El Consell Català de l’Audiovisual (CAC) va iniciar la setmana passada una sèrie de reunions amb una vintena d’experts i professionals del sector musical per a valorar si cal reformar la instrucció general en matèria de quotes lingüístiques en la programació musical de ràdios i televisions privades, ja que les públiques sí que compleixen la quota mínima. La llei estableix que el 25% de les cançons radiades per les emissores musicals han de ser cantades en català, però, divuit anys després, s’ha constatat que aquest percentatge no es compleix en la immensa majoria dels casos i que algunes emissores privades han aconseguit rebaixar aquestes exigències fins al 2% fent servir una instrucció del mateix CAC, que ara es revisa.
La llei 1/1998 del 7 de gener en matèria de política lingüística va establir que els prestadors de ràdio de gestió privada havien de garantir que en la seva programació musical hi hagués un 25% de cançons interpretades en llengua catalana o aranès. Tot i això, la llei va quedar diluïda davant l’absència de sancions als mitjans que l’incomplien. A finals del 2003, el CAC, dirigit aleshores per Francesc Codina, va publicar al Diari Oficial de la Generalitat la instrucció que havia de fer efectiva d’una vegada per totes la inspecció i el control del 25% de cançons en català a les ràdios i l’aplicació de les sancions corresponents en cas d’incompliment.
Però les emissores se serveixen en l’actualitat d’una instrucció del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) del 2007, aprovada amb Josep Maria Carbonell com a president, durant l’etapa del tripartit, per rebaixar aquest percentatge. Aquesta instrucció compta amb un punt que determinava que les ràdios privades que “emetin programació especialitzada en música en un total del 75% de la programació total, poden gaudir d’adaptacions específiques pel que fa a l’emissió de música cantada en català”. A la pràctica, això s’ha convertit en una exempció de la quota del 25% per a la gran majoria de les ràdios musicals privades de Catalunya.
Els percentatges que permet el CAC a les radiofórmules actualment
Aquesta adaptació, feta a partir de peticions de les emissores privades i acceptades pel CAC, sempre significa una reducció del percentatge de música cantada en català. Per exemple, Flaix FM, amb una programació centrada en la música electrònica, amb 10 freqüències, només inclou un 2% de cançons en català. Radio Teletaxi, l’emissora de Justo Molinero, amb forta presència del flamenc, només ha d’incloure un 7% de cançons en llengua catalana. Aquest percentatge és el mateix que s’aplica a Los 40 Urban, centrada en música urbana.
Nou emissores, entre les quals hi ha RAC105, Ràdio Flaixbac, Los 40 o Rock FM, entre d’altres, tenen permís del CAC per emetre només el 12% de música cantada en català, mentre que Cadena 100 arriba al 12,5%. Les úniques que s’apropen a l’objectiu del 25% són Ràdio Ripoll i Ràdio Valls, amb un 20%. En canvi, en el cas de les ràdios públiques aquest percentatge del 25% és d’obligatori compliment i, segons ha informat el CAC a El Món, no s’ha obert cap expedient a iCat, el canal de música i cultura de Catalunya Ràdio, per incomplir amb aquest percentatge, ja que el compleix de sobra.
L’Apecat celebra la bona salut de la música en català, rebutja eliminar les quotes i demana “suport” a les ràdios
El Consell Català de l’Audiovisual ha declinat fer qualsevol mena de valoració sobre aquestes dades i tampoc no ha volgut dir res sobre la ronda de contactes amb el sector perquè no es volen “avançar” en les seves conclusions. Esperen a tenir la “radiografia completa” per prendre les decisions que considerin necessàries i, si cal, es modificarà la instrucció. Tot i això, aquest diari ha contactat amb experts i professionals del sector, entre els quals hi ha representants d’entitats que han participat en els contactes del CAC, per recollir les seves impressions sobre la situació de la música en català i les seves inquietuds.
