El tabú envers els pits femenins està a punt d’acabar-se, almenys a les piscines públiques. Una circular del Govern ha tornat a tancar la porta a un debat sobre el topless que els experts consideren “absurd” avui en dia. La missiva del Departament d’Igualtat i Feminismes recorda que en virtut de la llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació, cap ajuntament pot prohibir el topless, l’alletament, ni aplicar pràctiques discriminatòries com prohibir l’accés amb banyadors que tapin més parts del cos. Això és un pas més cap a la normalització dels pits femenins, que encara són una part del cos de la dona sexualitzada i censurable.
“Portar vestit de bany que cobreixi els genitals i voler-se refrescar són les dues úniques condicions per poder accedir a una piscina”, ha reivindicat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge. La consellera ha assegurat que “això que sembla tan obvi i senzill no ho ha sigut durant molt de temps” per a les dones, a qui se’ls ha exigit durant molt temps que es tapessin els pits.
La representant de Mugrons Lliures, Mariona Trabal, es mostra molt satisfeta d’aquesta ordenança tan específica de la conselleria. “És el que feia sis anys que perseguíem”, assegura en declaracions a El Món. La seva lluita per garantir que a les piscines catalanes es pugui fer topless va començar a l’Ametlla del Vallès, on es va sentir discriminada, i on cop va guanyar en aquest municipi va voler ampliar-ho a tot el país. El tabú entorn dels pits, assegura, es deu al “sexisme i la sexualització del cos de les dones” i a una qüestió “antropològica, cultural i de discriminació masclista”. “L’únic que volem és prendre el sol sense una peça de roba mullada. Si als homes els molesta, que busquin ells la solució perquè no deixarem de prendre el sol”, adverteix.
Nenes sexualitzades des de la infància
Trabal veu especialment preocupant el fet que la majoria de botigues venguin parts de dalt del biquini per a nenes de sis anys. “Hi ha algú que considera que a una nena petita se li ha de dir que el que li passarà al cos quan creixi tindrà un significat sexual i s’haurà de tapar”, diu indignada. Considera que això és “absolutament forassenyat” i propi “del segle XIX”.
Per la seva banda, l’experta en feminisme de la UPF Isabel Villegas lamenta que els pits de les dones siguin “un tabú” des del començament de la història de l’art. “Els pits de les dones sempre han estat censurats a no ser que els pintés un home. La dona sempre ha estat tractada com un objecte de desig”, assenyala Villegas. Insisteix que la dona sempre ha estat observada “des de la mirada masculina” que l’ha sexualitat i ha posat la responsabilitat sempre en elles.
“Des de petita t’ensenyen a anar amb compte amb el cos i no mostrar-lo massa. Ho fan per protegir-te, però és injust que la responsabilitat estigui en nosaltres i no en els agressors”, raona Villegas.
Homes amb mames més grans que no se senten violentats
La professora del departament d’Educació de la UB Trinidad Donoso celebra que la llei de no discriminació es desplegui per fi “en tots els seus sentits” i lamenta que “quan hi ha dones implicades sempre es tarda més”. Troba que no té sentit posar el crit al cel davant la possibilitat que les dones facin topless perquè “únicament significa que som iguals als homes”. “No és una qüestió de carn, hi ha homes que tenen un volum de mames molt més gran que les dones i no tenen cap problema. Tot depèn del significat que se li dona”, assenyala.
Donoso denuncia la sexualització d’aquesta part de les dones i el fet que els pits “quedin fragmentats com una part que, com que està sexualitzada, s’ha de tapar”. “És tot una qüestió del simbolisme que se li dona”, conclou.
Les expertes creuen que la percepció ha canviat entre els joves
Tot i la percepció que moltes dones joves continuen tapant-se els pits quan van a la piscina o la platja, les tres expertes consultades per El Món coincideixen que la concepció entorn d’aquesta part femenina està canviant. “Hi ha un canvi molt fort en les noves generacions, malgrat que puguin existir excepcions. És cert que els canvis socials són lents, però sí que s’està evolucionant”, apunta Donoso. Considera que una bona part de la gent jove no veu els pits de les dones com una part sexualitzada.
Per la seva banda, Villegas considera que tot i que encara hi ha molt per fer -per exemple, a Instagram es poden publicar mugrons masculins, però no femenins- l’evolució està sent positiva. “La cantant Rocío Saiz va patir la censura dels seus pits en un concert i hi ha hagut molt consens social al respecte. Fins i tot la policia li ha expressat el seu suport”, assegura Villegas. Aquest incident, però, “mostra que podem retrocedir en qualsevol moment”, pel que demana “vigilar que no anem enrere en els nostres drets”. “La forma de frenar aquest retrocés és educar i enfortir el consens entorn del topless”, conclou.
Les piscines privades, el pròxim objectiu
Després de garantir que les dones puguin fer topless a les piscines municipals, el Departament d’Igualtat vol anar més enllà i assegurar que la no discriminació es compleix també a les piscines privades. La consellera ha explicat en roda de premsa que ja han començat a treballar amb els col·legis d’administradors de finques de Catalunya per “garantir que les piscines de les comunitats de veïns i veïnes també compleixen amb aquesta normativa”.
Aquesta és precisament la lluita que també ha engegat Mugrons Lliures. “Hi ha moltes piscines privades on encara hi ha aquest problema perquè el propietari argumenta que és el seu negoci i té dret d’admissió”, lamenta Trabal. Considera que ara que s’ha aconseguit aquest dret a les piscines públiques “la feina que queda per fer és aquesta”. “Deixarem clar que són ells, els senyors que es queixen, qui tenen un problema”, conclou.
2
