L’escriptor Fernando Sánchez Dragó ha mort aquest dilluns al matí d’un infart a 86 anys a la seva residència de Castilfrío de la Sierra, a Sòria, segons han confirmat a Europa Press fonts properes a l’autor. El també periodista, autor de desenes d’obres, és considerat com un dels autors intel·lectuals de la moció de censura de Vox, encapçalada per l’economista Ramón Tamames. Sánchez Dragó ha rebut diversos reconeixements, entre els quals el Premi Nacional de Foment de la Lectura com a periodista i Premi Planeta o Premi Fernando Lara com a escriptor.
L’última aparició pública de Sánchez Dragó va ser el passat 21 de març, al Congrés dels Diputats, mentre tenia lloc la segona moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez. L’escriptor es trobava a la bancada i va defensar que ell era un dels que havia proposat Tamames com a candidat.
La notícia de la seva mort arriba dues hores després de l’última publicació de Sánchez Dragó a Twitter, una foto de bon dia d’ell amb el seu gat Nano. “Ell sap que en el cap està el secret de gairebé tot”, escrivia.
Quaranta obres entre assaigs i novel·les
Nascut el 1936 a Madrid i fill adoptiu de Sòria des de 1992, ha escrit una quarantena d’obres, sobretot novel·les -entre les quals El dorado, La prueba del laberinto (amb el qual va rebre el Premi Planeta), El camino del corazón i Muertes Paralelas (Premi de Novel·la Fernando Lara 2006)- i assaigs, com Gárgoris y Habidis. Sánchez Dragó també ha guanyat popularitat com a presentador de programes televisius culturals (va dirigir el programa nocturn de Telemadrid, Diario de una noche) i com a tertulià sobre política. També ha treballat com enviat especial a destins d’Àsia, Àfrica i Amèrica com a col·laborador de premsa.
Durant la seva vida, Sánchez Dragó ha sigut una persona compromesa amb diverses causes, com la seva intervenció als aldarulls antifranquistes de finals dels cinquanta i començaments dels seixanta. Uns fets que li van suposar disset mesos de presó i set anys d’exili.
Actualment, el periodista dirigia i presentava Las noches Blancas i col·laborador habitual a El Mundo.
3
26