Aquest és el cas de l’Associació de Productors-Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans (Apecat). La seva gerent i també membre de la Junta de l’Acadèmia Catalana de la Música, Eva Faustino, explica que el president de l’associació i ella mateixa van reunir-se amb el CAC la setmana passada i en fan una valoració “positiva” de la revisió que vol impulsar el CAC, perquè s’ha d’adequar a la “situació actual”. També lamenta que el CAC no disposi actualment de “competències en l’àmbit digital, perquè és molt rellevant l’impacte que té en la música enregistrada”. Faustino no entra a valorar els percentatges actuals perquè no els han analitzat, però ressalta que “no estem en un moment que puguem retirar les quotes”. Així mateix, posa èmfasi en el fet que actualment la música en català es troba en “un moment positiu que fa vint anys no teníem” perquè “hi ha molta producció catalana i en català i de tota mena d’estils” i, en aquest sentit, afegeix que “és un bon moment perquè hi hagi suport per part de les ràdios”.
“Ningú compleix” amb el 25%, segons una important discogràfica catalana
El fundador de la discogràfica Música Global, Salvador Cufí, que edita el 90% en català, celebra que “la música en català està millor que abans”, però opina que “amb l’oferta i la qualitat que hi ha ara hauria de tenir més presència”. “Mai serem com França”, lamenta, però creu que és un molt bon exemple a seguir perquè “allà tenen molt clar que han de potenciar la seva cultura”. Cufí assegura que aquest 25% “ningú el compleix” i explica, sense donar noms, que algunes ràdios posen música en català “a les 4 o 5 de la matinada”. Malgrat que el CAC diu que no té constància d’incompliment del percentatge per part d’iCat, el fundador de Música Global té una altra opinió, malgrat que les dades exactes no es coneixen. Cufí té la impressió que les emissores públiques, “a vegades, són els que menys compleixen”. En aquest sentit, reclama al CAC un “major compliment” de la norma perquè considera que no serveix de res tenir “una normativa i no executar-la”.
La música de sempre i dels de sempre
D’altra banda, Arnau Seguí, coordinador del segell The Indian Runners, que té el català com a punt comú, defensa que “iCat sí que fa més la feina de donar una mica més de visibilitat a tothom”, però remarca que en les radiofórmules privades “és impossible entrar-hi”. I, com a exemple d’això, assenyala que “si mires la llista de les cançons més escoltades, totes acaben sent de les mateixes discogràfiques”. El responsable del segell de grups com La Ludwig Band o Tarta Relena lamenta que a Catalunya “les radiofórmules busquen coses molt concretes de pop mainstream“.
Seguí no té esperances que canviïn les dinàmiques del sector, però li sembla bé que a partir d’aquests contactes que està fent el CAC es pugui revisar la normativa i la instrucció sobre la música cantada en català, tot i que alerta del risc que això acabi incentivant “aquestes cançons que sonen més, dels segells de sempre, i no una programació una mica més rica”. “No s’arrisca gaire amb la música que es consumeix a Catalunya i les ràdios volen posar la música que agrada a la gent”, conclou.
La Plataforma per la Llengua reclama al CAC que faci complir el 25%
La directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, opina que, a més del fet que el CAC va “rebaixar” el marc normatiu l’any 2007, el “problema d’origen” de no imposar sancions si no es complia amb el 25%, un percentatge que considera que ha quedat en “paper mullat”. “S’ha de canviar aquesta idea que aquest 25% és un indicador” apunta, i reclama al CAC que estableixi “mesures de control i se sancioni si no es compleix”. A més, denuncia una “pràctica” que porten a terme les emissores per complir amb aquests percentatges, “alguns irrisoris”, i que consisteixen a “posar només el principi de la cançó i amb això dir que ja s’ha complert”.
Carandell, que també defensa que s’hauria de “pensar” com arribar a les plataformes digitals, considera que la música en català “té molt bona salut i té contingut punter de tota mena d’estils” i que això no es correspon amb la presència que té a les ràdios: “Tot i tenir artistes de primeríssima línia que omplen el Palau Sant Jordi, després no té aquest aparador on mostrar-se”. “El contingut existeix, hi ha un mercat i un públic receptiu”, ressalta, i afegeix que “no es pot dir que no es pot complir amb el percentatge al·legant que la música no té prou demanda”.
