La Plataforma per la Llengua cada vegada rep més queixes per discriminació lingüística. Concretament el 2021 es van rebre 1.983 queixes, un 52,2 % més que les 1.303 del 2020 i un 402,0 % més que les 395 del 2016. L’entitat creu que han augmentat les queixes perquè ara es coneix més la tasca de la Plataforma per la Llengua, a banda del fet que la normalització lingüística no és un procés acabat. La majoria dels ciutadans que han posat una queixa senten que tenen dificultats per utilitzar el català amb normalitat i que no se’ls respecten els drets lingüístics. També denuncien que el català no té el reconeixement que hauria de tenir als Països Catalans. En aquest marc, 6 de cada 10 queixes que s’han rebut són per fets que contravenen la legislació vigent. En el cas del sector públic, la proporció de queixes relacionades amb fets il·legals arriba a ser del 75%.
L’entitat lamenta que aquestes dades es deuen a que “la protecció del català no és efectiva” i el “disseny constitucional general en desincentiva l’ús i privilegia el del castellà” en especial per les “dinàmiques de minorització”. L’ONG del català recorda que el castellà és llengua oficial a l’Estat espanyol, però que la resta de llengües autòctones també són oficials als seus territoris concrets. Tot i així, lamenten que segons la Constitució el castellà és d’obligat coneixement per a tots els ciutadans mentre que el coneixement de les altres llengües no pot ser requerit de manera generalitzada ni equivalent. “Aquesta desigualtat en el reconeixement constitucional facilita que les institucions generals de l’Estat aprovin normes que privilegien el castellà i que l’imposen en exclusiva, tant en l’actuació de les administracions públiques com també en el món privat”, denuncien.
Tot això crea un “terreny de joc desfavorable al català” tant al sector privat com al públic, on encara és més acusat. “El redactat de les normes jurídiques generals afavoreix l’ús del castellà. Si el castellà és de coneixement generalitzat per imposició constitucional, molts comerços contractaran personal que sabrà castellà, però no necessàriament català”, denuncien. Això fa que hi hagi obstacles perquè els catalanoparlants puguin expressar-se en la seva llengua en aquests espais, el que deriva en les queixes per discriminació lingüística.
Diferències territorials acusades
L’entitat també assenyala la diferència de distribució territorial de les queixes. 9 de cada 10 van ser per fets succeïts a Catalunya, quan només el 55% de la població dels territoris catalanoparlants viu a Catalunya. De fet, el Barcelonès va concentrar el 45,3 % de les queixes de Catalunya el 2021, quan només representa el 30% de la població. Segons l’entitat, la primera dada es deu a la disgregació històrica dels territoris catalanoparlants. “La integració històrica d’aquests territoris en un imperi espanyol i posteriorment un estat espanyol de predomini castellà va conduir a la solidificació d’identitats privatives i a l’afebliment de la consciència d’unitat“, interpreten abans d’assenyalar que això va dificultar els projectes, moviments i iniciatives comuns. “Aquesta desconnexió mútua ha fet que les societats dels diferents territoris catalanoparlants hagin desenvolupat tendències i visions ben diverses”, lamenten.
