El 41,2% dels pacients admet que només parla en castellà amb el personal mèdic de Catalunya. Una dada que s’extreu de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP 2023) que ha fet pública aquest dimecres, i que lliga amb la feta pública per un estudi del Col·legi de Metges, que va concloure que només el 47% dels metges fan servir el català de manera habitual per comunicar-se amb els seus pacients durant les assistències mèdiques.
En l’àmbit sanitari, i segons dades de l’EULP, només el 26,2% de les persones fa servir el català. Un 10,9% assegura que utilitza més el català que el castellà, un 12,3% respon que ambdues llengües per igual i un 6,6 diu que fa servir més castellà que català. De fet, si se suma aquesta última xifra amb la dels pacients que diuen que només parlen castellà amb el personal mèdic el resultat és que un 47,8% dels enquestats fan servir la llengua castellana per parlar amb els sanitaris. Tot i això, quan es pregunta als enquestats amb quina llengua contesta el personal mèdic a la consulta, el percentatge en castellà disminueix al 38,2%, però hi ha un 9,6% que respon que fa servir més el castellà que el català. Amb aquestes dues dades, el total ascendeix al 47,8%.
Aquest no és un cas aïllat, ja que, en la majoria d’àmbits professionals, la franja d’ús únic de castellà és la més àmplia i el percentatge fluctua entre el 23 i 41%. Aquest 41%, el més alt, pertany a la relació amb el personal sanitari, el sector on és més accentuat el predomini del castellà segons la percepció dels usuaris, els pacients. El 36,7% al gran comerç, el 36,1% amb el personal d’un restaurant o un bar, el 34,8% amb les entitats financeres i el 33,4% al petit comerç, unes xifres que s’incrementen si es té en compte la gent que parla més castellà que català en aquests àmbits.
El castellà també és majoritari en l’àmbit social
Els àmbits on hi ha més ús del català són les relacions socials. Tot i això, la resposta “només en castellà” també és majoritària, però amb percentatges inferiors que en els diferents àmbits professionals analitzats. Així, hi ha un 37% d’enquestats que diu que fa servir només el castellà amb els veïns, el 33,8% amb els companys d’esport, el 31,3% amb les amistats, el 26,2% amb els companys de feina i el 23% amb els companys d’estudi. Per contra, si es té en compte el català com a única llengua o combinada amb altres llengües, hi ha prop del 60% de la població que parla català en aquests contextos. És, per exemple, el cas dels companys de feina, en què utilitzen el català en algun grau un 61,5 % dels enquestats, o en l’àmbit d’amistats, on el català, sol o combinat amb altres llengües, assoleix el 58,7%.
El català s’imposa en l’àmbit administratiu, però amb excepcions
Finalment, el gir arriba en l’àmbit administratiu, que és l’espai on el català és la llengua més utilitzada en algunes situacions. Concretament, el 37,5% parla només en català a l’administració local, per un 30,6% que només fa servir el castellà. Aquesta tònica es repeteix a la Generalitat, amb un 35,9% de català enfront d’un 25,4% de castellà. En canvi, quan un ciutadà es dirigeix als Mossos d’Esquadra o a la policia local hi ha un empat: els que hi parlen només en català són el 30,5%, i el mateix percentatge són els que només s’hi adrecen en castellà. Finalment, la llengua castellana domina quan un s’ha de dirigir a l’administració de l’Estat espanyol (35,9% front un 19,6%) o a òrgans judicials, on el català (15,7%) representa la meitat que el castellà (31,5%).
