La sequera persistent que colpeja Catalunya des de fa 37 mesos ha obligat el Govern de la Generalitat a prémer l’accelerador per superar l’emergència hídrica. La falta de pluges ha provocat que els embassaments es trobin per sota del 18% de la seva capacitat, quan són la principal reserva per abastir totes les activitats que requereixen aigua quan no plou, com ara el reg d’arbres i cultius, el manteniment i la neteja dels carrers o el consum humà. Tot i que és imprescindible fer ús de l’aigua que s’acumula de les precipitacions, l’emergència climàtica obliga a posar sobre la taula noves maneres de generar aigua. Des de fa uns anys, una de les principals apostes de les institucions és l’aigua regenerada, és a dir, l’aigua que surt de les plantes depuradores i se sotmet a un tractament addicional per fer-la apta per a nous usos una altra vegada, bé siguin urbans, ambientals, industrials o agrícoles.
La conselleria d’Acció Climàtica, capitanejada per David Mascort, juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Aigües de Barcelona aposten per estendre la producció i ús d’aigua regenerada. De fet, diversos experts coincideixen que regenerar aigua ja és una de les claus per pal·liar l’actual sequera: “Sense l’aigua regenerada no sé on seríem ara com ara”, assevera David Saurí, professor i membre del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment, un 25% de l’aigua potable que arriba a l’àrea metropolitana de Barcelona ja és aigua regenerada, cosa que ha permès destensar les reserves hídriques del Sistema Ter-Llobregat. La directora d’ecofactories d’Aigües de Barcelona, Àngels Vidal, explica en conversa amb El Món que el 90% de l’aigua que es regenera ja s’està implementant a la xarxa, especialment per a usos urbans i mediambientals, és a dir, regar l’arbrat públic o netejar la ciutat.
Una mesura clau contra la sequera
De fet, l’investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua Vicenç Acuña assenyala que una de les claus per haver pogut afrontar aquesta sequera amb més eines de com s’han encarat episodis d’emergència anteriors, com ara la del 2008, és que el Govern ha fet una gran inversió en infraestructures de regeneració d’aigua: “Des de l’any 2008 s’ha fet molta inversió en plantes de dessalinització [el procés que es fa servir per extreure la sal de l’aigua de mar per donar-li una segona vida], en equipaments de regeneració d’aigua i en altres equipaments que ens permeten fer un ús indirecte de l’aigua que reaprofitem”, assenyala l’expert. És gràcies a aquesta inversió en aigua regenerada i dessalinitzada que els experts creuen que s’ha pogut estirar al màxim les reserves d’aigua, cosa que ha desaccelerat l’entrada en fase 1 d’emergència per sequera, prevista pel mes de gener.
El procés de regenerar aigua
Regenerar aigua requereix diferents passos. Tal com explica Vidal, en primer lloc, cal fer una separació física dels residus per separar la brossa de l’aigua. Un cop s’han extret les restes de brossa, el següent pas és decantar l’aigua perquè els residus que no s’han pogut extreure de la primera separació -per la mida d’aquests- quedin separats i s’aconsegueixi una primera aigua neta. El tercer pas és aplicar un tractament “fisicoquímic” per acabar d’eliminar els microbiòtics existents, cosa que ja permet aconseguir aigua prepotable. Ara bé, aquest últim procés consta de diferents parts.
Abans d’aconseguir el resultat final cal aplicar un seguit de productes químics -que no són danyosos per a l’aigua, com el fòsfor- que permeten separar els microorganismes, ja que aquests tenen un pes superior a la densitat de l’aigua. Després, a través d’un seguit de làmines amb una porositat molt petita, es fa una “ultrafiltració” que permet acabar de separar els microorganismes que encara perdurin a l’aigua. Per últim, abans d’aconseguir l’aigua prepotable, a la depuradora del Llobregat apliquen un procés de desinfecció amb llum ultraviolada. Un cop superats tots aquests processos, Vidal explica que s’obre un ampli ventall de possibilitats: “Es pot fer servir aquesta aigua regenerada per netejar els carrers, regar l’arbrat públic, netejar el clavegueram de les ciutats, destinar-la a reg agrícola o infiltrar-la als aqüífers per incrementar el volum de les reserves”, assevera. Ara bé, si s’opta per convertir-la en aigua potable, un dels usos primordials en l’emergència hídrica actual, comença un altre procés.
L’aigua regenerada a la depuradora del Llobregat s’envia riu amunt fins a Molins de Rei, al punt de descàrrega, que permet fer-la arribar fins a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Sant Joan Despí. Un cop allà, després del procés de potabilització, l’aigua es pot reincorporar a la xarxa per destinar-la a l’ús de boca.
El cost energètic
Un dels avantatges de l’aigua regenerada és el cost que comporta. Saurí i Vidal asseguren que l’impacte energètic que suposa aconseguir aigua regenerada és 3 vegades inferior al de la dessalinització. És a dir, que per aconseguir el mateix cabal de recursos hídrics amb una dessaladora cal gastar el triple d’energia. És per això, doncs, que l’administració aposta per estendre aquesta metodologia. Ara bé, el professor i investigador de la UAB també recorda que “tenir aigua que ens faci menys dependents de la pluja ens lliga directament al consum d’energia”, en més o menys quantitat. “No hi ha res que surti de franc”, remarca Saurí.
Més enllà del cost energètic, per estendre l’aigua regenerada per tot el territori català també cal construir noves infraestructures. Això és el que reclama Aigües de Barcelona a l’administració per implementar a la conca del Besòs el mateix sistema que es fa servir actualment a la conca del Llobregat. Segons les previsions actuals, amb les obres ja començades, la nova planta que permetrà ampliar el volum d’aigua regenerada estarà llesta en qüestió de dos anys. Per a Acuña, el fet de continuar apostant per estendre l’aigua regenerada amb la creació de noves infraestructures és “important”, però recorda que “ja anem tard”: “Si tots els esforços que s’estan fent ara s’haguessin fet fa quatre o cinc anys, potser no seríem on som ara”, apunta.
