Plataforma per la Llengua ha denunciat dos nous casos de discriminació lingüística que exemplifiquen, segons exposa l’entitat en un comunicat, la “delicada” situació del català en l’àmbit del consum, concretament en l’atenció oral. L’entitat detalla que els dos casos tenen com a protagonistes dues empreses franceses: Leroy Merlin i Alcampo. “Vulneren els drets lingüístics dels seus clients i, per extensió, fan cas omís de la legislació catalana”, lamenta. “Yo no hablo tu idioma… xenófobo, tú” o “No entiendo el catalán, entiendo el espanyol“, són alguns dels comentaris que han d’aguantar els consumidors per part de dos treballadors d’aquestes multinacionals.
El cas de Leroy Merlin, que té gairebé una vintena d’establiments a Catalunya, és el més greu dels dos, segons l’entitat en defensa del català, perquè en l’enregistrament “s’identifica una actitud supremacista” per part de la treballadora, que es nega a atendre un client pel simple fet de voler parlar en català. “La conversa no pot avançar, ja que la treballadora insisteix que si no parla castellà, no el pot atendre”, exposa l’entitat que ha difós la gravació de la conversa.
El client li retreu que no el vulgui atendre perquè està parlant en català. “Què quieres que te diga si no te entiendo?“, li etziba la treballadora, que apuja el to quan el client li comunica que demanarà el full de reclamacions per posar una queixa. “Pon lo que quieras“, li diu per, tot seguit, titllar-lo de xenòfob. “Xenòfob, jo? No. Jo estic parlant el meu idioma i tu m’hauries d’ajudar”, li replica el consumidor, que ha posat una queixa que encara no ha rebut resposta.
Aquests fets transcendeixen setmanes després que Plataforma per la Llengua denunciés per segon cop en tres anys la multinacional francesa per incompliments en les disposicions lingüístiques del Codi de Consum de Catalunya. “Ara els hem tornat a denunciar, tot esperant la incoació d’un expedient sancionador“, va reclamar l’entitat presidida per Òscar Escuder a l’Agència Catalana del Consum, que va arxivar la denúncia de l’any 2022.
Un treballador afirma que Alcampo no demana el català
El segon cas que denuncia l’entitat és una conversa entre una clienta i un treballador del Servei d’Atenció al Client de, que admet que l’empresa no demana el català com a requisit per treballar-hi. “No entiendo el catalán, entiendo el espanyol… No lo piden, creo que no“, li admet el treballador que el va atendre després que en reiterades ocasions es trobés amb treballadors que no l’entenien. La clienta volia conèixer quina era la política de l’empresa amb la llengua perquè és “important” per a ella. Davant la resposta que va rebre per part del treballador, la consumidora va interposar una queixa i, a hores d’ara, encara no ha rebut cap resposta formal per part de l’empresa.
Plataforma per la Llengua subratlla que aquests casos “no són anecdòtics”, ja que les discriminacions lingüístiques són “habituals” en les relacions de consum dels catalanoparlants. En aquest sentit, l’ONG del català subratlla que cada any nombroses queixes referents a l’atenció oral, ja que molts consumidors són discriminats pel simple fet de parlar català i recorda que l’any passat, el 2024, el 29% de les discriminacions denunciades a l’entitat feien referència a aquest fet, un punt menys que l’any 2023 (30%).
Plataforma per la Llengua elabora una guia per actuar si pateixes una discriminació lingüística
Davant aquestes situacions, Plataforma per la Llengua ha elaborat una guia, que els interessats es poden descarregar aquí, per explicar els passos que cal seguir si pateixes una situació similar als casos que ha donat a conèixer avui l’entitat. “Calia donar informació sobre què és una discriminació, quines lleis t’emparen quan la pateixes i quin és el procediment a seguir és important”, va detallar el coordinador d’Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, Xavier Dengra, en conversa amb El Món. Entre recomanacions i aspectes a tenir en compte, l’entitat recomana a la víctima gravar sempre la situació perquè, segons va detallar Dengra, “el més important és recopilar proves i agafar evidències”, i remarca que “enregistrar una conversa en la qual participes, tant en format vídeo com en àudio, és plenament legal i segur” i, a més, deixa clar que no cal avisar l’interlocutor.
