La presència de les màquines escurabutxaques en bars porta una tendència de lleugeres baixades des de la pandèmia, però la presència d’aquestes màquines recreatives continua sent superior en aquells municipis que tenen una renda per sota de la mitjana catalana. Més concretament, la presència d’escurabutxaques en aquestes localitats és un 40% més gran que en altres ciutats. Segons l’anàlisi que ha desenvolupat l’ACN, l’Agència Catalana de Notícies, de les dades del Departament d’Economia i Finances, Catalunya tenia una mica més de 28.000 màquines escurabutxaques instal·lades en bars el 2024, el que representa una màquina en un terç dels establiments del país.
Més concretament, hi ha 15.502 bars i restaurants on es poden trobar màquines escurabutxaques, el que representa el 33,6% dels establiments que tenen llicència per tenir-ne. Tot i que aquest percentatge continua sent elevat, ha disminuït comparat amb fa 10 anys. En aquell moment, es podien jugar a aquestes màquines recreatives en un 44% dels establiments amb llicència per fer-ho, el que en xifres totals representa 19.042 locals.
Pel que fa al nombre total de màquines, en el 2024 n’hi havia 28.150, una xifra lleugerament per sobre que la de l’any anterior, però que segueix representant una davallada comparat amb fa una dècada, quan hi havia gairebé 3.000 màquines més. En aquests últims anys, la presència d’aquestes màquines recreatives ha disminuït un 10%, sobretot arran de la pandèmia. En aquest període, del 2019 al 2020, la presència de màquines escurabutxaques va reduir-se de més de 30.500 fins a 28.830.
Més jocs en línia
Segons l’Associació Nacional d’Empresaris de Màquines Recreatives de Catalunya (Andemar), la reducció de locals i de màquines respon a una progressiva transformació del sector de la restauració, és a dir, a la proliferació d’establiments especialitzats (cafeteries, vinoteques, exemplifica) en detriment dels “bars de barri”, aquells on més habitualment s’instal·len aquest tipus de dispositius. A més, també s’apunta a l’auge del joc en línia, tant entre els joves com en altres grups, que explicarien aquest retrocés de les màquines de joc als locals de restauració.
La situació econòmica influeix en el joc i l’adicció
Dos de cada tres municipis catalans tenen algun establiment amb almenys una màquina escurabutxaques. La presència d’aquestes màquines és superior en aquells municipis amb rendes més baixes, mentre que en aquelles localitats amb una renda mitjana més alta hi ha menys proporció d’escurabutxaques. De fet, en conjunt, els municipis de més de 1.000 habitants amb rendes per sota de la mitjana de Catalunya (19.140 euros amb dades del 2022), tenen 21,5 bars amb màquines escurabutxaques per cada 10.000 habitants, mentre que la ràtio en municipis situats per sobre de la mitjana d’ingressos baixa fins a 15 establiments, un 40% menys.
En aquesta línia, el metge psiquiatre especialista en addiccions Josep Maria Fàbregues corrobora que la situació econòmica de la persona “influeix molt en l’addicció” a les màquines perquè “el premi pesa”. El fet que el premi sigui immediat i que sigui proporcionalment alt explica que en unes zones més desfavorides la possibilitat de crear aquesta relació (entre ingressos baixos i més oferta de joc) sigui molt més alta”, argumenta.
El psiquiatre recorda que, sovint, darrere del joc problemàtic hi ha situacions de conducta impulsiva i incapacitat de dominar els estímuls i el desig. Per això lamenta que l’accés lliure en locals de restauració “és molt potent, sense restricció ni control” i que per això “les recaigudes són molt altes” entre les persones amb problemes d’addicció. “Hi poden jugar persones que no tenen l’edat o que reconeixen problemes amb la ludopatia”, remarca el doctor.
