualitzats” amb “professionals del territori” i la coordinació amb “grups d’interès” per a la detecció i “neutralitzar les situacions de risc”. D’aquí que, els controls mèdics i/o de l’entorn escolar, per exemple, siguin un dels canals de prevenció.
En aques sentit, el pla contra l’ablació permet presentar una estadística territorial. Així entre menors de 16 anys, la comarca on més casos s’han detectat ha estat el Maresme, amb 24; seguida pel Vallès Oriental, amb 18 i 16 el Baix Llobregat. El Gironès n’ha acumulat 13 i 12 al Tarragonès, la mateixa xifra que al Vallès Occidental. Nou a la Selva, sis casos s’han descobert a l’Alt Penedès, El Pla de l’Estany n’ha registrat quatre, tres al Baix Empordà i a la Garrotxa, i dos casos al Segrià, Pla d’Urgell i Baix Camp; i un cas a l’Alt Camp, l’Anoia, el Bages, la Noguera, Osona, Pallars Jussà i l’Urgell. Entre les persones adultes, dos casos s’han trobat al Segrià i a la Segarra, l’Estany i Osona, un a cada comarca.
Un delicte, no pluralitat cultural
En l’estadística aportada pel departament d’Igualtat i Feminismes assegura que és “necessari vincular la mutilació genital femenina a la reivindicació dels drets fonamentals universals allunyant-los d’una visió de pluralitat cultural que veu la veu com una pràctica lligada a la tradició que cal respectar”. D’aquí que recordi quin és el marc penal espanyol i de les seqüeles que comporta aquesta pràctica i emfatitzar que és una “forma de violència contra les dones”.
De fet, és l’argumentari similar al dels matrimonis forçats, que la mateixa consellera especificava el desembre de 2024, quan va aportar la darrer balanç de deteccions d’aquests casos. Concretament, de l’any 2023 i del primer semestre de 2024. Segons la mateixa consellera, els Mossos d’Esquadra van tenir coneixement de 15 casos i es van atendre 18 nenes i dones durant tot el 2023,, 11 majors d’edat i 7 menors. Pel que fa al primer semestre de 2024, van tenir coneixement de 3 casos, una dona major d’edat i 2 menors d’edat. Aleshores, la consellera Menor insistia que “calia trencar amb els estereotips i prejudicis que envolten els matrimonis forçats, treballar per la prevenció individual i comunitària, deconstruir el mite de la cultura i abordar de forma multidimensional i intersectorial la realitat dels matrimonis forçats”.
